Enrichment of interactions as a form of support for the most vulnerable students

Autor/a

Jardí, Andrea

Director/a

Puigdellívol, Ignasi

Bartolomé, Antonio R. (Antonio Ramón)

Tutor/a

Puigdellívol, Ignasi

Data de defensa

2022-01-12

Pàgines

408 p.



Departament/Institut

Universitat de Barcelona. Facultat d'Educació

Resum

Improving educational support is a potential pathway on the educational systems’ journey towards inclusion. Therefore, optimising the support provided by teachers and teaching assistants (TAs) within schools is a critical aspect for inclusive policies and practices, as well as the support provided by the instructors of after-school initiatives. To this end, this doctoral dissertation aims at examining the interactions between teachers and non- teaching staff intervening in the educational support of the student body belonging to vulnerable groups in Catalonia. This doctoral dissertation is organised into six phases that comprise five studies that resulted in nine outputs addressing the two main lines of research: “Non-teaching support during school hours” and “Non-teaching support during after-school hours”. These nine outputs consist of two chapters of a book, five original empirical articles, and two dissemination articles. In the first phase, a literature review was conducted to frame the present doctoral dissertation. This phase resulted in two chapters that define how supports are understood, emphasizing those that foster interactions between stakeholders. In the second phase, 12 semi-structured interviews were conducted with TAs, teachers and union representatives as well as a questionnaire (n = 101) to explore the role of Catalan TAs, their employment, and deployment. This study materialised into two articles. For the third phase, 40 semi- structured interviews were conducted with teachers and TAs from 14 inclusive Catalan schools. The third phase includes two studies, one that identifies the factors that characterise effective interpersonal partnerships between teaching assistants and teachers; and a second that shows how TAs and teachers manage situations of disruptive behaviour. A total of three articles were published about this phase. The fourth and fifth phase comprise the studies about the support during after-school time. The sample for the fourth phase involved 1786 students, 126 instructors, and 238 teachers who responded to a questionnaire, and 46 debrief meeting reports from the after-school initiative teams. The outcome of this study was published in an empirical article, and it showed how this after-school initiative was deployed and which components can be optimised to improve their implementation. For the fifth phase, two questionnaires were conducted addressed at instructors (n = 158) and teachers (n = 191), six case studies with a total of 18 semi-structured interviews with teachers (n = 12) and instructors (n = 6), as well as 6 focus groups with students. The resulting article shows the interactions of this initiative in both school and after-school settings, emphasising the relevance of a collaboration between them. Finally, the sixth phase consists of a global interpretation of all the results obtained, highlighting the main implications for theory, policies, and practices. This thesis provides a comprehensive view of the interactions studied between teachers and non-teaching staff. It provides detailed information on both the deployment of TAs and the present after- school initiative focusing on inclusive education, as well as on the interpersonal factors that influence teamwork or collaborative partnerships between the two. This helps to expand the knowledge on how to favour inclusive education.


Millorar el suport educatiu és una de les vies potencials en el camí dels sistemes educatius cap a la inclusió. Per tant, optimitzar el suport que ofereixen docents i personal no docent de suport dins de les escoles, així com el suport que ofereixen els instructors de les iniciatives extraescolars és una qüestió fonamental per a les polítiques i pràctiques inclusives. Per això, l’objectiu d’aquesta tesi doctoral és examinar les interaccions entre el professorat i el personal no docent que intervé en el suport educatiu de l'alumnat que pertany a col·lectius vulnerables a Catalunya. Aquesta tesi doctoral s'organitza en sis fases que comprenen cinc estudis que van donar com a resultat nou productes sobre les dues línies principals d'investigació: "Suport no docent durant l'horari escolar" i "Suport no docent durant l'horari extraescolar". Aquests nou productes comprenen dos capítols d'un llibre, cinc articles empírics originals i dos articles de divulgació. En una primera fase es va realitzar una revisió de la literatura per emmarcar la present tesi doctoral. Aquesta fase va resultar en dos capítols que defineixen com s'entenen els suports, emfatitzant aquells que fomenten les interaccions entre agents. En la segona fase es van realitzar 12 entrevistes semiestructurades amb personal no docent de suport, professors i representants sindicals, així com un qüestionari (n = 101) per explorar el seu paper a Catalunya i les seves condicions contractuals i el seu desplegament. Aquest estudi es va materialitzar en dos articles. Per a la tercera fase, es van realitzar 40 entrevistes semiestructurades amb professors i personal no docent de suport de 14 escoles catalanes inclusives. La tercera fase inclou dos estudis, un que identifica els factors que caracteritzen les relacions interpersonals efectives entre el personal no docent de suport i els professors; i un segon que mostra com el personal no docent de suport i els professors gestionen situacions de conducta disruptiva. Es van publicar un total de tres articles sobre aquesta fase. La quarta i cinquena fase comprenen els estudis sobre el suport durant el temps extraescolar. La mostra per a la quarta fase va incloure a 1786 estudiants, 126 instructors i 238 docents que van participar a través dels qüestionaris i 46 informes de reunions de clausura dels equips del programa extraescolar. Els resultats d'aquest estudi es van publicar en un article empíric mostrant com es desplega aquesta iniciativa extraescolar i quins components es poden optimitzar per millorar la seva implementació. Per a la cinquena fase es van realitzar dos qüestionaris dirigits a instructors (n = 158) i docents (n = 191), sis estudis de cas amb un total de 18 entrevistes semiestructurades amb docents (n = 12) i instructors (n = 6), així com 6 grups focals amb estudiants. L'article resultant mostra les interaccions entre el context escolar i extraescolar, emfatitzant la rellevància d'una col·laboració entre tots dos. Finalment, la sisena fase consisteix en una interpretació global de tots els resultats obtinguts, destacant les principals implicacions per a la teoria, les polítiques i les pràctiques escolars. Aquesta tesi proporciona una visió integral de les interaccions entre docents i el personal no docent estudiat. Proporciona informació detallada sobre el desplegament del personal no docent de suport i la iniciativa extraescolar analitzada des d’una perspectiva inclusiva, així com sobre els factors interpersonals que influeixen en el treball en equip o les relacions de col·laboració entre agents de suport. Això contribueix a ampliar el coneixement sobre com afavorir l'educació inclusiva.


