L’escenari del feudalisme a la frontera del comtat de Barcelona. Anàlisi territorial dels assentaments, l’espai obert i els camins del terme castral d’Olèrdola (segles X -XI)

Autor/a

Bosch Casadevall, Josep Maria

Director/a

Ollich i Castanyer, Imma, 1951-

Fecha de defensa

2017-09-29

Páginas

539 p.



Departamento/Instituto

Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica

Resumen

Avui dia el debat historiogràfic sobre la formació del feudalisme a Catalunya bascula entre el model rupturista de Pierre Bonnassie i el model continuista de Gaspar Feliu. El nivell de coneixements actual no permet encara posicionar-se clarament en un sentit o en un altre. Així, doncs, es continua acceptant, no sense matisos, que a les terres de la frontera del comtat de Barcelona, després d’una tendència depressiva multisecular, tot canvia quan al segle X esdevé un territori cobejat per les elits comtals. En relació amb aquest desig de posseir la terra, aquesta tesi explora a petita escala les decisions preses l’endemà de la conquesta a l’hora de determinar la mida dels termes castrals, d’ executar l’atermenament del sòl, de seleccionar el tipus de sòl atermenat i de triar el nombre d’assentaments per terme, així com les constants d’implantació dels castells i de les esglésies. L’objectiu d’aquesta anàlisi és conèixer el tipus d’ articulació que es produeix, d’una banda entre les preexistències del territori, i els castells i les esglésies de l ’altra. En altres paraules, es pretenen aconseguir proves de fins a quin punt aquestes decisions són fruit només de l’atzar o si bé ja estan determinades. És a dir, condicionades només per una manera de fer gravada en el subconscient en forma d’idees tipus que s’adapten als condicionants del territori, o bé de models que s’apliquen independentment d’aquests condicionants. En definitiva, aquesta tesi aspira a precisar la naturalesa de l’escenari en el qual les elits comtals imposen un nou ordre social i polític per a garantir continuar canalitzant les rendes de la terra.


Nowadays the historiographical debate on the formation of feudalism in Catalonia fluctuates between the Pierre Bonnassie’s breaking model and Gaspar Feliu’s continuity model. The present level of knowledge does not yet allow for a clear positioning one way or another. Thus, we still accept, not without nuances, that everything changes when, in the 10th Century, the county of Barcelona borderland, after several centuries of depressive tendency, becomes a land coveted by count elites. Related to the desire to own the land, this thesis explores in its own small scale the decisions made the day after the conquest in determining the size of castral boundaries, the execution of land demarcation, the selection of the type of bordered land and the choice of the number of settlements per boundary, as well as the constants of introduction of castles and churches. The aim of this analysis is to find out the kind of relationship that occurs on the one hand between the pre- existing ones in the land, and castles and churches on the other hand. In other words, the goal is to obtain evidence about the extent to which these decisions are the result of simple chance or if they have already been determined, that is to say, conditioned only by behaviours engraved in the subconscious under the form of archetypal ideas adapted to the territory conditions, or else models that are applied regardless of these conditions. In short, this thesis aims to clarify the nature of the scenario in which count elites impose a new social and political order to ensure their continued channelled income from the land revenues.

Palabras clave

Arqueologia medieval; Arqueología medieval; Medieval archaeology; Feudalisme; Feudalismo; Feudalism; Barcelona (Catalunya : Comtat); Olèrdola (Catalunya); Olèrdola (Cataluña); Olèrdola (Catalonia)

Materias

90 - Arqueología. Prehistoria

Área de conocimiento

Ciències Humanes i Socials

Documentos

01.JMBC_1de2.pdf

19.02Mb

02.JMBC_2de2.pdf

30.07Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)