La sindicació de les arts plàstiques a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). Institucions d’operacions ideològiques i polarització entre l’art d’avantguarda i el realisme

Abstract

This thesis is focused on conceptions of the avant-garde and realism during the Spanish Civil War in Catalonia from two main mainstays: the conception of the nationalism implicit into the conflict itself, and the mandatory unionisation artists had to follow, from the summer of the 1936. The need of alphabetizing the current civil society had was met by those two mainstays. How did them allow the artist to create from freedom? Since the widening of aesthetics in fields such as politics based on the dichotomy: committed art/ commitment of art, the position of the artist in front of realism, neo romanticism, "wided aesthetics", and the Avant-garde is analysed. In which way the political question is related with the anti-fascist Popular Front and the Spanish revolution is synchronized on the theoretical basis of realism and avant-garde?

El focus de la present tesi el posem en la concepció del realisme i de l'avantguarda durant la Guerra Civil espanyola a Catalunya des de dos grans pilars: la concepció del nacionalisme implícit en el conflicte i la sindicació obligatòria dels artistes plàstics des de l’estiu de l’any 1936, que van suposar la institucionalització de la cultura en la seva necessitat d’alfabetització de la societat civil del moment. De quina manera aquests pilars van permetre una llibertat estètica per part de l’artista? Des de l’eixamplament de l’estètica en àmbits com la política en base la dicotomia art compromès / compromís de l’art, analitzem la posició dels artistes davant del realisme, el neoromanticisme, l’art d’avançada, les Avantguardes. De quina manera la qüestió política relacionada amb el Front Popular antifeixista i la revolució espanyola es sincronitza en la fonamentació teòrica del realisme i de l'avantguarda?