Què és la responsabilitat social de les organitzacions (RSO) i com es mesura?

Abstract

Atès que la Responsabilitat Social afecta a les nostres vides de manera quotidiana, totes les persones hi entenem per què, en siguem conscients o no, ens hi trobem inevitablement involucrades i, per tant, estem qualificades per opinar al respecte. Per exemple, podem opinar sobre les diferències de sous a l’organització on treballem, la nostra capacitat de participar en les decisions o les possibilitats de conciliar vida laboral i personal; sobre la qualitat dels serveis públics que rebem; si considerem que certes organitzacions exerceixen un abús de poder; sobre l’impacte de certes indústries en la nostra salut; si hi ha organitzacions que vulneren el dret a la igualtat d’oportunitats de les dones, de les persones amb alguna discapacitat o amb risc d’exclusió social, etc. Tant si parlem d’empreses, d’administracions públiques o d’entitats no lucratives, totes elles tenen la seva parcel·la de responsabilitat social respecte de les persones que hi treballen, les que en són clientes, usuàries o beneficiàries i les que li proveeixen béns o serveis, així com les persones que estan afectades pel desenvolupament de les seves activitats malgrat no tenir-hi cap relació directa. Llavors, si tot tipus d’organització té responsabilitats, ens preguntem com es concreta aquesta Responsabilitat Social de les Organitzacions (RSO), és a dir, quins comportaments es poden considerar que són o no són responsables. I a continuació ens sorgeix la pregunta següent: Si haguéssim de mesurar l’RSO, com ho faríem? Així, doncs, l’objectiu de la present investigació doctoral és donar resposta a les preguntes “Què és la Responsabilitat Social de les Organitzacions?” i “Com es mesura?”. Respecte a la primera pregunta es segueixen els següents passos: 1. Anàlisi de les dues unitats conceptuals que integren l’RSO: Responsabilitat Social i Organitzacions. 2. Crítica a la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). 3. Anàlisi de les definicions més referenciades de la Responsabilitat Social (RS). 4. Establiment de criteris per construir una nova definició d’RSO a partir de la Teoria de les Necessitats Humanes (Doyal i Gough, 1994) adoptada pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), i del concepte de Qualitat de Vida desenvolupat per Julio Alguacil (2000). Per donar resposta a la segona pregunta es segueix la metodologia de construcció de sistemes d’indicadors socials desenvolupada per Lazarsfeld (1958) i actualitzada per Maggino i Zumbo (2012), que consta de les següents etapes: 1. Definició de la Responsabilitat Social de les Organitzacions, cosa que ja s’ha fet per donar resposta a la primera pregunta. 2. Operativització de la definició d’RSO per tal d’identificar-ne els components i les dimensions. 3. Elecció dels indicadors que recullen millor la informació sobre els aspectes clau de l’RSO. 4. Formació dels índex que permeten arribar a una xifra que representi el grau de Responsabilitat Social d’una Organització per a cada aspecte analitzat. A les conclusions de la investigació doctoral es valora si la definició proposada ha donat resposta a totes les preguntes plantejades sobre què és i què no és l’RSO. A més, es contrasta si el sistema d’indicadors construït aconsegueix abastar tots els aspectes de les dimensions i components de la definició d’RSO proposada.

Social Responsibility (SR) affects our lives on a daily basis, so we all know about it because, even if they are not conscious of it, we are all inevitably involved with SR and therefore we are qualified to give our opinion. For example, we can comment on the differences in the salaries in the organisation we work for, our capacity to participate in decisions or possibilities to reconcile work and personal life, or the quality of public services we receive; we can consider that some organisations play abuse of power, or the impact of certain industries in our health; we can tell if some organisations violate the right to equal opportunities for women, for disabled people or for those at risk of social exclusion, etc. Whether we talk about business, public administration or non-profit organisations, all of them have their piece of social responsibility regarding the people who work there, their customers, users or beneficiaries, and those who provide goods or services, as well as the people affected by the development of their activities despite not having any direct relationship with these organisations. If all types of organisations have social responsibilities, we wonder how can we describe the Social Responsibility of Organisations, that is to say, what behaviours may be considered to be responsible or not. Then, another question arises: if we were to measure the SRO, how would we do that? Thus, the aim of this doctoral research is to answer these two questions: "What is the Social Responsibility of Organisations?" and "How do we measure it?" With regard to the first question we follow these steps: 1. Analysis of the two conceptual units that integrate the SRO: Social Responsibility and Organisations. 2. Critique of the Corporate Social Responsibility (CSR). 3. Analysis of the most cited definitions of Social Responsibility (SR). 4. Setting the criteria for proposing a new definition of the Social Responsibility of Organisations (SRO), on the basis of the Theory of Human Needs (Doyal and Gough, 1994) adopted by the United Nations Development Programme (UNDP), and in the concept of the Quality of Life developed, by Julio Alguacil (2000). To reply to the second question, we follow the methodology of constructing systems of social indicators developed by Lazarsfeld (1958) and updated by Maggino and Zumbo (2012), which consists of the following stages: 1. Definition of the Social Responsibility of Organisations, which has been done to reply to the first question. 2. Operationalisation of the definition of the SRO to identify its components and dimensions. 3. Choice of the indicators that include better information about the key aspects of the SRO. 4. Creation of the indexes that help us to reach a figure that shows the level of Social Responsibility for every analysed aspect of an organisation. In the conclusions of this doctoral research we assess whether the proposed definition has replied to all the questions about what is the SRO. In addition, we check whether the system of indicators set in this research covers all the aspects of the dimensions and components of the proposed definition of the SRO.