El comportamiento de los fondos de inversión en España: un análisis de los factores de supervivencia

Abstract

La tesi realitza una anàlisi de l’evolució del mercat espanyol de fons d’inversió des de la seva creació en 1985 fins 2016 amb l’objectiu d’estudiar quina és la incidència de les diferents variables en la seva desaparició. Es consideren les variables que tradicionalment es troben en la literatura: edat, volum de patrimoni, fluxos d’inversió, rendibilitat i volatilitat i s’incorpora el rating de Morningstar, que no està relacionada amb la mortalitat dels fons en estudis clàssics. A més, la peculiar estructura del mercat espanyol, ens ha portat a considerar la inclusió d’altres dos variables: la vocació inversora i la tipologia de gestora. S’utilitza el model de Cox i una extensió, el model d’Andersen-Gill, amb l’objectiu de conèixer si existeix relació entre el risc de desaparició d’un fons i les variables explicatives considerades. Els resultats obtinguts ens confirmen que aquells fons més joves i amb menor volum patrimonial tenen major risc de desaparèixer. També incrementen el seu risc de desaparició aquells fons que obtenen rendiments negatius a llarg termini. En canvi, la volatilitat i la rendibilitat a curt termini només incideixen en la supervivència dels fons de renda fixa i no incideix en els fons de renda variable. A partir de les variables considerades en aquests models, s’utilitzen els mapes auto-organitzatius de Kohonen (SOM) per confirmar si aquesta metodologia es capaç d’agrupar els fons d’inversió segons continuïn vius o hagin desaparegut. Es comprova que la xarxa neuronal classifica correctament més del 80% dels fons d’inversió. Finalment, s’observa que els resultats dels fons absorbits milloren després d’un procés de fusió en les tres formes de desaparició analitzades, mentre que pel fons absorbent varia en funció de la forma d’extinció.

La tesis realiza un análisis de la evolución del mercado español de fondos de inversión desde su creación en 1985 hasta 2016 con el objetivo de estudiar cual es la incidencia de las diferentes variables en su desaparición. Se han considerado las variables que tradicionalmente se encuentran en la literatura: edad, tamaño, flujos de inversión, rentabilidad y volatilidad y se ha incorporado el rating de Morningstar, que no se relaciona con la mortalidad de los fondos en los estudios clásicos. Además, la particular estructura del mercado español, nos ha llevado a considerar la inclusión de otras dos variables: la vocación inversora y la tipología de gestora. Se utiliza el modelo de Cox y una extensión, el modelo de Andersen-Gill, con el objetivo de conocer si existe relación entre el riesgo de desaparición de un fondo y las variables explicativas consideradas. Los resultados obtenidos nos confirman que aquellos fondos más jóvenes y con un menor volumen patrimonial tienen mayor riesgo de desaparición. También incrementan su riesgo de desaparición aquellos fondos que obtienen rendimientos negativos a largo plazo. En cambio, la volatilidad y la rentabilidad a corto plazo sólo inciden en la supervivencia de los fondos de renta fija y no influye en los fondos de renta variable. A partir de las variables consideradas en estos modelos, se utilizan los mapas autoorganizativos de Kohonen (SOM) con el fin de confirmar si esta metodología es capaz de agrupar los fondos de inversión según sigan vivos o hayan desaparecido. Se comprueba que la red neuronal considerada clasifica correctamente más del 80% de los fondos de inversión. Finalmente, se observa que los resultados de los fondos absorbidos mejoran tras un proceso de fusión en las tres formas de desaparición analizadas, mientras que para el fondo absorbente varía en función de la forma de extinción.

This thesis carries out an analysis of the evolution of mutual funds in the Spanish market from their creation in 1985 to 2016 with the aim of studying how the different variables contribute to their disappearance. The explicative variables considered are those traditionally found in the literature: age, size, investment flows, return and volatility. To these the Morningstar rating is added, which is not related to the mortality of funds in the classic studies. Furthermore, the specific structure of the Spanish market leads us to include two more variables: investment objectives and type of fund company. We use the Cox model and an extension of it, the Andersen-Gill model, to carry out the analysis with the aim of finding out if there is a relation between the risk of a fund disappearing and the explicative variables considered. The results obtained confirm that younger funds and smaller funds have a greater risk of disappearing. Funds with long-term negative returns are likewise at greater risk. Volatility and short-term return, on the other hand, only intervene in the survival of bond funds; they do not contribute to the survival of equity funds. Apart from the variables considered in these models, the Self-Organising Maps (SOM) are used to see whether this methodology is capable of grouping the funds according to if they have disappeared or not. This neural network is shown to correctly classify more than 80% of the mutual funds. Finally, regarding merger processes, target funds improve their results after a merger in all three ways of disappearing analysed,