Universitat Autònoma de Barcelona
Mostrando ítems 45-64 de 80
En aquesta tesi estudiem diverses propietats i aplicacions dels oscil·lons, estats lligats localitzats semiclàssics fets d’un nombre gran de bosons i que apareixen en teories senzilles amb interaccions atractives i que son ...
El grafè monocapa ha demostrat posseir destacades propietats físiques, que el converteixen en un dels nanomaterials estrella del present i del futur. No obstant això, algunes propietats absents al grafè limiten les seves ...
La mecànica quàntica és la teoria que governa el comportament de les partícules atòmiques i subatòmiques, així com les seves interaccions. El comportament dels sistemes físics a aquestes escales diminutes desaen la nostra ...
La fenomenologia dels mesons neutres i de llarga vida n i n’ constitueix un laboratori ideal de conservació de sabor per investigar la cromodinàmica quàntica en el règim no pertorbatiu, així com els mecanismes associats ...
Un calibratge de desplaçament esbiaixat al vermell és un dels factors limitants de les enquestes d'imatge de camp ampli. Els resultats cosmològics obtinguts a partir de l'estudi de lents gravitacionals febles pateixen ...
Hem desenvolupat aquesta tesi en el context d'intentar comprendre la interacció entre partícules d'alta energia i camps magnètics en escenaris astrofísics extrems, com púlsars i nebuloses. Per a això, hem emprat simulacions ...
Des de la invenció del microscopi al segle XVII, l’ús de tecnologies d’imatge ha estat fonamental per a l’estudi de teixits biològics. Al llarg dels segles, s’han anat desenvolupant i implementant noves tecnologies d’imatge ...
Aquesta tesi presenta un estudi exhaustiu sobre el potencial de l'ús de mètodes de polarimetria dimatge per a la inspecció de teixits biològics, tant d'origen vegetal com animal. La idoneïtat dels mètodes polarimètrics per ...
En les darreres dècades, millores tecnològiques com la potència de càlcul dels ordinadors i dels fotodetectors, han provocat un progrés sense precedents en el coneixement de l'Univers. Les exploracions sistemàtiques de ...
Aquesta tesi està centrada en l’estudi de les nebuloses produïdes pel vent dels pulsars (acrònim anglès, PWNe), que es formen com a resultat de que la major part de l’energia rotacional del púlsar es perd per l’emissió ...
Aquesta tesi tracta sobre detectar propietats de conjunts d’estats quàntics ordenats en el temps. No obstant, no tracta sobre la mesura del temps, sinó sobre la detecció de un senyal fet d’estats quàntics. S’aborden ...
Aquest document de tesi es divideix en dos capítols, amb dos objectius diferents, però amb el punt en comú d’explorar les propietats d’entrellaçament en la matèria complexa i al reticle. En la primera part de la tesi vaig ...
Els models estocàstics amb resets han atret l’interès de físics I físiques gràcies a la simplicitat de la seva formulació, al seu ample rang d’aplicabilitat I a les propietats que emergeixen quan certs sistemes es reinicien ...
Per tal de comprendre el Sistema Solar en la seva forma actual i la formació dels planetes, els cossos menors juguen un paper clau. La composició d’asteroides i cometes ens proporciona claus sobre el naixement del Sistema ...
S’espera que les sèries perturbativas en cromodinàmica quàntica siguin divergents i asimptòtiques, de manera que hi ha una ambigüitat intrínseca en la informació que podem obtenir a partir d’elles. Per tant, es poden definir ...
El requisit de sistemes informàtics i d’emmagatzematge de dades d’alt rendiment en l’era de l’Internet de les coses (IOT) aconsegueix els límits de la tecnologia actual. Les memòries flaix DRAM i NAND presenten importants ...
Les observacions astrofísiques i cosmològiques afirmen de la existència d’una forma de matèria no bariònica i invisible, anomenada Matèria Fosca (DM), que representa el 85% de la massa total de l’Univers. Entre els ...
Aquesta tesi presenta els resultats de l’anàlisi típicament anomenada de monojet i realitzada amb les dades de col·lisions protó-protó preses en un centre d’energia de massa de 13 TeV pel detector ATLAS entre 2015 i 2018, ...
L’objectiu de la física és produir models que coincideixin amb les observacions i ens permetin fer prediccions. Per tal de millorar la comprensió d’un determinat fenomen natural, cal experimentar. El Large Hadron Collider ...
Les ones gravitacionals han estat teoritzades per la relativitat general des de 1916, però no va ser fins al 14 de setembre de 2015 que es va confirmar la detecció dels interferòmetres LIGO. Des d’aleshores, els interferòmetres ...
