Les peintres français, néerlandais et allemands dans la couronne d’Aragon du règne de Jean Ier à celui de Ferdinand le Catholique (1387-1516)

Abstract

Aquesta tesi doctoral se centra en els pintors francesos, neerlandesos i alemanys actius als territoris ibèrics de l'antiga Corona d'Aragó entre el regnat de Joan I i el de Ferran el Catòlic, és a dir, entre el 1387 i el 1516. El seu principal objectiu és aprofundir en el coneixement d'aquests artistes analitzant-ne el possible impacte en la producció local. En termes més generals això ha permès reconsiderar la qüestió dels intercanvis culturals a través dels viatges d'artistes. Els resultats de la investigació s'articulen en dues grans parts, cadascuna dividida en quatre capítols. En primer lloc, s'aborda la dimensió social d'aquests moviments de persones, amb un primer capítol dedicat a la qüestió de les circulacions –en què es recalca la importància del flux migratori Nord-Sud– i un segon capítol sobre la integració d’aquests estrangers al territori de la Corona d'Aragó. El tercer i quart capítol aborden les qüestions del gust de l'època, subratllant el notable interès per les arts septentrionals i les destreses associades, que va crear un ambient favorable a l'arribada d'artistes forans. L'estudi d'aquests pintors posa en relleu la seva polivalència, ja que unien competències de mestres vidriers, il·luminadors i, de vegades, dissenyadors de models per a brodats i teixits. La segona part de la tesi se centra en la producció d’aquests pintors, així com en la de determinats pintors ibèrics de formació nòrdica, per tal de precisar les novetats que van poder aportar a la producció local. El cinquè capítol s'ha consagrat al període del gòtic internacional, mentre que el sisè i el setè analitzen l'arribada del nou realisme flamenc, l'ars nova, abastant respectivament els períodes del 1420 al 1450 i del 1460 al 1490. En darrer lloc, el capítol vuitè examina les aportacions del Renaixement italià al trànsit al segle XVI, sovint per mitjà d'artistes nòrdics i de la difusió de models gravats germànics. La tesi es recolza en un ric estudi documental que es presenta al volum annex. Aquest comprèn una anàlisi prosopogràfica dels cinquanta pintors septentrionals identificats que inclou, per a cadascun, una biografia, una bibliografia sumària, un llistat d'obres (conservades i perdudes) i un resum del conjunt de documents relacionats. A això se suma la transcripció dels documents clau, com ara els contractes i els testaments d'artistes, així com un glossari. D'aquesta manera, el treball combina aspectes relatius a la història social de l'art i la història de l'art pròpiament dita. A més, posa en relleu els pintors septentrionals i el seu paper en la difusió de noves tècniques i llenguatges ; pintors que fins ara havien estat estudiats indistintament amb els artistes autòctons. En conseqüència, l‟estudi d’aquests artistes a la Corona d’Aragó proposa una visió inèdita de les dinàmiques culturals presents a Europa a finals de l’Edat Mitjana.

Esta tesis doctoral se centra en los pintores franceses, neerlandeses y alemanes activos en los territorios ibéricos de la antigua Corona de Aragón entre el reinado de Juan I y el de Fernando el Católico, es decir, entre 1387 y 1516. Su principal objetivo es profundizar en el conocimiento de estos artistas analizando su posible impacto en la producción local. En términos más generales, esto ha permitido reconsiderar la cuestión de los intercambios culturales a través de los viajes de artistas. Los resultados de la investigación se articulan en dos grandes partes, cada una de ellas dividida en cuatro capítulos. En primer lugar se aborda la dimensión social de estos movimientos de personas, con un primer capítulo dedicado a la cuestión de las circulaciones –en el que se recalca la importancia del flujo migratorio Norte-Sur – y un segundo capítulo acerca de la integración de estos extranjeros en el territorio de la Corona de Aragón. El tercer y cuarto capítulo abordan las cuestiones del gusto de la época, subrayando el notable interés por las artes septentrionales y las destrezas a ellas asociadas, que creó un ambiente favorable a la llegada de artistas foráneos. El estudio de estos pintores pone de relieve su polivalencia, pues aunaban competencias de maestros vidrieros, iluminadores y, en ocasiones, diseñadores de modelos para bordados y tejidos. La segunda parte de la tesis se centra en la producción de estos pintores, así como en la de determinados pintores ibéricos de formación nórdica, con el fin de precisar las novedades que pudieron aportar a la producción local. El quinto capítulo se ha consagrado al periodo del gótico internacional, mientras que el sexto y el séptimo analizan la llegada del nuevo realismo flamenco, el ars nova, abarcando respectivamente los periodos de 1420 a 1450 y de 1460 a 1490. En último lugar, el capítulo octavo examina las aportaciones del Renacimiento italiano en el tránsito al siglo XVI, a menudo por medio de artistas nórdicos y de la difusión de modelos grabados germanos. La tesis se apoya en un rico estudio documental que se presenta en el volumen anexo. Este comprende un análisis prosopográfico de los cincuenta pintores septentrionales identificados que incluye, para cada uno de ellos, una biografía, una bibliografía sumaria, un listado de obras (conservadas y perdidas) y un resumen del conjunto de documentos relacionados. A ello se suma la transcripción de los documentos clave, como los contratos y los testamentos de artistas, así como un glosario. De este modo, el presente trabajo de tesis combina aspectos relativos a la historia social del arte y a la historia del arte propiamente dicha. Además, pone de relieve a los pintores septentrionales y su papel en la difusión de nuevas técnicas y lenguajes; pintores que hasta la fecha habían sido estudiados indistintamente con los artistas autóctonos. En consecuencia, el estudio de estos artistas en la Corona de Aragón propone una visión inédita de las dinámicas culturales presentes en Europa a finales de la Edad Media.

