La llei de barris : un pas endavant en la regeneració urbana : l’estudi de projectes integrals a nuclis antics, polígons d’habitatge i aglomeracions suburbanes a Catalunya

Autor/a

Pagliuso, Ana

Director/a

Sabaté Bel, Joaquim

Codirector/a

Roca, Estanislau

Data de defensa

2016-06-28

Pàgines

447 p.



Departament/Institut

Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori

Resum

The preamble of Law 2/2004 for the improvement of neighborhoods, urban areas and towns that require special attention can be divided into four areas: -Transformation and current status of the neighborhoods. - Need for the implementation of comprehensive intervention programs dedicated to correct imbalances in neighborhoods. - European solution with examples of overall programs. - Creation of a specific instrument for carrying out the intervention programs. These four topics are the guiding thread of this work. The second chapter explains the creation and transformation of the three types of areas: downtown areas or historic centers, suburban extensions developed without planning, and housing estates." This chapter will help the understanding of the transformation processes suffered by the downtown areas and the creation of certain suburban extensions and housing estates in the 60s and 70s in Catalonia. Given the extreme situation of some of these areas, the need for implementation of comprehensives intervention projects to correct the urban, social, environmental and economic imbalances was urgent. Mainly due to Spain¿s late industrialization, such "imbalances" appeared earlier outside Spain. As a result, countries such as England, Holland, France and the United States were already applying comprehensive programs to address urban regeneration several years before. Due to the experience and the relevance they provide, the third chapter analyzes relevant programs aimed at the sustainable and integral urban regeneration: the New Deal for Communities in England; the Neighborhood Iniciative Dudley Street in Boston; the ARIs and the URBAN initiative in Spain, the Amsterdam Wijkaanpak in the Netherlands, and the 4 Rs of Hong Kong. The study of these projects is intended to bring a better understanding on the origin of the Neighborhood Law and its application. The fourth chapter is devoted to analyze and explain this Law under five topics: - Areas aim of the project. - Financing funds established by law. - Content that any comprehensive intervention project should have. - Management of the projects¿ implementation and the actions¿ execution. - Evaluation. In the fifth chapter, the most relevant projects are selected (from the universe of completed analysis as of November 2015), based on the verification of the first four structuring hypotheses of this study. The analysis considers only physical actions and, in some cases, a mention of a significant social or management actions. STRUCTURING HYPOTHESES The comprehensive intervention projects are more specific, and consequently perform better, in areas where some kind of urban planning had already been developed. There is a "proper setting" for the development of a project under the guidelines of Law 2/2004: a medium-sized town, with administrative management capacity and financial solvency to properly deal with the package of measures of the project, and some level of associative network involved in the whole process. The more transversal and comprehensive an urban regeneration project is, the better results it will obtain. When it comes down to urban regeneration, the project is important, but the management of the actions and working teams is essential to obtain satisfactory results. The comprehensive intervention projects must be tailored according to the needs of each location. The comprehensive intervention projects submitted during the first five calls tend to differentiate themselves in terms of action strategies on the territory, in line with the three different types of neighborhoods. The outcome evaluation of the comprehensive intervention projects should be developed under a concise, understandable system of Key Performance Indicators.


El preàmbul de la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial (I.0.1) es pot dividir en quatre temàtiques: • Transformació i estat actual dels barris. • Necessitat d’aplicació de programes d’intervenció integral per corregir desequilibris urbans, socials, ambientals i econòmics d’alguns barris. • Solució europea amb els exemples de programes integrals. • Creació d’un instrument específic per dur a terme els programes d’intervenció integrals. Aquestes quatre temàtiques són el fil conductor d’aquest treball. El segon capítol explica la creació i transformació de les tres tipologies de barris citades en el segon paràgraf del preàmbul: “barris vells o nuclis antics, extensions suburbanes fetes sense una planificació ni una dotació d’equipaments adequades, polígons d’habitatges”. Cada apartat tracta d’una de les tipologies, resumint, al final, la problemàtica actual. Aquest capítol ens ajudarà a entendre els processos de transformació patits pels nuclis antics, i la creació de certes extensions suburbanes i dels polígons d’habitatge (anys 60 i 70) a Catalunya. Amb la situació límit que vivien alguns d’aquests barris, la necessitat d’aplicació de programes d’intervenció integral per corregir els desequilibris urbans, socials, ambientals i econòmics era imminent. Principalment degut a l’inici tardívol del procés d’industrialització espanyol aquests “desequilibris” van aparèixer abans fora d’Espanya. Com a conseqüència, països com Anglaterra, Holanda, França i Estats Units portaven ja alguns anys aplicant programes integrals per afrontar la regeneració urbana. Per l’experiència que aporten i per la rellevància que tenen, el tercer capítol analitza programes rellevants destinats a la regeneració urbana integral i sostenible: les New Deal for Communities, a Anglaterra; Dudley Street Neighborhood Iniciative, a Boston; les ARIs i l’iniciativa URBAN, a Espanya, el Amsterdam Wijkaanpak, a Holanda, i les 4 Rs de Hong Kong. Amb l’estudi de totes aquestes iniciatives es pretén entendre millor els orígens de la Llei de Barris i de la seva aplicació. L’últim paràgraf del preàmbul dota l’Administració amb instruments específics per estendre actuacions del caire de l’iniciativa URBAN com a resposta a les àrees que requereixen una atenció especial. Així, el quart capítol és dedicat a explicar i analitzar els esmentats instruments sota cinc conceptes: • Àrees objecte del projecte. • Fons de finançament establert per la Llei. • Contingut que ha de tenir el projecte d’intervenció integral. • Gestió de la implantació del projectes i de l’execució de les actuacions. • Avaluació, dividida en tres moments: la inicial del projecte integral; la que es fa durant l’execució del projecte, i la de l’impacte de l’execució del projecte. En el cinquè capítol, se seleccionen, amb base en la verificació de les quatre primeres hipòtesis vertebradores d’aquest estudi, els projectes més rellevants, dintre de l’univers dels finalitzats fins el novembre del 2015. L’anàlisi considera només les actuacions físiques i, amb algun cas, la menció d’una acció social o de gestió rellevant


