L'art de viure. Cases per a artistes a Cadaqués. L'art concret com a generador d'arquitectura. Peter Harnden i Lanfranco Bombelli

dc.contributor
Universitat Ramon Llull. La Salle
dc.contributor.author
Arnal Huguet, Marc
dc.date.accessioned
2016-07-27T08:23:51Z
dc.date.available
2018-07-08T02:00:22Z
dc.date.issued
2016-07-08
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/392131
dc.description.abstract
La present tesi analitza les obres construïdes o projectades per els arquitectes Peter Harnden i Lanfranco Bombelli a Cadaqués entre els anys 1959 i 1971 per a clients artistes o relacionats amb el mon de l’art: el galerista George Staempfli, els escultors Mary Callery i Xavier Corberó i l’editor Jean Claude Fasquelle. Durant els anys 60 i principis dels 70, quan Espanya estava immersa en plena dictadura, Cadaqués era un centre cultural internacional de primer ordre on hi passaven els estius artistes de la categoria de Dalí, Duchamp, Man Ray, Hamilton, Roth, Casamada, Tharrats entre d’altres. Desprès de la mort de Peter Harnden al 1971, Bombelli continuà construint a Cadaqués cada vegada amb més intensitat. L’obertura de la galeria Cadaqués propicià que la relació entre l’arquitecte i el mont de l’art es potenciés. Un dels primers projectes que l’italià desenvolupà en solitari va ser la reforma d’una antiga fàbrica de salaó de peix que reconvertí en cases i tallers per a artistes i galeries d’art. S’estudia com va ser la relació entre aquests singulars clients i Harnden i Bombelli, tots ells units per la passió per l’arquitectura, per Cadaqués i per l’art. S’estudia com en el marc de la població empordanesa l’art i l’arquitectura interactuen per fondre’s i obtenir així uns edificis d’una potent abstracció i d’una garant puresa i modernitat, expulsant tot allò inútil, innecessari i superflu –al igual que ho fa l’arquitectura popular- i com els espais resultants d’aquesta arquitectura influeixen en les vides dels seus singulars habitats i en les seves obre, sobre tot quan es produeixen en aquestes excepcionals arquitectures. L’art, i sobre tot el del segle XX, ajudà a l’arquitectura a desprendre’s tot allò inútil i innecessari que pot ser més fruit de representativitat o prejudicis que d’un disseny ideat per al gaudi de la vida. L’art, en tant que ens allibera i ens ajuda a entendre la vida d’una altra manera, ens hauria de portar a una concepció molt més lliure d’aquesta. Podrem parlar llavors de l’art de viure.
en_US
dc.description.abstract
La presente tesis analiza las obras construidas o proyectadas por los arquitectos Peter Harnden i Lanfranco Bombelli en Cadaqués entre los años 1959 y 1971 para clientes artistas o relacionados con el mundo del arte: el galerista George Staempfli, los escultores Mary Callery y Xavier Corberó y el editor Jean Claude Fasquelle. Durante los años 60 y principios de los 70, cuando España estaba inmersa en plena dictadura, Cadaqués era un centro cultural internacional de primer orden donde pasaban los veranos artistas de la categoría de Dalí, Duchamp, Man Ray , Hamilton, Roth, Casamada, Tharrats entre otros. Después de la muerte de Peter Harnden en el 1971, Bombelli continuó construyendo en Cadaqués cada vez con más intensidad. La apertura de la galería Cadaqués propició que la relación entre el arquitecto y el mundo del arte se potenciara. Uno de los primeros proyectos que el italiano desarrolló en solitario fue la reforma de una antigua fábrica de salazón de pescado que reconvirtió en casas y talleres para artistas y galerías de arte. Se estudia cómo fue la relación entre estos singulares clientes y Harnden y Bombelli, todos ellos unidos por la pasión por la arquitectura, por Cadaqués y por el arte. Se estudia como en el marco de la población ampurdanesa el arte y la arquitectura interactúan para fundirse y obtener así unos edificios de una potente abstracción y de una gran pureza y modernidad, expulsando todo lo inútil, innecesario y superfluo -al igual que lo hace la arquitectura popular- y como los espacios resultantes de esta arquitectura influyen en las vidas de sus singulares habitantes y en sus obras, sobre todo, cuando se producen en estas excepcionales arquitecturas. El arte, y sobre todo el del siglo XX, ayudó a la arquitectura a desprenderse de todo lo inútil e innecesario que puede ser más fruto de representatividad o perjuicios que de un diseño ideado para el disfrute de la vida. El arte, en tanto que nos libera y nos ayuda a entender la vida de otra manera, nos debería llevar a una concepción mucho más libre de la misma. Podremos hablar entonces del arte de vivir.
en_US
dc.description.abstract
This thesis analyzes the works built or planned by the architects Peter Harnden and Lanfranco Bombelli in Cadaqués between 1959 and 1971 for customers artists or related to the art world: the gallery owner George Staempfli , the sculptors Mary Callery and Xavier Corberó and Jean Claude Fasquelle editor. During the 60s and early 70s, when Spain was immersed in the dictatorship, Cadaqués was an international cultural center of first order where they spent the summers artists of the category of Dali , Duchamp, Man Ray , Hamilton, Roth , Casamada , Tharrats among others. After the death of Peter Harnden in 1971, Bombelli continued building in Cadaqués, each time with more intensity. The opening of the gallery Cadaqués led that the relationship between the architect and the art world was strengthened. One of the first projects developed by the Italian alone was the reform of an old factory of fish salting reconverted in houses and workshops for artists and art galleries. It is studied how was the relationship between these unique customers and Harnden and Bombelli, all united by a passion for architecture, Cadaqués and art. It is studied how in the ‘ampurdanesa’ population frame the art and architecture interact to merge and get some buildings of a powerful abstraction and great purity and modernity, driving out all the useless, unnecessary and superfluous -like the popular architecture does- and how the spaces resulting from this architecture influence the lives of their singular inhabitants and in his works, especially when it occurs in these exceptional architectures. The art, and especially the twentieth century one, helped architecture to shed all useless and unnecessary that may be more the result of representation or injury than a design devised for the enjoyment of life. The art, while frees us and help us to understand life differently, should take us a much freer conception of it. We can then talk about the art of living.
en_US
dc.format.extent
393 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
en_US
dc.publisher
Universitat Ramon Llull
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Harnden
en_US
dc.subject
Bombelli
en_US
dc.subject
Cadaqués
en_US
dc.subject
Art concret
en_US
dc.subject.other
Enginyeria i Arquitectura
en_US
dc.title
L'art de viure. Cases per a artistes a Cadaqués. L'art concret com a generador d'arquitectura. Peter Harnden i Lanfranco Bombelli
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
00
en_US
dc.subject.udc
7
en_US
dc.subject.udc
72
en_US
dc.contributor.authoremail
marnal.h@gmail.com
en_US
dc.contributor.director
Terradas Muntañola, Robert
dc.contributor.codirector
Rovira Llovera, Teresa
dc.embargo.terms
24 mesos
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documentos

Tesi_Marc_Arnal_part_1.pdf

7.661Mb PDF

Tesi_Marc_Arnal_part_2.pdf

9.105Mb PDF

Tesi_Marc_Arnal_part_3.pdf

9.061Mb PDF

Tesi_Marc_Arnal_part_4.pdf

9.170Mb PDF

Tesi_Marc_Arnal_part_5.pdf

9.345Mb PDF

Tesi_Marc_Arnal_part_6.pdf

8.535Mb PDF

Tesi_Marc_Arnal_part_7.pdf

7.693Mb PDF

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)