Aplicación del ciclo 4mat para facilitar la Gestión del Conocimiento en equipos de trabajo

Author

Conde Vila, Miriam Gloria

Director

Salinas Ibáñez, Jesús

Date of defense

2017-04-25

Pages

242 p.



Department/Institute

Universitat de les Illes Balears. Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació

Abstract

El concepte de Gestió del Coneixement sorgeix en l’àmbit organitzacional, en la dècada dels anys 90. Això no obstant, en l’actualitat, les pràctiques relacionades amb aquest tema continuen sent innovadores. Distints autors assenyalen que les organitzacions han d’estar orientades a gestionar activitats relacionades amb el coneixement, tant pel que fa a l’individu com a l’oci, per propiciar la creació, la transferència i l’emmagatzemament del coneixement, i generar, així, un aprenentatge de tota l’organització (Favero i Lahaba, 2012). La nostra investigació s’orienta en aquest sentit, i té com a finalitat facilitar la Gestió del Coneixement en les tres dimensions: creació, transferència i emmagatzemament, i, aplicació i ús, emprant el cicle 4MAT. El cicle 4MAT proposa un model que es presenta com una «seqüència natural d’aprenentatge», i aporta una eina sistemàtica per al disseny instruccional (Mc Carthy i Mc Carthy, 2005). Observem que la perspectiva del coneixement que té en compte Mc Carthy (1985), en la fonamentació del cicle, és semblant a la proposada per Nonaka i Takeuchi (1999), en el seu model SECI de conversió del coneixement, un dels més referenciats en la literatura sobre Gestió del Coneixement. A partir d’aquí, a través d’aquesta investigació, ens proposàrem valorar la conveniència del cicle, per dissenyar estratègies que facilitin la Gestió del Coneixement en equips de treball. D’acord amb el nostre plantejament, desenvolupàrem el marc teòric des de dues perspectives diferents: d’una banda, l’organitzacional, per referenciar i descriure el concepte de Gestió del Coneixement, per ressenyar alguns dels models proposats en la literatura, i així centrar-nos en el model SECI. I, d’altra, la perspectiva pedagògica, per presentar el fonament teòric del cicle 4MAT. Quant a la metodologia d’investigació, optàrem per la Metodologia basada en disseny, i, en aquesta metodologia, férem un Estudi de validació (Van den Akker, Bannan et alt., 2009), que es va dur a terme a través de dues experiències successives, en dues organitzacions diferents. Així, partírem de realitzar un disseny genèric, d’acord amb el model 4MAT, que, després, s’adaptà per a cada experiència. Per a la recollida de dades, com suggereixen Rodríguez i Valledeoriola (2010), combinàrem diferents tècniques i instruments, fonamentalment qualitatives. I, en cada experiència, el procés d’anàlisi se centrà en la cerca de resultats que evidenciessin la Gestió del Coneixement, i, així mateix, en l’organització i classificació de les dades, usant els quatre nivells proposats per Kirkpatrick (1995), per avaluar el disseny implementat. La primera experiència es feu en el marc d’un projecte de Campus Extens UIBvirtual. Com a conclusió, observàrem que el disseny proposat ens permeté dissenyar i implementar un procediment vàlid i identificar estratègies, que facilitaren la Gestió del Coneixement en l’equip de treball i obtenir resultats satisfactoris per a l’organització. La segona experiència s’efectuà en un projecte formatiu de la Federació Espanyola d’Alta Muntanya. Per al seu disseny, recollírem els assoliments i les propostes de millora del cas anterior. I, com a resultat del procés realitzat, observàrem que, novament, es va aconseguir gestionar el coneixement en les tres dimensions. Concloem així que el cicle 4MAT ens proporcionà un procediment clar i fonamentat, que orientà el nostre disseny, no tan sols des de la perspectiva de què fer, sinó de com, quan i per a què. Creàrem activitats i seqüència d’activitats, que dinamitzaren els processos de conversió del coneixement, proposats en el model SECI. I, així mateix, descriguérem un procediment i unes estratègies que, sota condicions específiques, afavoriren la Gestió del Coneixement en equips de treball. Per tant, assolírem el nostre objectiu i obtinguérem productes concrets i informació, que pot ser una aportació per al disseny de processos de Gestió del Coneixement, en condicions semblants.