Mejorar el apoyo educativo es una de las vías potenciales en el camino de los sistemas educativos hacia la inclusión. Por lo tanto, optimizar el apoyo brindado por los docentes y personal no docente de apoyo dentro de las escuelas, así como el apoyo brindado por los instructores de las iniciativas extraescolares, es una cuestión fundamental para las políticas y prácticas inclusivas. Por ello, esta tesis doctoral tiene como objetivo examinar las interacciones entre el profesorado y el personal no docente que interviene en el apoyo educativo del alumnado perteneciente a colectivos vulnerables en Cataluña. Esta tesis doctoral se organiza en seis fases que comprenden cinco estudios que dieron como resultado nueve productos sobre las dos líneas principales de investigación: “Apoyo no docente durante el horario escolar” y “Apoyo no docente durante el horario extraescolar”. Estos nueve productos comprenden dos capítulos de un libro, cinco artículos empíricos originales y dos artículos de divulgación. En una primera fase se realizó una revisión de la literatura para enmarcar la presente tesis doctoral. Esta fase resultó en dos capítulos que definen cómo se entienden los apoyos, enfatizando aquellos que fomentan las interacciones entre agentes. En la segunda fase se realizaron 12 entrevistas semiestructuradas con personal no docente de apoyo, profesores y representantes sindicales, así como un cuestionario (n = 101) para explorar su papel en Cataluña, sus condiciones de empleo y su despliegue. Este estudio se materializó en dos artículos. Para la tercera fase, se realizaron 40 entrevistas semiestructuradas con profesores y personal no docente de apoyo de 14 escuelas catalanes inclusivas. La tercera fase incluye dos estudios, uno que identifica los factores que caracterizan las relaciones interpersonales efectivas entre el personal no docente de apoyo y los profesores; y un segundo que muestra cómo el personal no docente de apoyo y los profesores gestionan situaciones de conducta disruptiva. Se publicaron un total de tres artículos sobre esta fase. La cuarta y quinta fase comprenden los estudios sobre el apoyo durante el tiempo extraescolar. La muestra para la cuarta fase incluyó a 1786 estudiantes, 126 instructores y 238 docentes que participaron a través de los cuestionarios y 46 informes de reuniones de clausura de los equipos del programa extraescolar. Los resultados de este estudio se publicaron en un artículo empírico mostrando cómo se despliega esta iniciativa extraescolar y qué componentes se pueden optimizar para mejorar su implementación. Para la quinta fase se realizaron dos cuestionarios dirigidos a instructores (n = 158) y docentes (n = 191), seis estudios de caso con un total de 18 entrevistas semiestructuradas con docentes (n = 12) e instructores (n = 6), así como 6 grupos focales con estudiantes. El artículo resultante muestra las interacciones entre el contexto escolar y extraescolar, enfatizando la relevancia de una colaboración entre ambos. Finalmente, la sexta fase consiste en una interpretación global de todos los resultados obtenidos, destacando las principales implicaciones para la teoría, las políticas y las prácticas escolares. Esta tesis proporciona una visión integral de las interacciones entre docentes y el personal no docente estudiado. Proporciona información detallada sobre el despliegue del personal no docente de apoyo y la iniciativa extraescolar analizada desde una perspectiva inclusiva, así como sobre los factores interpersonales que influyen en el trabajo en equipo o las relaciones de colaboración entre agentes de apoyo. Esto contribuye a ampliar el conocimiento sobre cómo favorecer la educación inclusiva.

Paraules clau

Educació inclusiva; Educación inclusiva; Inclusive education; Intervenció educativa; Intervención educativa; Educational intervention; Formació del professorat; Formación de profesores; Teacher training

Matèries

37 - Educació. Ensenyament. Formació. Temps lliure

Àrea de coneixement

Ciències de l'Educació

Nota

Programa de Doctorat en Educació i Societat

Documents

Aquest document conté fitxers embargats fins el dia 12-01-2025

Drets

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)