Crisi de cures, gènere i espais rurals. El cas de les llars familiars lleidatanes

Abstract

Crisi de cures, gènere i espais rurals: el cas de les llars familiars lleidatanes, analitza l’estat actual de l’organització social de les cures als espais rurals. Parteix de l’estudi de cas del territori rural lleidatà, sobreenvellit, amb una densitat de població molt baixa, dispersió dels nuclis, masculinització i alt risc de despoblament. Relaciona el fenomen de la crisi de cures i de reproducció social amb les conseqüències de la globalització en el món rural, la desagrarització, la forma en que el capitalisme transforma allò rural i la seva relació amb els canvis en els sistemes d’obligació familiars. La individualització de les pautes de vida exerceix progressivament una ruptura amb l’imaginari social simbòlic derivat del sistema familiar tradicional rural pairal -patriarcal- i el que constituïa la seva extensió, la figura de la cuidadora familiar, perquè aquesta no té relleu generacional. Arribats aquí, es fan insostenibles el familiarisme i el familisme tradicionals. El moment actual planteja nous reptes que haurien de posar el focus a una nova reorganització material, emocional i social de les cures que plantegi la cura com a dret social i no passi per la mercantilització del treball exercit per les persones migrades, la privatització a través de l’externalització dels serveis públics, la refamiliarització i la refeminització actuals.

Esta tesis analiza el estado actual de la organización social del cuidado en los espacios rurales a partir del estudio de caso del territorio rural de Lleida, con una densidad de población muy baja y altas tasas de sobreenvejecimiento. El fenómeno de la crisis de cuidados y de reproducción social se relaciona con las consecuencias de la globalización en el espacio rural, la desagrarización y la forma en que el capitalismo transforma lo rural y su relación con los cambios en el sistema de obligaciones familiar. La individualización de las pautas de vida ejerce una ruptura con el imaginario social simbólico derivado del sistema familiar tradicional rural del pairalismo de corte patriarcal y lo que constituía su extensión, la figura que ejercía un cuidado no profesional como cuidadora familiar. Esta no tiene relevo generacional. A partir de aquí surgen nuevos retos que deberían enfocarse hacia una nueva reorganización material, emocional y social del cuidado que plantee el cuidado como derecho social y no pase por la mercantilización actual del trabajo de las personas migrantes, la privatización de los servicios públicos, la refamiliarización y la refeminización de los cuidados actuales.

This thesis analyses the current state of the social organization of care in rural areas. It starts with the case study of the rural territory of Lleida, over-aged, with a very low population density, dispersion of the nuclei, masculinization and high risk of depopulation. It relates the phaenomenon of care crisis and social reproduction to the consequences of globalization in rural areas, lower agricultural rates and the way in which capitalism changes the rural and its relationship with the changes in family obligations system. The individualization of life guidelines is progressively breaking the traditional patriarchal rural familiar system, and what constituted its extension, the figure of the family caregiver because this has no generational relief. Up until this point, traditional familialism and familism become unsustainable. The current moment poses new challenges that should put the focus on a new material, emotional and social reorganization of care that raises care as a social right and does not go through the commodification of the work conditions performed by migrated people, privatization through the current outsourcing of public services, refamiliarization and refeminization of care.