Análisis y modelización de la evolución de patrones globales y regionales en los conflictos socio ambientales. Aplicación a la Amazonia Ecuatoriana

Abstract

This document constitutes a conceptual and empirical approach to the problem of Socio-Environmental Conflicts (SEC) in Ecuador through an evaluation of 51 cases, distributed throughout the Ecuadorian territory between 1977 and 2014.

The main concern regarding the spread of SEC, both in Ecuador and at regional and global levels, is the increase of extractive activities that support the global economic system. The richest areas in natural resources such as gas, oil, forests, minerals, water sources and agricultural land are the most exposed to the clash of interests between extractive industries and local populations. In the case of developing countries, constantly indebted such as Ecuador, immediate economic needs prevail over the conservation and sustainable use of resources. In response, environmental activism, led in many cases by indigenous organizations, is a key factor in identifying and denouncing ecological destruction. On their success largely depends the conservation of natural resources and ecosystems that could guarantee us all, a more sustainable future. Given the complexity of the subject, SEC analysis requires involving various branches of science, especially in relation to the main fields of study of sustainability: environment, society and economy. The evaluation will be done taking into account the set of cases as a single complex system through the implementation and adaptation of data mining methodologies and complex network analysis. The methodologies proposed in this work allow simultaneous combinations and comparisons of quantitative and qualitative data.

Our purpose is to contribute to the study and understanding of this type of phenomena, through the identification of patterns and trends not identifiable by other methods commonly used for this purpose, such as individual case studies and classical statistics. In order to achieve a better interpretation of the results, we firstly perform a theoretical review around the CSA, and a contextual review around the case of Ecuador specifically (Chapter 1). After presenting the data to be processed from the sources, specific context and the way in which they are organized (Chapter 2), we will use data mining techniques to perform a statistical analysis that integrates all available data and allows us to propose a new method of data processing applied to SEC (Chapter 3). In the case of the analysis of actors, the temporal evolution of their connectivity and the particular characteristics of each group (or type of actors), the analysis of complex networks will be used that will allow us to decipher their behavior in all its complexity (Chapter 4). Finally, we will review the results obtained, some cases of SEC in Ecuador after the study period and the proposal of a method that integrates the results of chapters 3 and 4 to achieve a deeper understanding and a possible application in predictive models typical of systems dynamics (Chapter 5).

Thanks to the methodological contribution proposed in this thesis and the new knowledge obtained regarding the phenomenon of SEC in Ecuador, we intend to vindicate the fundamental role of environmental movements in the fight to preserve natural resources and, consequently, their contribution to sustainability global. This claim is a wake-up call, both to civil society and government entities, for their lack of involvement or omission in defense of the environment.

El presente documento constituye una aproximación conceptual y empírica al problema de los Conflictos Socio Ambientales (CSA) en Ecuador mediante una evaluación de 51 casos, distribuidos en todo el territorio ecuatoriano, comprendidos entre los años 1977 y 2014. El principal motivo de preocupación concerniente al avance de los CSA, tanto en Ecuador como a nivel regional y global, es el incremento de las actividades extractivas que soportan el sistema económico mundial. Las áreas más ricas en recursos naturales lucrativos, como por ejemplo el gas, el petróleo, los bosques, minerales, fuentes de agua y tierras agrícolas, son las más expuestas al choque de intereses entre las industrias extractivas y las poblaciones locales. En el caso de los países en desarrollo, países constantemente endeudados como Ecuador, las necesidades económicas inmediatas imperan sobre la conservación y el uso sostenible de los recursos. En respuesta, el activismo ambiental, liderado en muchos casos por organizaciones indígenas, es un factor clave para identificar y denunciar la destrucción ecológica. De su éxito depende en gran parte, la conservación de los recursos naturales y los ecosistemas que podrían garantizarnos a todos, un futuro más sostenible. Dada la complejidad del tema, el análisis de CSA requiere involucrar diversas ramas de la ciencia, sobre todo en relación a los principales campos de estudio de la sostenibilidad: medio ambiente, sociedad y economía. La evaluación se hará tomando en cuenta el conjunto de casos como un solo sistema complejo mediante la implementación y adaptación de metodologías de minería de datos y análisis de redes complejas. Las metodologías propuestas en el presente trabajo permiten realizar combinaciones y comparaciones simultáneas de datos cuantitativos y cualitativos. Nuestro propósito es contribuir al estudio y la comprensión de este tipo de fenómenos, a través de la identificación de patrones y tendencias no identificables mediante otro tipo de métodos comúnmente utilizados para este fin, como son el estudio individual de casos y la estadística clásica. Con el objeto de conseguir una mejor interpretación de los resultados, realizamos en primer lugar un repaso teórico en torno a los CSA y una reseña contextual en torno al caso del Ecuador específicamente (Capítulo 1). Después de presentar los datos que procesaremos desde las fuentes, el contexto específico y la forma en la cual están organizados (Capítulo 2), utilizaremos técnicas de minerías de datos para realizar un análisis estadístico que integre todos los datos disponibles y nos permita proponer un nuevo método de tratamiento de datos aplicado a los CSA (Capítulo 3). Para el caso del análisis de actores, la evolución temporal de su conectividad y las características particulares de cada grupo (o tipo de actores), se utilizará el análisis de redes complejas que nos permitirán descifrar el comportamiento de los mismos en toda su complejidad (Capítulo 4). Finalmente, revisaremos los resultados obtenidos, algunos casos de SEC en Ecuador después del período de estudio y la propuesta de un método que integre los resultados de los capítulos 3 y 4 para lograr una comprensión más profunda y una posible aplicación en modelos predictivos típicos de la dinámica de sistemas (Capítulo 5). Gracias al aporte metodológico propuesto en esta tesis y al nuevo conocimiento obtenido con respecto al fenómeno de los CSA en Ecuador, pretendemos reivindicar el papel fundamental de los movimientos ambientalistas en la lucha por preservar los recursos naturales y, en consecuencia, su contribución a la sostenibilidad global. Esta reivindicación es un llamado de atención, tanto a la sociedad civil como a los entes gubernamentales, por su falta de implicación u omisión ante la defensa del medio ambiente.

