Barley improvement and yield constraints in Mediterranean environments: binterfacing crop physiology with plant breeding

dc.contributor
Universitat de Lleida. Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal
dc.contributor.author
Voltas Velasco, Jordi
dc.date.accessioned
2011-04-12T17:53:47Z
dc.date.available
2009-09-10
dc.date.issued
1998-11-02
dc.date.submitted
2009-09-10
dc.identifier.isbn
9788469275795
dc.identifier.uri
http://www.tdx.cat/TDX-0910109-174658
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/8345
dc.description.abstract
L'ordi (Hordeum vulgäre L.) és un cereal de zones temperades conreat extensament en<br/>climes mediterranis. Es desenvolupa favorablement en àrees de pluviometria mitjana anual<br/>superior a 250 mm. Durant les darreres dècades, els increments en rendiment deguts a activitats<br/>de millora genètica han estat poc importants a causa, probablement, de la limitació que la sequera<br/>i altres estressos abiòtics exerceixen sobre el creixement. Futurs increments poden veure's<br/>accelerats per un millor coneixement dels processos que controlen el creixement i<br/>desenvolupament i que limiten la product! vi tat dels genotips en situacions de manca d'aigua. Dins<br/>d'aquest contexte, les activitats d'investigació en fisiologia vegetal haurien de tenir un fort<br/>impacte, en un futur proper, en l'increment de l'eficiència dels programes de millora tradicionals.<br/>Aquesta tesi pretén ampliar el coneixement actual d'aquells factors que redueixen el creixement,<br/>la productivitat i la qualitat de l'ordi en ambients mediterranis. Amb aquesta finalitat, s'han<br/>avaluat en assajos localitzats a la província de Lleida (nordest d'Espanya) i, ocasionalment, a les<br/>províncies de Navarra (nord d'Espanya) i Valladolid (centre d'Espanya), un conjunt de deu<br/>genotips d'ordi (incloent-hi dos i sis carreres) que difereixen en adaptació a ambients semiàrids.<br/>Inicialment, un conjunt de tres genotips moderns i altament productius (Barberousse,<br/>Orria i Plaisant) va ésser utilitzat per examinar l'efecte que una reducció de l'embomal<br/>reproductiu (nombre de grans per espiga) provocava sobre el pes i el creixement del gra,<br/>l'acumulació de carbohidrats i el transport de nitrogen en condicions semiàrides (Capítols I i II).<br/>Els increments en pes de gra obtinguts en resposta a una reducció del 50% de l'embornal van ser<br/>progressivament superiors en aquells ambients amb grans testimoni de menor pes. Pel contrari,<br/>el nitrogen es va acumular uniformement en tots els ambients en resposta a una reducció de<br/>l'embornal. Aquests resultats suggereixen que el rendiment final es troba fortament limitat, en<br/>ambients productivament pobres, per la disponibilitat de carbohidrats durant l'omplenat del gra,<br/>en tant que l'acumulació de proteïnes en el gra sembla independent de les condicions ambientals<br/>en que té lloc l'omplenat del gra. El grau de limitació exercit per la font es va manifestar més<br/>elevat en els grans situats en espigúeles laterals de l'espiga, amb independència de la<br/>disponibilitat d'assimilats per l'omplenat del gra. Aquest desavantatge dels grans laterals de<br/>l'espiga es va poder atribuir principalment a taxes d'acumulació de matèria seca inferiors durant<br/>l'omplenat.