Els ensenyaments conduents a les titulacions tècniques dels esports d’hivern, muntanya i escalada a Espanya. Una aproximació crítica des de la perspectiva dels agents implicats

Abstract

[cat] La present tesi doctoral, constituïda per compendi de quatre estudis, es focalitza en els ensenyaments que condueixen a les titulacions de tècnic/a esportiu i tècnic/a esportiu superior de les especialitats dels esports d'hivern, muntanya i escalada a Espanya. Les activitats fisicoesportives en el medi natural són cada vegada més populars: recerca prèvia constata un augment del nombre de persones practicants, de persones professionals dedicades i d’empreses de turisme actiu. Totes aquestes activitats s'han oficialitzat, convertit en una indústria emergent i exerceixen un poderós paper com a motor econòmic. Es necessita personal tècnic qualificat, així com formació de qualitat per a aquestes persones professionals. Fonamentats sobre el discurs pedagògic de Bernstein, el model descriptiu del currículum de Coles & Grant, el model d’increment de l'efectivitat del personal tècnic de Keiser, Lawrenz & Appleton, els tipus de plans d’avaluació en funció d’unitats d’anàlisi de Jornet i col·laboradors/es i la teoria dels stakeholders, els objectius d'aquesta recerca pretenen explorar les següents qüestions: a) Existeix homogeneïtat en les normatives que estableixen els ensenyaments conduents a les titulacions de Tècnic/a Esportiu i Tècnic/a Esportiu Superior dels esports d’hivern, muntanya i escalada en les diferents Comunitats Autònomes d’Espanya?; b) Quines són les principals línies de millora d’aquests ensenyaments?; c) Com els diferents agents implicats perceben els ensenyaments objecte d’estudi?; d) Els ensenyaments objecte d’estudi reuneixen els coneixements requerits per els i les tècnics esportius en l’exercici de la seva activitat professional?; i e) Quina és la lògica i la consciència subjacents en la construcció del currículum d’aquests ensenyaments? S’ha establert un disseny metodològic de mètodes múltiples. Els dos primers estudis adopten un enfoc qualitatiu basat en una anàlisi de contingut exploratòria dels textos de les normatives estatals i autonòmiques que estableixen els ensenyaments. El tercer estudi adopta un enfoc quantitatiu de tipus no experimental i transversal, amb l’administració d’un qüestionari ad hoc. S’ha emprat un mostreig de tipus no probabilístic casual i basat en criteris d’inclusió. Les persones participants són 350, de les quals 328 són tècnics/es (0.6% gènere no binari; 18.6% dones; 80.8% homes) i 22 són ocupadors/es (13.6% dones; 86.4% homes), les quals registren 405 casos vàlids; 372 es responen com a tècnic/a esportiu i 33 com a ocupador/a. El quart estudi, de tall qualitatiu i seguint un paradigma social-constructivista, utilitza entrevistes semiestructurades i grups de discussió. S’ha usat una estratègia de mostreig basada en criteris, mostreig de variació màxima i mostreig de ‘bola de neu’. Les persones participants són 46 agents clau implicats (23.9% dones, 76.1% homes). L'enfocament de codificació de les dades i el desenvolupament dels temes es van realitzar seguint una anàlisi temàtica.

Es reporta heterogeneïtat entre la normativa que estableix els ensenyaments en les diverses comunitats autònomes i en comparació amb la normativa estatal en qüestions de rellevància. Les anàlisis especifiquen clars aspectes de millora dels ensenyaments: els agents implicats en l'actualització curricular, l'estructura general de les titulacions, la càrrega lectiva total, les proves d'accés, els mòduls, la distribució horària i la proporció d’hores teòriques i pràctiques, l'avaluació, el bloc de formació pràctica, el model de professorat i, alhora, també destaquen carències formatives concretes. Es constata l’existència d’una mercantilització dels ensenyaments que es fa evident en les proves d'accés, l'avaluació i el bloc de formació pràctica. Els estudis ofereixen una anàlisi crítica i profunda que proposa línies a seguir per a la millora dels ensenyaments conduents a les titulacions de tècnic/a esportiu i tècnic/a esportiu superior dels esports d'hivern, muntanya i escalada a Espanya.

[eng] This doctoral thesis, a compendium of four studies, focuses on the curriculum leading to the qualifications of Sports Instructor and Advanced Sports Instructor in the specialities of winter sports, mountaineering and climbing in Spain. Physical and sporting activities in the natural environment are becoming increasingly popular. Previous research has shown an increase in the number of practitioners, dedicated professionals and active tourism companies. All these activities have been made official, becoming an emerging industry and playing a powerful role as an economic driver. Qualified technical staff are needed, as well as quality training for these professionals. Drawing on Bernstein’s pedagogical discourse, the Coles & Grant’s descriptive model of the currículum, the Keiser, Lawrenz & Appleton’s model for increased effectiveness of technicians, types of evaluation plans according to units of analysis of Jornet and others and the stakeholder theory, the aims of this research are to explore the following questions: a) Are the regulations establishing the curriculum leading to the qualifications of Sports Instructor and Advanced Sports Instructor in winter sports, mountaineering and climbing standardised in the different Autonomous Communities of Spain?; b) What are the main lines of improvement of this curriculum?; c) How do the different stakeholders perceive the curriculum in question?; d) Does the curriculum cover the knowledge required by sports instructors in the exercise of their professional activity?, and e) What is the underlying logic and mindset in the construction of the curriculum of these training courses? A multi-method methodological design was established. The first two studies adopted a qualitative approach based on exploratory content analysis of the texts of State and regional regulations that establish the curriculum. The third study adopted a non-experimental, cross-sectional, quantitative approach, with the administration of an ad hoc questionnaire. We used convenience non-probability sampling based on inclusion criteria. There were 350 participants, of whom 328 were sports instructors (0.6% non-binary gender; 18.6% female; 80.8% male) and 22 were employers (13.6% female; 86.4% male), recording 405 valid cases, of which 372 responded as sports instructors and 33 as employers. The fourth study, which was qualitative and followed a social-constructivist paradigm, used semi-structured interviews and focus groups. A criteria-based sampling strategy, maximum variation sampling and snowball sampling were used. The participants were 46 key stakeholders (23.9% women, 76.1% men). The approach to data coding and the development of the themes were carried out following thematic analysis.