La présente thèse doctorale s’intéresse aux peintres français, néerlandais et allemands présents dans les territoires ibériques de l’ancienne couronne d’Aragon du règne de Jean Ier à celui de Ferdinand le Catholique, soit des années 1387 à 1516. Son but premier est d’approfondir les connaissances préexistantes sur les artistes interrogées tout en analysant leur possible impact sur la production locale. Ce qui, a par ailleurs, permis de réexaminer de manière plus large la question des échanges culturels au travers des voyages d’artistes. Le résultat de cette recherche s’organise en deux grandes parties, divisées en quatre chapitres chacune. Dans un premier temps est abordé l’aspect social de ces mouvements de personnes, avec un premier chapitre dédié à la question des circulations où a été mis en avant un flux migratoire Nord-Sud particulièrement important, et un second portant sur l’intégration de ces étrangers dans le territoire de la couronne d’Aragon. Les chapitres trois et quatre pour leur part traitent plus spécifiquement les questions du goût de l’époque, soulignant un véritable intérêt pour les arts septentrionaux et les savoir-faire associés, ce qui crée un climat favorable à la venue des artistes objet du présent travail. L’étude de ces peintres, met en valeur leur polyvalence, le cumul récurent avec des compétences de maîtres verriers, d’enlumineurs et parfois de dessinateurs de modèles brodés et lissés. La seconde partie se centre sur la production de ces peintres étrangers, ainsi que sur celle de certains peintres ibériques formés aux techniques nordiques, afin de déterminer les éléments novateurs apportés ou non à la production locale. Pour ce faire, le chapitre cinq est consacré à la période du gothique International, et les chapitres six et sept eux interrogent l’arrivée du nouveau réalisme flamand, dit ars nova, des années 1420 à 1450 puis de 1460 à 1490. Enfin, le chapitre huit examine les apports de la Renaissance italienne au tournant du XVIe siècle par le biais des artistes nordiques et de la diffusion de modèles gravés germaniques. Cette thèse s’appuie sur une riche étude documentaire dont l’ensemble des informations est rapporté dans le volume annexe. Celui-ci comprend notamment une prosopographie des cinquante peintres septentrionaux identifiés, avec pour chacun une biographie, une bibliographie sommaire, une liste de leurs oeuvres (conservées et perdues), ainsi qu’un résume de l’ensemble des archives leur étant relatives. À cela, s’ajoute la transcription de documents clés tels que les contrats de commandes et les testaments d’artistes, ainsi qu’un lexique. Ce travail combine tant des aspects relatifs à l’histoire sociale de l’art qu’à l’histoire de l’art à proprement dite. Il met en avant les peintres septentrionaux et leur rôle dans la diffusion de nouvelles techniques et esthétiques qui, jusqu’alors, étaient principalement étudiés confondus avec les artistes autochtones. L’étude de ces peintres dans la couronne d’Aragon propose une vision inédite des dynamiques culturelles qui, loin d’être un cas propre à la seule péninsule Ibérique, existent en Europe à la fin du Moyen Âge.

This PhD thesis examines French, Netherlandish and German painters active in the Iberian territories of the ancient Crown of Aragon, from the reign of John Ist to Ferdinand the Catholic, id est 1387 to 1516. It aims at enriching the pre-existing knowledge on these artists while analysing their possible impact on the local artistic production. In doing so, it has been possible to reconsider on a larger scale the question of cultural exchanges and artists travels. The outputs of this research have been organised in two main parts, each one divided into four chapters. Firstly, the social aspect of these migrations is revised with a first chapter dedicated to the question of movements, focusing on the important North/South axis; and the second one to the integration of the foreigners into the Crown of Aragon’s territory. The third and fourth chapters concentrate on the questions of the period’s artistic tastes, underlining a true interest for the Northern arts, and associated savoir-faire, which creates an auspicious environment for the settlement of these newcomers. Furthermore, the study of these Northern artists brought light on their expertise, being not only painters, but also sometimes glass painters, illuminators, and pattern makers for embroidery and tapestry. The second part of this study digs on the production of these painters, as well as the Spanish ones who are trained in the Northern style. Thus, it has been possible to identify which innovative elements these foreigners have brought with them and applied to the local production, and in which way they adapted themselves to the Iberian cultural environment. The fifth chapter focuses on the International Gothic period, while the sixth and seventh ones question the arrival of the new Flemish realistic aesthetic, also called ars nova, between the 1420s to the 1450s, and then between the 1460s and the 1490s. Finally, in the eighth chapter, the arrival of the first aspects of the Italian Renaissance style in the beginning of the 16th century are discussed, as they are circulating into the Crown of Aragon through these Northern artists and especially thanks to their German engraved designs. This research relies on a rich documentary study incorporated into the appendix. The latter includes a prosopography of the fifty Northern painters who have been identified: each entry consists of a biography, a brief bibliography, a list of the preserved and lost artworks as well as a summary of the archival records concerning them. A transcription of the key documents is added, including commissions’ contracts, artists’ will, as well as a lexicon. Consequently, this doctoral thesis combines both methodologies applied to the social art history as well as to the art history per se. It highlights these Northern painters and their part in the diffusion of new technics and aesthetics, whereas they had only been jointly studied with the autochthone artists so far. The study of these art workers in the Crown of Aragon offers a hitherto unseen vision of the cultural dynamics existing in Europe in late Middle-Ages.