El preámbulo de la Ley 2/2004de mejora de barrios, áreas urbanas y villas que requieren una atención especial puede dividirse en cuatro temáticas:  Transformación y estado actual de los barrios.  Necesitad de aplicación de programes de intervención integral para corregir desequilibrios urbanos, sociales, ambientales y económicos de barrios.  Solución europea con ejemplos de programes integrales.  Creación de un instrumento específico para llevar a cabo programas de intervención integral. Estas cuatro temáticas son el hilo conductor de este estudio. El segundo capítulo explica la creación y transformación de las tres tipologías de barrios citadas en el preámbulo: “cascos antiguos, extensiones suburbanas, polígonos de viviendas”. Cada apartado trata de una de las tipologías, resumiendo, al final, la problemática actual. Este capítulo nos ayudará a entender los procesos de transformación sufridos por los cascos antiguos, y la creación de ciertas extensiones suburbanas y los polígonos de vivienda (60 y 70) en Cataluña. Con la situación límite que vivían algunos de estos barrios, la necesidad de aplicación de programas de intervención integral para corregir los desequilibrios urbanos, sociales, ambientales y económicos era inminente. Principalmente debido al inicio tardío del proceso de industrialización español estos “desequilibrios” aparecieron antes fuera de España. Como consecuencia, países como Inglaterra, Holanda, Francia y Estados Unidos llevaban ya algunos años aplicando programas integrales para afrontar la regeneración urbana. Por la experiencia que aportan y por su relevancia, el tercer capítulo analiza programas destinados a la regeneración urbana integral y sostenible: las New Deal for Communities, en Inglaterra; Dudley Street Neighborhood Iniciative, en Boston; las ARIs y la iniciativa URBAN, en España, el Amsterdam Wijkaanpak, en Holanda, y las 4 Rs de Hong Kong. Con el estudio de todas estas iniciativas se pretende entender mejor los orígenes de la Ley de Barrios y de su aplicación. El cuarto capítulo está dedicado a explicar y analizar los instrumentos de la Ley de Barrios bajo cinco conceptos: - Áreas objeto del proyecto. - Fondo de financiación establecido por la Ley. - Contenido que debe tener el proyecto de intervención integral. - Gestión de la implantación de los proyectos y de la ejecución de las actuaciones. - Evaluación: la inicial del proyecto integral; la que se hace durante la ejecución del proyecto, y la del impacto de la ejecución del proyecto. En el quinto capítulo, se seleccionan, con base en la verificación de las cuatro primeras hipótesis vertebradoras de este estudio, los proyectos más relevantes, dentro del universo de los finalizados hasta noviembre de 2015. El análisis considera sólo las actuaciones físicas y, con algún caso, la mención de una acción social o de gestión relevante. HIPÒTESIS VERTEBRADORAS Los proyectos de intervención integral son más específicos, y obtienen mejores resultados, en ámbitos donde ya se habían desarrollado algun planos urbanístico. Existe un "ámbito más adecuado" para el desarrollo de un proyecto bajo las directrices de la Ley 2/2004: municipio medio, con capacidad de gestión administrativa y solvencia económica para hacer frente al paquete de actuaciones propuestas por el proyecto, y un tejido asociativo implicado en todo el proceso. Cuanto más transversal e integral es un proyecto de regeneración urbana mejor resultado obtendrá. En el caso de regeneración urbana el proyecto es importante pero la gestión es fundamental para obtener resultados satisfactorios (...)

Matèries

71 - Urbanisme. Paisatgisme, parcs i jardins

Àrea de coneixement

Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme

Documents relacionats

Nota: Les pàgines 399 i següents contenen textos en anglès (Preamble, introduction, structuring hypoyheses, conclusions)

Documents

TAP1de3p .pdf

24.79Mb

TAP2de3p.pdf

1.079Mb

TAP3de3p.pdf

50.83Mb

 

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)