<br/>La influència d'estressos abiòtics com ara la sequera o les altes temperatures en el procés<br/>d'omplenat dels grans es va examinar en detall utilitzant el conjunt dels deu genotips assajats en<br/>dotze ambients (Capítols III i IV). L'objectiu final va consistir a detectar variabilitat genètica així<br/>com determinar possibles mecanismes morfofisiològics de tolerància als esmentats estressos. Els<br/>possibles factors causants d'interacció genotip-ambient (G*E) en el pes del gra, tasa i duració<br/>d'omplenat es van estudiar mitjançant l'ús de models estadístics biadditius. Es van detectar<br/>sensibilitats genotípiques diferencials en tolerància a sequera i a elevades temperatures de postantesi<br/>pel pes final del gra, que varen atribuir-se parcialment a diferències entre els grups d'ordis<br/>de dos i sis carreres. La presència de GxE per a la taxa d'omplenat es va explicar per l'efecte<br/>conjunt de variables climàtiques de pre-antesi, la qual cosa va suggerir que les diferències<br/>genotípiques podrien ser degudes parcialment a diferències en el balanç font/embornal entre ordis<br/>de dos i sis carreres en antesi. L'existència de GXE per a la duració d'omplenat va poder-se<br/>atribuir principalment a diferències en data d'antesi entre genotips, indicant l'existència d'una<br/>estratègia d'escapament causant d'un allargament del période d'omplenat d'alguns genotips a<br/>finals del cicle de cultiu.<br/>La relació entre rendiment i discriminació isotòpica del carboni (A) en grans va avaluar-se<br/>extensament en un grup de 22 ambients (Capítol VI), i també va examinar-se la possibilitat<br/>d'utilització de la concentració de cendres en teixits aeris com a substitut de A (Capítol VII).<br/>L'expressió genotipica del rendiment va estar condicionada per l'ambient d'una forma més<br/>important que la de A. L'existència de GxE pel rendiment va suggerir la presència d'una<br/>interacció qualitativa amb un punt de creuament aproximat situat en productivitats mitjanes<br/>inferiors a 3 t ha"1. Pel contrari, la classificació de genotips per a A no va variar substancialment<br/>amb l'ambient. En general, aquells genotips amb valors baixos de A i, per tant, amb elevades<br/>eficiències de transpiració, van ésser superiors en ambients poc productius (ambients per sota de<br/>3 t ha"1), en tant que valors genotípics de A elevats van mostrar-se com avantatjosos en ambients<br/>de rendiment mig i alt. És probable que, quan la sequera sigui moderada, un important embornal<br/>reproductiu forci la planta a incrementar la seva conductancia estomàtica i, com a conseqüència,<br/>l'aigua total utilitzada. Aquest fenomen probablement capgira la relació negativa esperada entre<br/>A i biomassa o rendiment quan la disponibilitat d'aigua és factor limitant. Per altra banda, la<br/>concentració mineral en grans va trobar-se relacionada freqüentment i de forma negativa amb A,<br/>en tant que no va trobar-se relació entre la concentració mineral en palla i A. Aquests resultats<br/>suggereixen que l'acumulació mineral en teixits aeris mostrejats a finals del cicle de cultiu és<br/>independent de l'eficiència de transpiració durant l'omplenat del gra. La concentració de cendres<br/>en grans podria emprar-se com a criteri de selecció complementari a A en ambient semiàrids, si<br/>bé es fa necessari un coneixement fisiologie més profund dels mecanismes que afecten<br/>l'acumulació de minerals en el gra.<br/>La sequera esdevé el principal factor limitant del creixement i la productivitat de l'ordi<br/>en els secans semiàrids mediterranis. En el present estudi, les diferències en productivitat en un<br/>conjunt de 22 ambients van poder atribuir-se, en gran part, a diferències paral·leles en<br/>disponibilitat hídrica des de sembra fins a antesi, période en el qual es determina el nombre de<br/>grans per m2. La presència d'una interacció GXE de tipus qualitatiu pel rendiment, així com les<br/>relacions fluctuants entre rendiment i A, depenent de la intensitat de l'estrès hídric, suggereixen<br/>que la tolerància a la sequera i l'elevat potencial de rendiment son conceptes antagònics en ordi.
