Del asilo al activismo. Hacia una antropología política de la salud mental.

Abstract

L'objectiu d'aquesta tesi és analitzar el camp polític de la salut mental en l'Àrea Sud de Santiago de Xile. L'abordatge teòric-metodològic proposa una antropologia política de la salut a través dels conceptes de camp polític i sorres polítiques, els quals permeten interrogar les relacions d'hegemonia, subalternización i contrahegemonía en la psiquiatria xilena. La revisió historiogràfica ha permès problematizar el custodialismo, situar l'emergència del reformisme psiquiàtric i caracteritzar l'imaginari biologista en espais asilares i postasilares. El treball de camp va consistir en recerca documental (Arxiu de l'Hospital Psiquiàtric El Peral i altres fonts documentals); entrevistes semi-estructurades i informals a treballadors de la salut mental, usuaris, activistes en primera persona i informants clau; i observació participant en un centre de salut mental comunitària i un col·lectiu activista. Els principals resultats aprofundeixen en les articulacions entris els tres subcampos (asilar, neocomunitarista i activista), problematiza el llegat comunitarista en el reformisme psiquiàtric del Xile neoliberal i presenta una escena contingent d'emergència del moviment en primera persona en salut mental. Les lluites contrahegemónicas contra una pràctica psiquiàtrica biologista se sustenten en l'experiència de les violències psiquiàtriques, incloent en elles formes específiques de violència de gènere.

El objetivo de esta tesis es analizar el campo político de la salud mental en el Área Sur de Santiago de Chile. El abordaje teórico-metodológico propone una antropología política de la salud a través de los conceptos de campo político y arenas políticas, los cuales permiten interrogar las relaciones de hegemonía, subalternización y contrahegemonía en la psiquiatría chilena. La revisión historiográfica ha permitido problematizar el custodialismo, situar la emergencia del reformismo psiquiátrico y caracterizar el imaginario biologista en espacios asilares y postasilares. El trabajo de campo consistió en investigación documental (Archivo del Hospital Psiquiátrico El Peral y otras fuentes documentales); entrevistas semi-estructuradas e informales a trabajadores de la salud mental, usuarios, activistas en primera persona e informantes clave; y observación participante en un centro de salud mental comunitaria y un colectivo activista. Los principales resultados profundizan en las articulaciones entres los tres subcampos (asilar, neocomunitarista y activista), problematiza el legado comunitarista en el reformismo psiquiátrico del Chile neoliberal y presenta una escena contingente de emergencia del movimiento en primera persona en salud mental. Las luchas contrahegemónicas contra una práctica psiquiátrica biologista se sustentan en la experiencia de las violencias psiquiátricas, incluyendo en ellas formas específicas de violencia de género.

The objective of this thesis is to analyze the political field of mental health in the Southern Area of Santiago de Chile. The theoretical-methodological approach proposes a political anthropology of health through the concepts of political field and political arena, which allow interrogating the relations of hegemony, subalternization and counter-hegemony in Chilean psychiatry. The historiographic review has made it possible to problematize custodialism, to situate the emergence of psychiatric reformism and to characterize the biologist imaginary in asylum and post asylum spaces. The fieldwork consisted of documentary research (El Peral Psychiatric Hospital Archive and other documentary sources); semi-structured and informal interviews with mental health workers, users, first-person activists and key informants; and participant observation in a community mental health center and an activist collective. The main results deepen the articulations between the three subfields (asylum, neo-communitarian and activist), problematize the communitarian legacy in the psychiatric reformism of neoliberal Chile and present a contingent scene of emergence of the first-person movement in mental health. Counter-hegemonic struggles against a biologistic psychiatric practice are sustained by the experience of psychiatric violence, including specific forms of gender violence.