Digital analysis of the diploic vascular system in Anatomy, Archaeology and Paleoanthropology and its implications in the hominid endocranial thermoregulation.

Abstract

Els canals diploicos es col·loquen en l'os esponjós entre les capes corticals de la volta (externa i interna). Les venes diploicas són grans, de parets primes i sense vàlvules que passen per una xarxa de canals microscòpics. Les venes diploicas semblen estar més desenvolupades en humans que en primats no humans, el que suggereix un paper clau en l'evolució humana. Es descriuen les xarxes vasculars diplóicas, proporcionant comparacions quantitatives i correlacions entre el gruix de l'os esponjós i compacte, la longitud de la branca del vas i la mida del lumen, les asimetries vasculars i la distribució volumètrica en els ossos frontal, parietal i occipital. Es van notar les comunicacions entre la xarxa diploica amb l'artèria meníngia a la fossa temporal, amb les venes emisarias en l'os occipital i amb els sins venosos a la confluència del si. En vista de les probables diferències metabòliques i les limitacions associades amb la mida i la forma del cervell humà modern, s'ha d'avaluar si aquestes diferències vasculars poden ser deguts a la termoregulació endocranial. Per tant, considerant la possible contribució dels gots diploicos en la termoregulació del cervell i el maneig de la calor, l'anàlisi de la xarxa diploica pot ser rellevant en antropologia, medicina i paleontologia.

Los canales diploicos se colocan en el hueso esponjoso entre las capas corticales de la bóveda (externa e interna). Las venas diploicas son grandes, de paredes delgadas y sin válvulas que pasan por una red de canales microscópicos. Las venas diploicas parecen estar más desarrolladas en humanos que en primates no humanos, lo que sugiere un papel clave en la evolución humana. Se describen las redes vasculares diplóicas, proporcionando comparaciones cuantitativas y correlaciones entre el grosor del hueso esponjoso y compacto, la longitud de la rama del vaso y el tamaño del lumen, las asimetrías vasculares y la distribución volumétrica en los huesos frontal, parietal y occipital. Se notaron las comunicaciones entre la red diploica con la arteria meníngea en la fosa temporal, con las venas emisarias en el hueso occipital y con los senos venosos en la confluencia del seno. En vista de las probables diferencias metabólicas y las limitaciones asociadas con el tamaño y la forma del cerebro humano moderno, se debe evaluar si estas diferencias vasculares pueden deberse a la termorregulación endocraneal. Por lo tanto, considerando la posible contribución de los vasos diploicos en la termorregulación del cerebro y el manejo del calor, el análisis de la red diploica puede ser relevante en antropología, medicina y paleontología.

The diploic channels are placed in the cancellous bone between the vault cortical layers (external and internal). The diploic veins are large, thin-walled and valveless running through a network of microscopic channels. Diploic veins appear to be more developed in humans than in non-human primates, suggesting a key role in human evolution. We describe their vascular networks, providing quantitative comparisons and correlations between compact and cancellous bone thickness, vessels branch length and lumen size, vascular asymmetries and volumetric distribution in frontal, parietal and occipital bones. Communications between the diploic network with the meningeal artery at the temporal fossa, with the emissary veins at the occipital bone, and with the venous sinuses at the confluence of sinus were noted. In view of probable metabolic differences and constraints associated with modern human brain size and shape, it should be evaluated whether these vascular differences can be due to endocranial thermoregulation. Therefore, considering the possible contribution of diploic vessels in brain thermoregulation and heat management, the analysis of the diploic network may be relevant in anthropology, medicine, and paleontology.