cat
dc.description.abstract
La cebada (Hordeum vulgäre L.) es un cereal de zonas templadas ampliamente cultivado<br/>en climas mediterráneos. Se desarrolla favorablemente en zonas de pluviometría media anual<br/>superior a 250 mm. Durante las últimas décadas, los incrementos en rendimiento debidos a<br/>actividades de mejora genética han sido poco importantes probablemente a causa de la limitación<br/>que la sequía y otros estreses abióticos ejercen sobre el crecimiento. Futuros incrementos pueden<br/>verse acelerados por un mejor conocimiento de los procesos que controlan el crecimiento y<br/>desarrollo y que limitan la productividad de los genotipos en situaciones caracterizadas por la<br/>falta de agua. En este contexto, las actividades de investigación en fisiología vegetal deberían<br/>tener un fuerte impacto, ya en un futuro próximo, en el incremento de la eficiencia de los<br/>programas de mejora tradicionales. La presente tesis pretende ampliar el conocimiento actual de<br/>aquellos factores que reducen el crecimiento, la productividad y la calidad de la cebada en<br/>ambientes mediterráneos. Con este fin se ha evaluado en ensayos situados en la provincia de<br/>Lérida (nordeste de España) y, ocasionalmente, en las provincias de Navarra (norte de España)<br/>y Valladolid (centro de España), un conjunto de diez genotipos de cebada (incluyendo dos y seis<br/>carreras) que difieren en adaptación a ambientes semiáridos.<br/>Inicialmente, un conjunto de tres genotipos modernos y altamente productivos<br/>(Barberousse, Orria y Plaisant) fue utilizado para examinar el efecto que una reducción del<br/>sumidero reproductivo (número de granos por espiga) provocaba sobre el peso y el crecimiento<br/>del grano, la acumulación de carbohidratos y el transporte de nitrógeno en condiciones semiáridas<br/>(Capítulos I y II). Los incrementos en peso del grano obtenidos en respuesta a una reducción del<br/>sumidero del 50% fueron progresivamente superiores en aquellos ambientes con granos testigo<br/>de menor peso. Por el contrario, el nitrógeno se acumuló uniformemente en todos los ambientes<br/>en respuesta a una reducción del sumidero. Estos resultados sugieren que el rendimiento final se<br/>encuentra fuertemente limitado, en ambientes productivamente pobres, por la disponibilidad de<br/>carbohidratos durante el llenado del grano, mientras que la acumulación de proteínas en el grano<br/>parece independiente de las condiciones ambientales en las que el llenado del grano tiene lugar.<br/>El grado de limitación ejercido por la fuente fue más elevado para los granos situados en<br/>espiguillas laterales de la espiga, con independencia de la disponibilidad de asimilados durante<br/>el llenado del grano. Esta desventaja de los granos laterales de la espiga pudo atribuirse<br/>principalmente a tasas inferiores de acumulación de materia seca durante el llenado.<br/>La influencia de estreses abióticos tales como la sequía o las altas temperaturas en el<br/>proceso de llenado de los granos se examinó en detalle utilizando el conjunto de los diez<br/>genotipos ensayados en doce ambientes (Capítulos III y IV). El objetivo final perseguido<br/>consistió en detectar variabilidad genética así como en determinar posibles mecanismos<br/>morfofisiológicos de tolerancia a dichos estreses. Los posibles factores causantes de interacción<br/>genotipo-ambiente (G*E) en el peso del grano, la tasa y la duraoión de llenado se estudiaron<br/>mediante el uso de modelos estadísticos biaditivos. Se detectaron sensibilidades genotípicas<br/>diferenciales en la tolerancia a la sequía y a las elevadas temperaturas de post-antesis para el peso<br/>final del grano, que se atribuyeron parcialmente a diferencias entre los grupos de cebadas de dos<br/>y seis carreras. La presencia de G*E para la tasa de llenado se explicó por el efecto conjunto de<br/>variables climáticas de pre-antesis, lo que sugirió que las diferencias genotípicas pudieran deberse<br/>parcialmente a diferencias en el balance fuente/sumidero entre cebadas de dos y seis carreras en<br/>antesis. La existencia de G*E para la duración del llenado pudo atribuirse principalmente a<br/>diferencias en fecha de antesis entre genotipos, indicando la existencia de cierta estrategia de<br/>escape causante de un alargamiento del periodo de llenado de algunos genotipos al final del ciclo<br/>de cultivo.