Universitat Ramon Llull
Universitat Ramon Llull. IQS
Aquesta tesi se centra en el desenvolupament d'una formulació d'adhesiu i la seva aplicació sobre un pegat endovascular per canviar el paradigma del tractament de la dissecció aòrtica (AD), desenvolupat per Aortyx. La dissecció aòrtica implica una ruptura de la paret interna de l'aorta, permetent l'entrada del flux sanguini, creant un canal secundari de circulació i una separació de les capes de la paret de l'aorta. Això pot comportar una disminució del flux sanguini, un eixamplament de l'aorta o fins i tot la ruptura aòrtica. Els tractaments actuals, ja siguin quirúrgics o endovasculars, no aconsegueixen curar la malaltia, ja que inicialment van ser dissenyats per tractar aneurismes aòrtics. Això resulta en altes taxes de mortalitat, morbiditat i la necessitat de reintervencions pels pacients. En aquesta tesi, s'han desenvolupat diferents formulacions d'adhesius per permetre que el pegat d'Aortyx s'adhereixi a l'aorta, resistint el flux sanguini, evitant el rebuig pel cos i permetent la migració cel·lular. Per aconseguir-ho, s'han incorporat diversos components en diferents monòmers de la família dels cianoacrilats per modificar les seves propietats. S'ha prioritzat la formulació que millor satisfà les necessitats del sistema i s'ha realitzat la caracterització necessària per a l'aprovació pels organismes reguladors. Un cop seleccionada la formulació, s'ha comprovat la seva funcionalitat a nivell ex vivo. Per fer-ho, s'han desenvolupat tres tècniques d'aplicació de l'adhesiu sobre el pegat. L'objectiu era determinar quines tècniques proporcionaven la millor adhesió i resistència al flux, alhora que facilitaven el procés d'aplicació a la sala d'operacions per part del personal sanitari. Finalment, s'ha testejat l'actuació de la formulació en diferents escenaris in vivo, des de proves agudes fins a cròniques, creant una dissecció aòrtica, avaluant l'adhesió, resistència al flux, resposta citotòxica i migració cel·lular. Les diferents tècniques desenvolupades s'han comparat per seleccionar el millor mètode d'aplicació per garantir que el producte d'Aortyx pugui ser funcional in vivo i es pugui seguir amb més proves en el futur per a la comercialització del dispositiu pel tractament de les AD.
Esta tesis se centra en el desarrollo de una formulación de adhesivo y su aplicación en un parche endovascular para cambiar el paradigma del tratamiento de la disección aórtica (AD), desarrollado por Aortyx. La disección aórtica implica una ruptura de la pared interna de la aorta, permitiendo el flujo sanguíneo, creando un canal de flujo secundario y una separación de las capas de la pared aórtica. Esto puede provocar una disminución del flujo sanguíneo, ensanchamiento de la aorta o incluso ruptura aórtica. Los tratamientos actuales, ya sean quirúrgicos o endovasculares, no logran curar la enfermedad, ya que originalmente fueron diseñados para tratar aneurismas aórticos. Esto resulta en altas tasas de mortalidad, morbilidad y la necesidad de reintervenciones para los pacientes. En esta tesis se han desarrollado diferentes formulaciones de adhesivos para permitir que el parche de Aortyx se adhiera a la aorta, resistiendo el flujo sanguíneo, evitando el rechazo por parte del cuerpo y permitiendo la migración celular. Para lograr esto, se han incorporado varios componentes en diferentes monómeros de la familia de los cianoacrilatos para modificar sus propiedades. Se ha priorizado la formulación que mejor satisface las necesidades del sistema y se ha realizado la caracterización necesaria para su aprobación por parte de los organismos reguladores. Una vez seleccionada la formulación, se ha comprobado su funcionalidad a nivel ex vivo. Para llevar a cabo esto, se han desarrollado tres técnicas de aplicación del adhesivo sobre el parche. El objetivo era determinar cuáles técnicas proporcionaban la mejor adhesión y resistencia al flujo, al tiempo que facilitaban el proceso de aplicación en la sala de operaciones por parte del personal de salud. Finalmente, se ha probado el rendimiento de la formulación en diferentes escenarios in vivo, desde pruebas agudas hasta crónicas, creando una ruptura aórtica, evaluando la adhesión, resistencia al flujo, respuesta citotóxica y migración celular. Se compararon las diferentes técnicas desarrolladas para seleccionar el mejor método de aplicación para garantizar que el producto de Aortyx pueda ser funcional in vivo y se pueda seguir probando en el futuro para la comercialización del dispositivo para el tratamiento de la AD.
This thesis focuses on the development of an adhesive formulation and its application on an endovascular patch to change the paradigm of aortic dissection (AD) treatment, developed by Aortyx. Aortic dissection involves a tear of the inner wall of the aorta, allowing blood flow to enter, creating a secondary flow channel and a separation of the layers of the aortic wall. This can lead to decreased blood flow, widening of the aorta, or even aortic rupture. Current treatments, either surgical or endovascular, fail to cure the disease as they were originally designed to treat aortic aneurysms. This results in high mortality rates, morbidity, and the need for reinterventions for patients. In this thesis, different adhesive formulations have been developed to allow Aortyx's patch to adhere to the aorta, resist blood flow, avoid rejection by the body, and enable cellular migration. To achieve this, various components have been incorporated into different cyanoacrylate family monomers to modify their properties. The formulation that best meets the system's needs has been prioritized, and the necessary characterization for approval by regulatory bodies has been conducted. Once the formulation was selected, its functionality was tested at the ex vivo level. To do this, three adhesive application techniques on the patch were developed. The goal was to determine which techniques provided the best adhesion and flow resistance while facilitating the application process in the operating room by the healthcare personnel. Finally, the performance of the formulation has been tested in different in vivo scenarios, from acute to chronic tests, creating an aortic tear, evaluating adhesion, flow resistance, cytotoxic response, and cellular migration. The different techniques developed were compared to select the best application method to ensure that Aortyx's product can be functional in vivo and further tested in the future for the commercialization of the device for AD treatment.
biomedicina; adhesiu vascular; dissecció aòrtica; cianoacrilat
54 - Chemistry. Crystallography. Mineralogy; 616.1 - Pathology of the circulatory system, blood vessels. Cardiovascular complaints
Ciències naturals, químiques, físiques i matemàtiques
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