El concepto de Gestión del Conocimiento surge en el ámbito organizacional, en la década de los años 90. Sin embargo, en la actualidad, las prácticas relacionadas con este tema siguen siendo innovadoras. Distintos autores señalan que las organizaciones deben estar orientadas a gestionar actividades relacionadas con el conocimiento, tanto individual como social, para propiciar la creación, transferencia y almacenamiento del conocimiento, y generar así, un aprendizaje de toda la organización (Favero y Lahaba, 2012). Nuestra investigación se orienta en este sentido, y, tiene como finalidad facilitar la Gestión del Conocimiento en sus tres dimensiones: creación, transferencia y almacenamiento, y, aplicación y uso, empleando el ciclo 4MAT. El ciclo 4MAT propone un modelo que se presenta como una “secuencia natural de aprendizaje”, y, aporta una herramienta sistemática para el diseño instruccional (Mc Carthy y Mc Carthy, 2005). Observamos que, la perspectiva del conocimiento que contempla Mc Carthy (1985) en la fundamentación del ciclo, es similar a la propuesta por Nonaka y Takeuchi (1999) en su modelo SECI de conversión del conocimiento, uno de los más referenciados en la literatura sobre gestión del conocimiento. En base a ello, a través de esta investigación nos propusimos valorar la conveniencia del ciclo, para diseñar estrategias que faciliten la Gestión del Conocimiento en equipos de trabajo. Acorde con nuestro planteamiento, desarrollamos el marco teórico desde dos perspectivas diferentes: la organizacional, para referenciar y describir el concepto de gestión del conocimiento, para reseñar algunos de los modelos propuestos en la literatura, y así, centrarnos en el modelo SECI. Y, por otra parte, la perspectiva pedagógica, para presentar el fundamento teórico del ciclo 4MAT. Con respecto a la metodología de investigación, optamos por la Metodología basada en diseño, y dentro de esta metodología, realizamos un Estudio de validación (Van den Akker, Bannan et al., 2009), que se llevó a cabo a través de dos experiencias sucesivas, en dos organizaciones diferentes. Así, partimos de realizar un diseño genérico, conforme al modelo 4MAT, que luego se adaptó para cada experiencia. Para la recogida de datos, como sugieren Rodríguez y Valledeoriola (2010), combinamos diferentes técnicas e instrumentos, fundamentalmente cualitativos. Y, en cada experiencia, el proceso de análisis se centró en la búsqueda de resultados que evidenciasen la Gestión del Conocimiento, y, asimismo, en la organización y clasificación de los datos, usando los cuatro niveles propuestos por Kirkpatrick (1995), para evaluar el diseño implementado. La primera experiencia se realizó en el marco de un proyecto de Campus Extens UIB virtual. Como conclusión, observamos que el diseño genérico propuesto nos permitió diseñar e implementar un procedimiento, identificar estrategias que facilitaron la Gestión del Conocimiento en el equipo de trabajo y obtener resultados satisfactorios para la organización. La segunda experiencia, se efectuó en un proyecto formativo de la Federación Española de Alta Montaña. Para su diseño recogimos los logros y las propuestas de mejora del caso anterior, y, como resultado del proceso realizado, observamos que nuevamente, se logró gestionar el conocimiento, en sus tres dimensiones. Concluimos así que el ciclo 4MAT nos proporcionó un procedimiento claro y fundamentado, que orientó nuestro diseño, no sólo desde la perspectiva del qué hacer, sino, del cómo, cuándo y para qué. Creamos actividades y secuencia de actividades que dinamizaron los procesos de conversión del conocimiento, propuestos en el modelo SECI. Y, asimismo, describimos un procedimiento para el diseño que, bajo condiciones específicas, propició la Gestión del Conocimiento en equipos de trabajo. Por lo tanto, alcanzamos nuestro objetivo, y obtuvimos información y productos concretos, que pueden ser un aporte para el diseño de procesos de Gestión del Conocimiento, en condiciones similares.


The concept of Knowledge Management arises in the organizational sphere, in the 90s. However, the practices related to this subject are still innovative today. Different authors point out that organizations must be oriented to manage activities related to knowledge, both individual or social wise, to foster the creation, transfer and storage of knowledge, and thus generate learning throughout the organization (Favero and Lahaba, 2012). Our research is oriented on these aspects, and aims at facilitating Knowledge Management in three dimensions: creation, transfer and storage, and, besides, its application and use, using the 4MAT cycle. The 4MAT cycle proposes a model that presents itself as a "natural learning sequence", and provides a systematic tool for instructional design (Mc Carthy and Mc Carthy, 2005). We observe that the perspective of knowledge that Mc Carthy (1985) considers, in the foundation of the cycle itself, is similar to that proposed by Nonaka and Takeuchi (1999) in their SECI model of knowledge conversion, one of the most referenced in the literature on Knowledge Management. Based on this, through this research, we set out to assess the suitability of the cycle, in order to design strategies that facilitate the management of knowledge in work teams. In accordance with our approach, we developed the theoretical framework from two different perspectives: from one side the organizational one, to reference and describe the concept of Knowledge Management, to review some of the models proposed in the literature, and thus focus on the SECI model; and on the other side, the pedagogical perspective, to present the theoretical foundation of the 4MAT cycle. With respect to the research methodology, we chose the methodology based on design, and within this methodology, we carried out a validation study (Van den Akker, Bannan et al., 2009), which was carried out through two experiences in two different organizations. Thus, we started with a generic design, according to the 4MAT model, which was then adapted for each experience. For the data collection, as Rodriguez and Valledeoriola (2010) suggest, we combine different techniques and instruments, fundamentally qualitative. And in each experience, the analysis process focused on the search for results, which evidences in Knowledge Management, and also on the organization and classification of data, using the four levels proposed by Kirkpatrick (1995), in order to evaluate the implemented design. The first experience was carried out within the framework of a Campus Extens UIB virtual project. In conclusion, we note that the proposed design / model enabled us to design and implement a valid procedure and identify strategies that facilitated the Knowledge Management within the work team and thus obtain satisfactory results for the organization. The second experience was carried out in a training project of the Spanish Federation of High Mountain (Federación Española de Alta Montaña). For its design, we collected the achievements and the proposals of improvement of the previous case. And, as a result of the process carried out, we observe that, once again, knowledge was managed in three dimensions. We conclude that the 4MAT cycle provided a clear solidly founded procedure that guided our design, not only from the perspective of what to do, but also how, when and why. We created activities and sequence of activities, which streamlined the processes of knowledge conversion proposed in the SECI model. We also described a procedure and strategies that, under specific conditions, propitiated the Knowledge Management in work teams. Therefore, we reached our goal, and we obtained information and concrete products, which could be a contribution for the design of Knowledge Management processes, under similar conditions.

Keywords

ciclo 4MAT; Gestión del Conocimiento; trabajo en equipo; diseño instruccional; estrategias didácticas; aprendizaje organizacional

Subjects

331 - Labour. Employment. Work. Labour economics. Organization of labour. ; 371 - Education and teaching organization and management

Knowledge Area

Tecnología educativa

Documents

tmgcv1de1.pdf

6.217Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)