<br/>La relación entre rendimiento y discriminación isotópica del carbono (A) en granos se<br/>evaluó extensamente en un grupo de 22 ambientes (Capítulo V), y también se examinó la<br/>posibilidad de utilizar la concentración de cenizas en tejidos aéreos como substituto de A<br/>(Capítulo VI). La expresión genotipica del rendimiento fue condicionada por el ambiente de una<br/>forma más acusada que la de A. La existencia de GXE para el rendimiento sugirió la presencia<br/>de una interacción cualitativa cuyo punto de cruce cabría situarlo aproximadamente en<br/>productividades medias inferiores a 3 t ha"1. Por el contrario, la clasificación de genotipos para<br/>A no cambió substancialmente con el ambiente. En general, aquellos genotipos con bajos valores<br/>de A y, por tanto, con elevadas eficiencias de transpiración, fueron superiores en ambientes poco<br/>productivos (ambientes por debajo de 3 t ha"1), mientras que valores genotípicos de A elevados<br/>se revelaron como ventajosos en ambientes de rendimientos medios y altos. Es probable que,<br/>cuando la sequía es moderada, un importante sumidero reproductivo, típico de cultivares<br/>modernos, fuerce la planta a incrementar su conductancia estomática y, en consecuencia, el agua<br/>total utilizada. Este fenómeno probablemente invierte la relación negativa esperada entre A y<br/>biomasa o rendimiento cuando la disponibilidad de agua es un factor limitante. Por otra parte,<br/>XVll<br/>la concentración mineral en granos estuvo relacionada frecuentemente y de forma negativa con<br/>A, mientras que no se encontró relación entre la concentración mineral en paja y A. Estos<br/>resultados sugieren que la acumulación mineral en tejidos aéreos muestreados al final del ciclo<br/>de cultivo es independiente de la eficiencia de transpiración durante el llenado del grano. La<br/>concentración de cenizas en granos podría utilizarse como criterio de selección complementario<br/>a A en ambientes semiáridos, si bien es necesario un conocimiento fisiológico más profundo de<br/>los mecanismos que afectan a la acumulación de minerales en el grano.<br/>La sequía representa el principal factor limitante del crecimiento y la productividad de la<br/>cebada en los secanos semiáridos mediterráneos. En el presente estudio, las diferencias en<br/>productividad en un conjunto de 22 ambientes pudieron atribuirse en gran medida a diferencias<br/>paralelas en disponibilidad hídrica desde siembra hasta antesis, período en el cual se determina<br/>el número de granos por m2. La presencia de una interacción G*E de tipo cualitativo para el<br/>rendimiento, así como las relaciones fluctuantes entre rendimiento y A, dependiendo de la<br/>intensidad del estrés hídrico, sugieren que la tolerancia a la sequía y el elevado potencial de<br/>rendimiento son conceptos antagónicos en cebada.
spa
dc.description.abstract
Barley (Hordeum vulgäre L.) is an important temperate cereal extensively cultivated in<br/>Mediterranean climates. It can be grown successfully where the average annual rainfall exceeds<br/>250 mm. Yield improvement for Mediterranean areas during the last decades has been slow<br/>probably due to the limitation that drought and other abiotic stresses exert on plant growth. Future<br/>increases in productivity may be accelerated by a better understanding of processes that control<br/>growth and development and limit genotypic performance of barley provided water is scarce.<br/>Thus, physiological research should have a considerable impact in the near future in increasing<br/>the efficiency of traditional breeding programs. This thesis focusses on widening current<br/>physiological knowledge of factors that curtail growth, productivity and quality of barley in<br/>Mediterranean environments. To that end, a set often genetically diverse barley cultivare, which<br/>includes two- and six-rowed types differing in adaptation to semiarid environments, has been<br/>extensively evaluated in rainfed environments located in the province of Lleida (Northeastern<br/>Spain) and, occasionally, in the provinces of Navarra (Northern Spain) and Valladolid (Central<br/>Spain).<br/>A subgroup of three high yielding, modern six-rowed genotypes (Barberousse, Orria and<br/>Plaisant) was used initially to examine the effect of a decrease in the reproductive sink (i.e.,<br/>number of grains per spike) on individual grain weight and growth, carbohydrate accumulation<br/>and N uptake under semiarid conditions (Chapters I and II). Grain weight increases in response<br/>to a 50% sink-reduction were progressively greater in environments with smaller control grains.<br/>On the contrary, N accumulated uniformly across environments in response to sink manipulation.<br/>These results suggest that grain yield is largely limited by carbohydrate supply (i.e., source<br/>limited) during grain filling in poor rainfed environments, whereas protein accumulation into<br/>growing grains seems independent of the environmental conditions in which grain filling<br/>develops. The degree of such limitation to grain growth was consistently higher for those grains<br/>placed in lateral spikelets of the barley ear, irrespective of the availability of assimilates for grain<br/>filling. Such disadvantage of lateral grains could be ascribed mainly to lower dry matter<br/>accumulation rates during grain filling.<br/>The influence of abiotic stresses such as drought or high temperature in the context of the<br/>grain filling process was further examined for the complete set often genotypes grown in 12<br/>environments (Chapters III and IV). The final objective was to detect genetic variability and to<br/>determine possible morphophysiological mechanisms for tolerance to these abiotic constraints.<br/>Possible factors underlying genotype by environment interaction (GxE) for individual grain<br/>weight (IGW), grain filling rate (GFR) and grain filling duration (GFD) were explored by means<br/>of biadditive models. Differential genotypic sensitivities for IGW were found with respect to<br/>post-anthesis drought and elevated temperatures, which could be partially attributed to the<br/>difference between two- and six-rowed barleys. GXE for GFR could be partially explained by the<br/>joint effect of pre-anthesis climatic variables, suggesting that variation in genotypic behaviour<br/>for this trait may be caused by differences in source/sink balance between two- and six-rowed<br/>genotypes at anthesis. In addition, GXE for GFD seemed to be driven mainly by differences in<br/>anthesis date among genotypes, indicating the existence of an escape strategy lengthening the<br/>grain filling period of selected culti vare at the end of the crop cycle.<br/>The relationship between grain yield and carbon isotope discrimination (A) of mature<br/>grains was thoroughly evaluated in a large set of 22 environments (Chapter V), and the feasibility<br/>of using ash concentration in aboveground tissues as a surrogate of A explored (Chapter VI). The<br/>genotypic expression for grain yield was considerably more affected by the environment than that<br/>for A. GXE for grain yield suggested the existence of a crossover point at below 31 ha"1, whereas<br/>genotypic ranking for A did not changed substantially across environments. Overall, genotypes<br/>with lower A and, thus, with higher transpiration efficiency (TE), performed better in lowyielding<br/>environments, i.e., those below the crossover point, while a high genotypic A was<br/>advantageous in medium and high-yielding environments. It may be possible that, under<br/>moderate drought, a large reproductive sink (typical of modern cultivars) force the plant to<br/>increase its stomatal conductance and, consequently, its total water use. This phenomenon<br/>probably overrides the expected negative relation between A and biomass or yield when water<br/>is limiting. On the other hand, mineral concentration in mature grains was often negatively related<br/>to A, and mineral accumulation in vegetative tissues was unrelated to A. Both results suggest that<br/>mineral accumulation in aboveground tissues, sampled at maturity, is independent of the plant<br/>TE during grain filling. Ash concentration in mature grains could be used as a complementary<br/>criterion to A in semiarid environments, though a more accurate physiological understanding of<br/>the mechanisms underlying mineral accumulation in grains is still needed.<br/>Drought arises as the most limiting factor to barley growth and productivity in rainfed<br/>Mediterranean environments. In the present study, differences in productivity in a set of 22<br/>environments could be attributed largely to concomitant differences in water availability for<br/>growth from sowing to anthesis, a period in which the number of grains m"2 is determined.<br/>Presence of a crossover G*E interaction for grain yield, as well as changing relationships between<br/>productivity and A depending on the intensity of water stress, suggest that drought tolerance and<br/>yield potential are rather antagonistic concepts in barley.
eng
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
dc.publisher
Universitat de Lleida
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
factors climàtics
dc.subject
millorament selectiu
dc.subject
efecte de la sequera
dc.subject
ordi
dc.subject.other
Produccio vegetal
dc.title
Barley improvement and yield constraints in Mediterranean environments: binterfacing crop physiology with plant breeding
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
631/635
cat
dc.subject.udc
631
cat
dc.subject.udc
633
cat
dc.contributor.director
Araus Ortega, José Luis
dc.contributor.director
Romagosa Clariana, Ignacio
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
cat
dc.identifier.dl
L-1629-2009


Documents

Tjvv1de1.pdf

9.807Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)