dc.contributor
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal
dc.contributor.author
Fontdevila Sibat, Irene
dc.date.accessioned
2017-02-20T17:41:41Z
dc.date.available
2017-02-20T17:41:41Z
dc.date.issued
2016-12-14
dc.identifier.isbn
9788449066771
en_US
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/400576
dc.description.abstract
Històricament, pel conjunt de variables que entren en joc en els mecanismes d’ensenyament i
aprenentatge, la definició i categorització del concepte d’estratègia ha esdevingut en sí mateixa un
motiu de discussió teòrica abordat per un gran nombre de matèries i d’enfocaments. Durant els
anys 90, va haver-hi una intensificació de les aportacions i, des de la psicologia cognitiva i la
perspectiva socioconstructivista, es va assumir la importància sobre les representacions mentals de
la realitat, les quals trobaven l’origen, desenvolupament i sentit social als materials, eines i
operacions utilitzats en la construcció del coneixement. A partir d’aquest corpus, sorgeix l’interès
d’estudiar, a l’aula de música, les relacions entre la representació i el context, i la tria d’estratègies
durant un procés d’aprenentatge obert i complex com és la composició musical col·lectiva.
Aquesta recerca es contextualitza en una Escola de Música de Barcelona, a l’assignatura de
Llenguatge musical amb infants de 7 i 8 anys, i té com a finalitat conèixer quines són les estratègies
d’aprenentatge implicades en un context de composició col·lectiva que fan possible el progrés en
termes d’autonomia i expertesa de l’alumnat. Per a tal fi, es dissenya i s’implementa una
intervenció didàctica de 13 sessions d’1h aproximadament, de la qual s’estudia en profunditat el
procés de composició col·lectiva, de 4 sessions.
La realitat d’estudi és concebuda com un estudi de cas on el grup classe és un tot, amb unes anàlisis
específiques de cada participant a l’última fase d’anàlisi. S’utilitza la perspectiva d’investigació-acció
atesa la condició de la investigadora, que és alhora docent d’aquest grup. La construcció de
coneixement a partir de les anàlisis es realitza a mitjançant una categorització emergent sistemàtica
de les dades del treball de camp -basada en la teoria fonamentada-, així com unes entrevistes
semiestructurades al final de la intervenció. Concretament, s’analitza del discurs d'aula (actes de
parla, produccions musicals i comportaments dels infants), que queda recollit en els
enregistraments, entrevistes i el diari de camp.
Com a resultats de la recerca es constata l’existència, ús i desenvolupament d’unes estratègies per
a l’aprenentatge en un context de composició musical col·lectiva amb infants. S’evidencien fins a
vuit funcions d’estratègies (adaptar-se, repetir, explorar, recordar, variar, expressar, relacionar,
entendre-explicar-se) que permeten l'avenç cap a un aprenentatge global i significatiu. S’aporten i
es classifiquen uns indicadors d’anàlisi i valoració que engloben accions, idees i produccions sonores
que caracteritzen el procés creatiu de l’alumnat estudiat. Es defineix l’avenç d’aquests infants cap a
l’autonomia i l’expertesa en relació als cinc nivells d’usos d’estratègies tipificats, on el nivell de
transició cap a l’expertesa es considera clau en l’aprenentatge dins el procés de composició. També
es corrobora com a decisiu per a l’avenç en l’autonomia i l’expertesa del grup la influència de la
participació docent en la funció del guiatge docent. Tots aquests resultats tenen implicacions en la
praxis educativa per a la millora de l’ensenyament-aprenentatge del procés compositiu musical.
en_US
dc.description.abstract
Historically,
defining
learning
strategies,
as
a
matter
of
theory,
has
been
a
complex
issue
for
the
complexity
of
operations
involved
in
learning
and
teaching
processes.
During
the
’90,
there
was
a
large
number
of
theoretical
contributions
mostly
from
cognitive
psychology
and
sociocontructivism
perspectives,
that
assumed
that
mental
representations
of
the
reality
started
with
tools,
materials
and
social
meanings
and
operations
through
which
the
knowledge
is
built.
Having
this
corpus
in
mind,
it
results
the
interest
of
study
the
relations
between
the
representation
and
context,
and
the
selection
of
strategies
in
an
open
and
complex
process
such
as
collective
music
composition.
This
research
is
contextualised
in
a
Music
School
in
Barcelona,
in
the
solfa
(Music
Language)
subject
for
children
aged
7
and
8.
Its
aim
is
to
know
which
strategies
are
involved
in
a
collective
music
composition
that
makes
the
progress
possible
in
terms
of
autonomy
and
expertise.
For
this
purpose
13h-‐didactic
intervention
was
designed
and
developed.
This
is
a
case
study
where
the
group
class
is
conceived
as
a
whole,
although
there
are
specific
analyses
for
each
participant
at
the
end
of
the
analysis
chapter.
The
methodological
approach
is
the
action-‐research,
assuming
the
condition
of
being
teacher
and
researcher
at
the
same
time.
The
knowledge
emerged
though
a
systematic
categorisation
of
the
classroom
discourse
inspired
by
the
Grounded
theory.
The
data
was
taken
from
recordings
in
the
class,
interviews
and
field
notes.
As
results
of
this
work,
the
existence,
use
and
development
of
learning
strategies
for
a
collective
music
composition
were
confirm.
There
were
found
eight
functions
of
strategies
(adaptation,
repetition,
exploration,
memorising,
varying,
expressing,
relating
and
understand/express
oneself)
that
allow
the
progress
to
a
holistic
and
meaningful
learning.
Some
indicators
for
the
analysis
and
value
were
brought
to
light
that
include
actions,
ideas
and
sound
productions
that
define
the
children’s
creative
process.
The
progress
to
the
autonomy
and
expertise
is
defined
related
to
five
levels
of
uses
of
strategies,
where
the
“transition”
level
to
the
expertise
seems
to
be
crucial
in
the
composition
process.
Another
point
appears
as
crucial
in
the
progress
to
pupils’
autonomy
and
expertise
that
is
the
influence
of
the
guiding
teacher.
All
these
results
may
have
consequences
in
the
educational
praxis,
in
particular
for
the
improvement
of
the
teaching
and
learning
during
the
music
composition
process.
en_US
dc.format.extent
186 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Educació musical
en_US
dc.subject
Educación musical
en_US
dc.subject
Music education
en_US
dc.subject
Composició musical col·lectiva
en_US
dc.subject
Composición musical colectiva
en_US
dc.subject
Music composition
en_US
dc.subject
Estratègies d'aprenentatge
en_US
dc.subject
Estrategias de aprendizaje
en_US
dc.subject
Learning strategies
en_US
dc.subject.other
Ciències Socials
en_US
dc.title
Les estratègies d’aprenentatge en un context de composició musical col·lectiva en infants de 7 i 8 anys
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.authoremail
irenefotdevila@gmail.com
en_US
dc.contributor.director
Viladot Vallverdú, Laia
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess