La intermediación inmobiliaria ante los nuevos retos de la vivienda

Abstract

La professió de la intermediació immobiliària a Espanya està liberalitzada o desregulada des de l’any 2000. Això significa que, des de llavors, qualsevol persona pot dedicar-se a la intermediació immobiliària sense l’obligació de tenir una formació acadèmica en matèria immobiliària ni estar col·legiat. El motiu de la liberalització va ser promoure el creixement econòmic, però no es van tenir en compte les externalitats que aquesta liberalització podia desencadenar en relació amb la seguretat jurídica preventiva en l’àmbit immobiliària i de l’habitatge (art. 9.3 de la Constitució Espanyola, d’ara endavant, CE); ni en relació a la protecció de consumidors i persones que accedeixen a un habitatge (art. 51 CE), ni tampoc pel que fa el dret de les persones a accedir a un habitatge digne i adequat (art. 47 CE). La tesi demostra la necessitat d’aclarir la relació contractual amb els intermediaris immobiliaris, la necessitat de que tinguin una formació de Grau universitari suficient i adequada i la seva col·legiació obligatòria. En correspondència, s’amplien les seves funcions i les responsabilitats vers els consumidors i els necessitats d’habitatge. En definitiva, la tesi mostra la necessària reestructuració de la professió de la intermediació immobiliària davant dels nous reptes de l’habitatge, apareguts arrel de la crisi de 2007.

La profesión de la intermediación inmobiliaria en España está liberalizada o desregulada desde el año 2000. Esto significa que, desde entonces, cualquier persona puede dedicarse a la intermediación inmobiliaria sin la obligación de tener una formación académica en materia inmobiliaria ni estar colegiado. El motivo de la liberalización fue promover el crecimiento económico, pero no se tuvieron en cuenta las externalidades que esta liberalización podía desencadenar en relación con la seguridad jurídica preventiva en el ámbito inmobiliaria y de la vivienda (art. 9.3 de la Constitución española, en adelante, CE); ni en relación a la protección de consumidores y personas que acceden a una vivienda (art. 51 CE), ni tampoco en cuanto el derecho de las personas a acceder a una vivienda digna y adecuada (art. 47 CE). La tesis demuestra la necesidad de aclarar la relación contractual con los intermediarios inmobiliarios, la necesidad de que tengan una formación de Grado universitario suficiente y adecuada y su colegiación obligatoria. En correspondencia, se amplían sus funciones y las responsabilidades hacia los consumidores y los necesitados de vivienda. En definitiva, la tesis muestra la necesaria reestructuración de la profesión de la intermediación inmobiliaria ante los nuevos retos de la vivienda aparecidos a raíz la crisis de 2007.

The real estate brokerage profession in Spain has been liberalized or deregulated since 2000. Since then, anyone can become real estate agent without having any academic qualification neither join any professional body. The reason for the liberalization was to promote economic growth, but the externalities this liberalization could trigger in relation to preventive legal security in real estate and housing field were not taken into account (art. 9.3 of the Spanish Constitution, hereinafter , SC); neither those related to the protection of consumers and people in need for housing (art. 51 SC), nor in terms of the right of people to access decent and adequate housing (art. 47 SC). This thesis states the need to clarify the contractual relationship with real estate agents, the necessity that they get a proper training at University degree level and their compulsory registration in a public institution. Thus, we extend their functions and responsibilities towards consumers and those in need of housing. In the end, the thesis shows the necessary restructuring of real estate brokerage profession in light of the new housing challenges that appeared due to the 2007 financial crisis.