Competencia en cirugía vitreorretiniana: evaluación de la curva de aprendizaje de la vitrectomía mediante el análisis CUSUM.

Abstract

Introducció: No existeix formació tutoritzada en retina a Espanya. No hi ha cap mètode d'avaluació de la corba d'aprenentatge en cirurgia de retina, sent el més habitual l'anàlisi de casos successius de complicacions quirúrgiques. És necessari el desenvolupament d'un sistema d'autoavaluació de la corba d'aprenentatge en vitrectomia per assegurar el seu correcte progrés amb seguretat fins la seva aquisició.

Objectiu: Avaluar la utilitat de les gràfiques de suma acumulada (CUSUM) per analitzar l'evolució de la corba d'aprenentatge en vitrectomia.

Mètodes: Es van revisar els primers pacients intervinguts de vitrectomia per un cirurgià principiant. Es van recollir les següents dades: el diagnòstic principal, el temps d'aprenentatge, la tècnica quirúrgica i les complicacions intraoperatòries i postoperatòries. Es va realitzar una anàlisi de casos successius de l'evolució de les complicacions quirúrgiques i es van crear gràfiques CUSUM per a 5 variables: retinotomía, hipertensió i hipotonia postoperatòries, cataracta secundària i redesprendimiento de retina.

Resultats: Es van incloure 237 vitrectomies. L'anàlisi de casos successius va determinar un canvi de tècnica a favor de la vitrectomia transconjuntival a partir de les 80 vitrectomies, amb un increment de les complicacions en el següent trimestre. Les gràfiques CUSUM mostren un bon rendiment, adquirint la competència en moments diferents per a cada variable; així com períodes de baix rendiment, coincident amb l'increment en les complicacions. La competència completa es va aconseguir en el cas 236.

Conclusions: L'anàlisi de la corba d'aprenentatge mostra que el temps d'aprenentatge és més gran que la percepció del cirurgià. L'anàlisi de casos successius es confirma subjectiu i tardà, mentre que l'anàlisi CUSUM es proposa com un mètode objectiu, prospectiu i precís, amb capacitat per preveure un pobre rendiment.

Introducción: No existe ningún método de evaluación de la curva de aprendizaje en cirugía de retina, siendo el más habitual el análisis de casos sucesivos de complicaciones quirúrgicas. No existe formación tutorizada en retina en España, por lo que es necesario el desarrollo de un sistema de autoevaluación de la curva de aprendizaje en vitrectomía para asegurar su correcto progreso con seguridad hasta su adquisición.

Objetivo: Evaluar la utilidad de las gráficas de suma acumulada (CUSUM) para analizar la evolución de la curva de aprendizaje en vitrectomía.

Métodos: Se revisaron los primeros pacientes intervenidos de vitrectomía por un cirujano principiante. Se recogieron los siguientes datos: el diagnóstico principal, el tiempo de aprendizaje, la técnica quirúrgica y las complicaciones intraoperatorias y postoperatorias. Se realizó un análisis de casos sucesivos de la evolución de las complicaciones quirúrgicas y se crearon gráficas CUSUM para 5 variables: retinotomía, hipertensión e hipotonía postoperatorias, catarata secundaria y redesprendimiento de retina.

Resultados: Se incluyeron 237 vitrectomías. El análisis de casos sucesivos determinó un cambio de técnica a favor de la vitrectomía transconjuntival a partir de las 80 vitrectomías, con un incremento de las complicaciones en el siguiente trimestre. Las gráficas CUSUM muestran un buen rendimiento, adquiriendo la competencia en momentos distintos para cada variable; así como períodos de bajo rendimiento, coincidente con el incremento en las complicaciones. La competencia completa se consiguió en el caso 236.

Conclusiones: El análisis de la curva de aprendizaje muestra que el tiempo de aprendizaje es mayor que la percepción del cirujano. El análisis de casos sucesivos se confirma subjetivo y tardío, mientras que el análisis CUSUM se propone como un método objetivo, prospectivo y preciso, con capacidad para prever un pobre rendimiento.

Introduction: There is no method for learning curve assessment in vitrectomy, the most common being the sequential case analysis of surgical complications. There are no tutorized retina fellowships in Spain, so it is necessary to develop a self-assessment system of the vitrectomy learning curve, to ensure safe progress until it is achieved.

Objective: To assess cumulative sum analysis (CUSUM) capability to analyze learning curve in vitrectomy.

Methods: A single ophthalmologist trainee’s first vitrectomy cases were evaluated. Following data was collected: diagnosis, learning time, surgical technique, intraoperative and postoperative complications. Sequential case analysis was carried out to assess the evolution of surgical complications over time and CUSUM charts were created for 5 variables: retinotomy, ocular hypertension, hypotony, secondary cataract and retinal redetachment.

Results: 237 vitrectomies were included. Sequential case analysis detected a change in surgical technique towards transconjunctival vitrectomy around the 80th case, with surgical complications increasing in the following trimester. CUSUM charts show good performances, achieving competence at a different learning time for each variable, as well as periods of an unsatisfactory performance, coincident with an increase in surgical complications. Full vitrectomy competence was achieved following 236 procedures.

Conclusions: Learning curve analysis indicates that time to achieve competence takes longer than the surgical trainee thinks. Sequential case analysis is proved to be a subjective and late system for learning curve assessment, while CUSUM analysis is proposed as an objective, prospective and precise method, that also provides the ability to anticipate an unsatisfactory performance.