Heterogeneity was reported between the regulations establishing curricula in the different Autonomous Communities and compared with state regulations on relevant issues. The analyses identified clear areas for improvement: the agents involved in updating the curriculum; the general qualification structure; the total course load; entrance exams; modules; timetable distribution and the proportion of theoretical and practical hours; assessment; the practical training block, and the teaching staff model. In turn, specific training gaps were also highlighted. The marketisation of the courses was evident in the entrance exams, assessment and practical training block. These studies offer a critical and in-depth analysis proposing guidelines for the improvement of the curriculum leading to the qualifications of Sports Instructor and Advanced Sports Instructor in winter sports, mountaineering and climbing in Spain.

[spa] La presente tesis doctoral, constituida por compendio de cuatro estudios, se focaliza en las enseñanzas que conducen a las titulaciones de técnico/a deportivo y técnico/a deportivo superior de las especialidades de los deportes de invierno, montaña y escalada en España. Las actividades físico-deportivas en el medio natural son cada vez más populares: investigaciones previas constatan un aumento del número de personas practicantes, de personas profesionales dedicadas y de empresas de turismo activo. Todas estas actividades se han oficializado, convertido en una industria emergente y ejercen un poderoso papel como motor económico. Se necesita personal técnico calificado, así como formación de calidad para estas personas profesionales. Fundamentados sobre el discurso pedagógico de Bernstein, el modelo descriptivo del currículum de Coles & Grant, el modelo de incremento de la efectividad del personal técnico de Keiser, Lawrenz & Appleton, los tipos de planes de evaluación en función de unidades de análisis de Jornet y colaboradores/as y la teoría de los stakeholders, los objetivos de esta investigación pretenden explorar las siguientes cuestiones: a) ¿Existe homogeneidad en las normativas que establecen las enseñanzas conducentes en las titulaciones de técnico/a deportivo y técnico/a deportivo superior de los deportes de invierno, montaña y escalada en las diferentes Comunidades Autónomas de España?; b) ¿Cuáles son las principales líneas de mejora de estas enseñanzas?; c) ¿Cómo los diferentes agentes implicados perciben las enseñanzas objeto de estudio?; d) ¿Las enseñanzas objeto de estudio reúnen los conocimientos requeridos por los y las técnicos deportivos en el ejercicio de su actividad profesional?; y e) ¿Cuál es la lógica y la conciencia subyacentes en la construcción del currículum de estas enseñanzas? Se ha establecido un diseño metodológico de métodos múltiples. Los dos primeros estudios adoptan un enfoque cualitativo basado en un análisis de contenido exploratorio de los textos de las normativas estatales y autonómicas que establecen las enseñanzas. El tercer estudio adopta un enfoque cuantitativo de tipo no experimental y transversal, mediante la administración de un cuestionario ad hoc. Se ha empleado un muestreo de tipo no probabilístico casual y basado en criterios de inclusión. Las persones participantes son 350, de las cuales 328 son técnicos/as (0.6% género no binario; 18.6% mujeres; 80.8% hombres) y 22 son empleadores/as (13.6% mujeres; 86.4% hombres), las cuales registran 405 casos válidos; 372 se responden como técnico/a deportivo y 33 como empleador/a. El cuarto estudio, de orientación cualitativa y siguiendo un paradigma social- constructivista, utiliza entrevistas semiestructuradas y grupos de discusión. Se ha usado una estrategia de muestreo basada en criterios, muestreo de variación máxima

y muestreo de ‘bola de nieve’. Las personas participantes son 46 agentes clave implicados (23.9% mujeres, 76.1% hombres). El enfoque de codificación de los datos y el desarrollo de los temas se realizaron siguiendo un análisis temático. Se reporta heterogeneidad entre los textos de las normativas que establecen las enseñanzas en las diversas comunidades autónomas y en comparación con la normativa estatal en cuestiones de relevancia. Los análisis especifican claros aspectos de mejora de las enseñanzas: los agentes implicados en la actualización curricular, la estructura general de las titulaciones, la carga lectiva total, las pruebas de acceso, los módulos, la distribución horaria y la proporción de horas teóricas y prácticas, la evaluación, el bloque de formación práctica, el modelo de profesorado y, a la vez, también destacan carencias formativas concretas. Se constata la existencia de una mercantilización de las enseñanzas que se hace evidente en las pruebas de acceso, la evaluación y el bloque de formación práctica. Los estudios ofrecen un análisis crítico y profundo que propone líneas a seguir para la mejora de las enseñanzas conducentes a las titulaciones de técnico/a deportivo y técnico/a deportivo superior de los deportes de invierno, montaña y escalada en España.