Per què la videovigilància? seguretat, tecnologia i polítiques urbanes

Abstract

La tesi doctoral ‘Per què la videovigilància. Seguretat, tecnología i polítiques urbanes’, escrita per Gemma Galdon Clavell i dirigida per Joan Subirats Humet, aborda el fenomen de les càmeres de seguretat des d’una doble perspectiva, teòrica i empírica, per tal d’explorar els motius que han portat a la proliferació de la videovigilància a tot el món malgrat que l’evidència científica ha demostrat repetidament la incapacitat de les càmeres per complir les expectatives de seguretat i eficiència que se’ls hi atribueixen. En la introducció, la tesi identifica les mancances de les aproximacions realitzades sobre el tema des dels estudis de ciència i tecnologia, la sociologia urbana i la criminologia i llança una proposta interdisciplinar. Als articles centrals, la tesi posa sobre la taula, per primera vegada en la literatura acadèmica, quina és la situació del procés d’expansió de la videovigilància a Espanya, Catalunya i Barcelona, parant atenció a qüestions relacionades amb el marc legal, les desigualtats en la difusió de les càmeres i la creixent percepció negativa sobre l’ull electrònic per part de la ciutadania. En el cas català, l’estudi creua dades sobre la proliferació de les càmeres amb la realitat social, econòmica i política dels municipis que han fet l’aposta per la videovigilància. En el cas de Barcelona, se centra en la controvèrsia que l’any 2003 rodejà la negativa per part de la Comissió de Control dels Dispositius de la Videovigilància a aprovar la càmera que l’Ajuntament de la ciutat pretenia instal·lar a la Plaça Reial. A les conclusions, la tesi compara els resultats del procés barceloní, català i espanyol amb estudis realitzats a altres països, per aportar complexitat a una mirada acadèmica sobre la videovigilància que sovint es basa massa en els exemples anglosaxos i oblida que realitats històriques, institucionals i legals diferents poden donar lloc a processos i polítiques urbanes diverses.

This dissertation, Why CCTV? Security, technology and urban policy, explores the proliferation of video-surveillance form a theoretical and empirical perspective. It aims to deepen the understanding of the reasons and driving forces that have led to the proliferation of CCTV at the global level, even while there is an overwhelming amount of scientific evidence that shows that surveillance cameras fail to fulfill many of the expectations deposited on their efficacy in fighting crime and improving feelings of safety. In the introduction, the dissertation identifies the shortcomings of the main areas of thought that have so far explored the issue of CCTV: Science and Technology Studies, Urban Studies and Criminology, and calls for an increased level of interdisciplinarity when studying the surveillance society. The main articles, published in academic journals and reproduced in the dissertation file, lay out, for the first time, the state of the art of video-surveillance in Spain, Catalonia and Barcelona, tackling issues related to the legal framework, the uneven presence of CCTV across Spanish cities and the growing reluctance to accept surveillance in public areas. In the Catalan case, the study compares the data on camera proliferation with social, economic and political data available on the municipalities that have opted to install video-surveillance, and shows what are the common indicators shared by them in terms of political tendencies, income, police presence, migrant population, etc. In the case of Barcelona, the dissertation explores the controversy that arose in 2003 when the Comission of Guarantees denied the city council permission to install a camera in a public square on the grounds of its infringement on fundamental rights. As a conclusion, the results of the Spanish, Catalan and Barcelona processes are presented in relation with some of the main assumptions found in the international literature on CCTV, so as to add complexity to the academic understanding of CCTV proliferation, a field that has often times relied excessively on the Anglo-Saxon literature, and forgotten that different historical legacies, institutional realities and legal frameworks can produce different processes and urban policies.