Análisis territorial de la llanura de València: estudio arqueomorfológico, ocupación del territorio y dinámicas del paisaje

Author

Ortega Pérez, Maria Jesus

Director

Palet i Martínez, Josep M.

Codirector

Orengo, Héctor A.

Date of defense

2017-09-29

Pages

400 p.



Department/Institute

Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art

Abstract

Aquesta tesi s'inclou en la disciplina de l'Arqueologia del Paisatge i forma part de la investigació que es dirigeix des del GIAP (Grup d'Investigació en Arqueologia del Paisatge) de l'ICAC. Se centra en la problemàtica de les centuriacions en planes litorals, l'antropització de zones humides i les aplicacions SIG en arqueologia del paisatge, una problemàtica compartida amb altres projectes dirigits pel Dr. Josep Maria Palet. La plana de València, presenta les característiques històriques, físiques i geogràfiques idònies per al desenvolupament d'aquest tipus d'estudi, ja que l'àrea es caracteritza per tenir gran un pes històric, producte de les successives intervencions antròpiques així com de les transformacions naturals. Ambdós factors han configurat el paisatge cultural actual. L'anàlisi integrada del paisatge s'ha dut a terme mitjançant la coordinació de diversos àmbits de treball i tècniques: l'anàlisi arqueomorfológica, l'estudi del poblament i l'ocupació del territori, l'estudi de les fonts escrites i les anàlisis paleoambientals. La interdisciplinarietat és un aspecte clau que ha conferit un alt grau de fiabilitat als resultats d'aquesta tesi, essencial per al coneixement del paisatge cultural valencià així com per a una gestió adequada d'aquest. Els treballs realitzats han permès identificar diverses fases en la formació del paisatge cultural valencià entre les que destaquen dues. La primera gran intervenció en l'estructuració territorial va tenir lloc en època romana altimperial mitjançant la implantació de centuriacions en les planes dels territoris de "Saguntum", "Saetabis" i "Valentia", els eixos principals de les quals encara estan en ús. Una segona fase se situa en el període andalusí, quan es modifica la xarxa viària i es construeixen els sistemes hidràulics de l'Horta de València, intervencions que, encara que afecten localment l'estructuració anterior, permeten conservar la major part dels eixos viaris romans.


Esta tesis se incluye en la disciplina de la Arqueología del Paisaje y forma parte de la investigación que se dirige desde el GIAP (Grupo de investigación en Arqueología del Paisaje) del ICAC. Se centra en la problemática de las centuriaciones en llanuras litorales, la antropización de zonas húmedas y las aplicaciones SIG en arqueología del paisaje, una problemática compartida con otros proyectos dirigidos por el Dr. Josep Maria Palet. La llanura de Valencia, presenta las características históricas, físicas y geográficas idóneas para el desarrollo de este tipo de estudio, puesto que el área se caracteriza por tener gran un peso histórico, producto de las sucesivas intervenciones antrópicas así como de las transformaciones naturales. Ambos factores han configurado el paisaje cultural actual. El análisis integrado del paisaje se ha llevado a cabo mediante la coordinación de diversos ámbitos de trabajo y técnicas: el análisis arqueomorfológico, el estudio del poblamiento y la ocupación del territorio, el estudio de las fuentes escritas y los análisis paleoambientales. La interdisciplinariedad es un aspecto clave que ha conferido un alto grado de fiabilidad a los resultados de esta tesis, esencial para el conocimiento del paisaje cultural valenciano así como para una gestión adecuada del mismo. Los trabajos realizados han permitido identificar diversas fases en la formación del paisaje cultural valenciano entre las que destacan dos. La primera gran intervención en la estructuración territorial tuvo lugar en época romana altoimperial mediante la implantación de centuriaciones en las llanuras de los territorios de “Saguntum”, “Saetabis” y “Valentia”, cuyos ejes principales todavía están en uso. Una segunda fase se sitúa en el período andalusí, cuando se modifica la red viaria y se construyen los sistemas hidráulicos de la Huerta de Valencia, intervenciones que, aunque afectan localmente la estructuración anterior, permiten conservar la mayor parte de ejes viarios romanos.


This is a Landscape Archaeology-based PhD thesis developed within the Landscape Archaeology Research Group (GIAP) of the Catalan Institute of Classical Archaeology (ICAC). The research has been focused on the study of centuriations in coastal alluvial plains, human impact in wetlands and the application of Geographic Information Systems to Landscape Archaeology studies. All these research topics lie at the core of those projects directed by Josep M. Palet as director of the GIAP. Valencia’s coastal plain presents an ideal case study from an historical and geographical perspective to develop these research topics: it has a long and active human occupation history with clearly defined cultural episodes, which in combination with its natural character has configured the current cultural landscape. The research approach adopted for the study of this cultural landscape has integrated different disciplines and techniques: archaeomorphological analysis, site distribution analysis, the study of written sources and palaeoenvironmental analyses. Interdisciplinarity has been a key aspect of this work and it has provided reliability to the results described in this PhD, which are essential for the knowledge of the Valencian cultural landscape and its adequate management. This research has identified several key cultural phases in the formation of the Valencian cultural landscape. Two of those are of particular relevance. The first large landscape structuring took place during the Roman Imperial period through the development of centuriated grids in the plains within the territories of Saguntum, Saetabis and Valentia. The main axes of these centuriations are still in use. The second phase took place in the Andalusí period, when the Roman road network is modified and an extensive irrigation system is constructed. Although the extension of the irrigated system affects the Roman structuring at a local level, in general, it allows the preservation of most Roman centuriated axes.

Keywords

Arqueologia del paisatge; València; GIS; Landscape Archaeology

Subjects

00 - Prolegomena. Fundamentals of knowledge and culture. Propaedeutics; 9 - geography. Biography. History

Knowledge Area

Arts i Humanitats

Documents

TESI.pdf

571.8Mb

TESI.pdf

571.8Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)