Epidemiologia de la fractura de fèmur a Espanya (1997-2010)

Abstract

L’osteoporosi representa un problema de salut important, doncs, juntament amb les caigudes, és la principal causa de la majoria de fractures òssies. Entre elles destaca la fractura de fèmur per la seva alta mortalitat i morbiditat en una societat amb una tendència progressiva a l’envelliment. Les tendències temporals en la seva incidència han estat reportades en molts països desenvolupats. Aquestes dades a Espanya s’han realitzat de manera incompleta. Aquest estudi analitza la incidència de les fractures de fèmur en persones majors de 65 anys en un període de 14 anys (1997-2010). Els objectius principals dels estudis són establir les tendències de la fractura de fèmur que s’han produït en el període d’estudi i la seva variabilitat en el conjunt de l’Estat espanyol i en les diferents Comunitats Autònomes (CCAA). S’han realitzat dos estudis que es complementen i permeten obtenir una informació global sobre la tendència en la incidència de fractura de fèmur a l’Estat Espanyol i sobre les diferencies en les taxes d’incidència entre les seves CCAA. Es tracta d’estudis observacionals, retrospectius i analítics sobre les persones ≥ de 65 anys que han patit un fractura de fèmur a Espanya durant el període de 1997-2010. Aquests registres provenen del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) dels pacient atesos en el conjunt d’hospitals del país. S’analitzen 119.857 fractures de fèmur en homes i 415.421 en dones de ≥ 65 anys. Comparant períodes separats 10 anys (P1 enfront de P2), la taxa d’incidència bruta/100.000 hab/any va augmentar un mitjana de 2,3%/ any en els homes i un 1,4%/any en dones. Amb taxes ajustades per edat, la taxa va augmentar una mitjana del 0,4%/ any en homes (p<0,0001), però va disminuir un 0,2%/ any en dones (p<0,0001). En els homes menors de 85 anys, la disminució no va ser significativa excepte en el grup de 70-74 anys, augmentat significativament a partir dels 85 anys (p<0,0001). En les dones, es va observar en els grups de menys de 80 anys una disminució significativa de la taxa ajustada a l’edat, que augmenta de manera significativa a partir del 85 anys d’edat . Les taxes de mortalitat es van reduir un 22% en ambdós sexes i l’índex d’ envelliment va pujar un 30,1% en homes i un 25,2% en dones. La taxa ajustada/100.000 hab/any va ser de 722,6 en dones i 248,8 en homes. Per sobre de la mitja en dones trobem 7 CCAA, entre les que destaquen Catalunya, C. Valenciana i Castella la Manxa. Per sota la mitjana n’hi ha 6 CCAA, entre les que destaquen Canàries i Galícia. La diferència entre les CCAA amb major i menor taxa de fractura ajustada per població és un 44% menor en dones (Canàries enfront de Castella la Manxa) i un 50% menor en homes (Galicia enfront de Catalunya). Podem concloure que hi ha un augment de la taxa bruta d’incidència de fractura de fèmur a Espanya en els darrers 14 anys, fet que reflexa un canvi en l’estructura de la població. En taxes ajustades s’observa una estabilització o lleugera disminució en els grups d’edat més joves, especialment en dones, que augmenta de nou, de manera important, en els grups d’edat majors de 85 anys. S’observa una important variabilitat entre CCAA i per tant, zones geogràfiques, que, excepte a Canàries, és difícil d’explicar només per factors com l’edat, l’exposició solar o el gradient nord-sud.

Osteoporosis represents an important health problem as once it is associated with falls it becomes the main cause of bone fractures. Of those fractures, hip fractures stand out because of the higher morbidity and mortality rates in a society with a progressive ageing tendency. Temporal trends in hip fracture incidence have been documented thoroughly in several developed countries, but in Spain the data is incomplete. This study analyses the stratified incidence of hip fracture in the population older than 65 years of age in Spain during a period of 14 years. The main objective of these studies are to establish the trends in hip fracture that occurred during the study period and the variability observed in the whole of Spain and in the different Autonomous Communities of Spain (CCAA) These are retrospective observational and analytical studies conducted on people 65 years of age or older who have experienced hip fractures during the period 1997-2010. These data is drawn from the “Collected Minimum Basic Data” (CMBD) of patients attending Spain’s nationwide system of Hospitals. The analysis compares two periods of four years: 1997–2000 (P1) and 2007–2010 (P2). There were 119,857 fractures in men and 415,421 in women. Comparing periods (P1 vs. P2) over 10 years, the crude incidence rate/100,000 inhabitant/year increased an average of 2.3 %/year in men and 1.4 % in women. After adjusting both rates by age, the rate increased an average of 0.4 %/year in men (p <0.0001), but decreased 0.2 %/year in women (p <0.0001). In men, younger than 85, the decrease was not significant except for those in the 70–74 years range, increasing significantly (p <0.0001) after 85 years of age. In women, the observation is made in those under 80 years of age, of a significant decrease in the adjusted rate; with no change in those in the 80–84 years range, and a significant adjusted rate increase for those of 85 years of age or older (p <0.0001). Mortality rates declined by 22 % in both sexes, and the index of over aging population rises 30.1% in men and 25.2 % in women. The adjusted rate/100.000 in habitant /year was of 722,6 in women and 248,8 in men. Overaverage rates in women were found in 7 Autonomous Communities of which Catalonia, C. Valencia and Castilla la Mancha stand out. Other six communities remained below average, of which Canarias and Galicia stands out. The difference between the highest and the lowest adjusted rate of hip fractures in the Autonomous Communities was 44% lower in women (Canarias in front of Castilla La Mancha) and 50% lower in Men ( Galicia in front of Catalunya) . We can conclude that there has been an increase in the crude incidence of hip fractures in Spain during these 14 years which reflects changes in the age composition of its population. These results are similar to the findings in other international studies. The incidence of hip fractures adjusted to age has a tendency to stabilize or even to diminish slightly in the younger age group population, especially in women. Rising again in a significant measure in those aged 85 years or older. There’s a measureable variability between the different Autonomous Communities of Spain, that can’t be easily explained by factors like age, sun exposure, or the north-south gradient except perhaps in “Canarias”.