El present document constitueix una aproximació conceptual i empírica al problema dels Conflictes Soci Ambientals (CSA) a l'Equador mitjançant una avaluació de 51 casos, distribuïts en tot el territori equatorià, compresos entre els anys 1977 i 2014. El principal motiu de preocupació en quant a a l'avanç dels CSA, tant a l'Equador com a nivell regional i global, és l'increment de les activitats extractives que mantenen el sistema econòmic mundial. Les àrees més riques en recursos naturals lucratius, com per exemple el gas, el petroli, els boscos, minerals, fonts d'aigua i terres agrícoles són les més exposades al xoc d'interessos entre les indústries extractives i les poblacions locals. En el cas dels països en desenvolupament, països constantment endeutats com l'Equador, les necessitats econòmiques immediates imperen sobre la conservació i l'ús sostenible dels recursos. En resposta, l'activisme ambiental, liderat en molts casos per organitzacions indígenes, és un factor clau per a identificar i denunciar la destrucció ecològica. Del seu èxit depèn, en gran part, la conservació dels recursos naturals i els ecosistemes que podrien garantir-nos a tots, un futur més sostenible. Donada la complexitat del tema, l'anàlisi de CSA requereix involucrar diverses branques de la ciència, sobretot en relació als principals camps d'estudi de la sostenibilitat: medi ambient, societat i economia. L'avaluació es farà tenint en compte el conjunt de casos com un sol sistema complex mitjançant la implementació i adaptació de metodologies de mineria de dades i anàlisis de xarxes complexes. Les metodologies proposades en el present treball permeten realitzar combinacions i comparacions simultànies de dades quantitatives i qualitatives. El nostre propòsit és contribuir a l'estudi i la comprensió d'aquest tipus de fenòmens, a través de la identificació de patrons i tendències no identificables mitjançant un altre tipus de mètodes comunament utilitzats per a aquesta fi, com són l'estudi individual de casos i l'estadística clàssica. A fi d'aconseguir una millor interpretació dels resultats, realitzem en primer lloc un repàs teòric entorn dels CSA i una ressenya contextual entorn del cas de l'Equador específicament (Capítol 1). Després de presentar les dades que processarem des de les fonts, el context específic i la forma en la qual estan organitzats (Capítol 2), utilitzarem tècniques de mineries de dades per a realitzar una anàlisi estadística que integri totes les dades disponibles i ens permeti proposar un nou mètode de tractament de dades aplicat als CSA (Capítol 3). Per al cas de l'anàlisi d'actors, l'evolució temporal de la seva connectivitat i les característiques particulars de cada grup (o tipus d'actors), s'utilitzarà l'anàlisi de xarxes complexes que ens permetran desxifrar el comportament del seu comportament en tota la seva complexitat (Capítol 4). Finalment, revisarem els resultats obtinguts, alguns casos de CSA a l'Equador després del període d'estudi i la proposta d'un mètode que integri els resultats dels capítols 3 i 4 per a aconseguir una comprensió més profunda i una possible aplicació en models predictius típics de la dinàmica de sistemes (Capítol 5). Gràcies a l'aportació metodològica proposada en aquesta tesi i al nou coneixement obtingut respecte al fenomen dels CSA a l'Equador, pretenem reivindicar el paper fonamental dels moviments ambientalistes en la lluita per preservar els recursos naturals i, en conseqüència, la seva contribució a la sostenibilitat global. Aquesta reivindicació és un anomenat d'atenció, tant a la societat civil com als ens governamentals, per la seva falta d'implicació o omissió davant la defensa del medi ambient.