Ascetisme i Monacat Tardoantic a La Tarraconense (SS. IV-VII). Una Aproximació Sociocultural i Arqueològica

Abstract

Com succeeix a la resta de territoris de l’Imperi romà d’Occident, en la Tarraconense els primers indicis sobre el monacat són pocs i es concentren a partir de la segona meitat del segle IV. En aquest moment no es pot parlar d’un moviment institucionalitzat, però si de manifestacions ascètiques que l’Església anirà reglamentant a mesura que passi el temps i sobretot -influïts en la seva evolució- de les conseqüències del moviment priscil·lianista, que va generar sentiments de desconfiança vers tota pràctica cristiana fora del control eclesiàstic. Hem pogut observar una forta presència de l’eremitisme de manera continuada i els intents de jerarquia per imposar els models cenobítics. Les fonts fan notar que l’ascesi femenina va ser molt rellevant i respectada des d’un principi. Moltes d’aquestes dones, dels que ens han perdurat els seus noms (i això ja és un fet insòlit) van actuar com agents de de transformació social en el nou panorama cristià. En plena època visigoda ja es pot observar com els monestirs es van anar convertint en cèl·lules protofeudals de control jurisdiccional i patrimonial. De la mateixa manera que les relacions entre bisbes, abats i monjos es basaven en lligams de dependència, situació en part heretada de la tardorromanitat. En definitiva, amb aquest treball hem volgut mostrar la presència monàstica primera en el nord-est de la Península Ibèrica, quina va ser la seva evolució i en què es va caracteritzar.

Como sucede en el resto de territorios del Imperio romano de Occidente, en la Tarraconense los primeros indicios sobre el monacato son pocos y se concentran a partir de la segunda mitad del siglo IV. En este momento no se puede hablar de un movimiento institucionalizado, pero si de manifestaciones ascéticas que la Iglesia irá reglamentando a medida que pase el tiempo y sobre todo ⎯influïts en su evolució⎯ de las consecuencias del movimiento priscilianista, que generar sentimientos de desconfianza hacia toda práctica cristiana fuera del control eclesiástico. Hemos podido observar una fuerte presencia del eremitismo de manera continuada y los intentos de jerarquía para imponer modelos cenobítico. Las fuentes hacen notar que la ascesis femenina fue muy relevante y respetada desde un principio. Muchas de estas mujeres, de los que nos han perdurado sus nombres (y esto ya es un hecho insólito) actuaron como agentes de de transformación social en el nuevo panorama cristiano. En plena época visigoda ya se puede observar cómo los monasterios se convirtieron en células protofeudales de control jurisdiccional y patrimonial. Del mismo modo que las relaciones entre obispos, abades y monjes se basaban en lazos de dependencia, situación en parte heredada de la tardorromanidad En definitiva, con este trabajo hemos querido mostrar la presencia monástica primera en el nordeste de la Península Ibérica, cuál fue su evolución y en el que se caracterizó.

As in the rest of the territories of the Roman Empire of the West, in Tarraconense the first signs of monasticism are few and concentrated from the second half of the fourth century. At this point we can not speak of an institutionalized movement, but of ascetic manifestations that the Church will regulate as time goes on and above all influences on its evolution of the consequences of the priscillianist movement, that generate feelings of distrust towards any Christian practice outside ecclesiastical control. We have been able to observe a strong presence of eremitism on an ongoing basis and attempts at hierarchy to impose cenobitic models. The sources note that female ascesis was very relevant and respected from the beginning. Many of these women, whose names have survived (and this is already an unusual fact), acted as agents of social transformation in the new Christian landscape. In the middle of the Visigothic period, it is possible to observe how the monasteries became proto-feudal cells of jurisdictional and patrimonial control. Just as relations between bishops, abbots, and monks were based on dependency ties, a situation partly inherited from the late Antiquity. In short, with this work we wanted to show the first monastic presence in the northeast of the Iberian Peninsula, which was its evolution and in which it was characterized.