Non-referential beat gestures as a window onto the development of children’s narrative abilities

Author

Vilà-Giménez, Ingrid

Director

Prieto Vives, Pilar, 1965-

Date of defense

2020-06-30

Pages

321 p.



Department/Institute

Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge

Abstract

Co-speech gestures are children’s first path towards communication. Further in development, research has primarily focused on the role of iconic gestures in boosting children’s narrative abilities, while less is known about the effects of nonreferential gestures. The main goal of this PhD dissertation is to investigate the scaffolding role of non-referential beat gestures (i.e., rhythmic hand movements that are associated with prosodic prominence in oral discourse) in the development of oral narrative abilities in children. Given the fact that beat gestures act as highlighters of linguistic properties such as rhythm, information focus or discourse structure, we hypothesize that these gestures can help children frame discourse. In order to test this general hypothesis, this thesis includes three empirical studies ––each one described in a separate chapter. Study 1 is a longitudinal study which analyzes the speech and gestures produced by 45 14- to 58-month-old children in naturalistic interactions with their caregivers. Results show that the early production of beats, as opposed to the production of iconic gestures and hand flip gestures (i.e., non-referential gestures performed by turning the wrist of the hand), predicts later narrative abilities at 5 years of age. The other two studies (Study 2 and Study 3) use a between-subjects narrative training task with a pretest–posttest design to investigate whether non-referential beat gestures can be key in bolstering narrative discourse performance in a total of 91 5- to 6-year-old children. While the first study examines whether multimodal training in which children observe beat gestures can contribute to improving their narrative performance in terms of narrative structure, the second study analyzes whether training which encourages children to produce beat gestures ––as opposed to merely observing them–– can have the same effects in terms of narrative structure and fluency. The results of both studies demonstrate that children who observed beat gestures during training (Study 2) and children who were encouraged to produce them (Study 3) showed a significant gain in the quality of their posttest narrative performance as opposed to children who were exposed to the control conditions. Altogether, the results of the abovementioned studies show the importance of a less-studied gesture in children’s language development, i.e., beat gesture, and how this type of non-referential gesture has a strong link to children’s narrative development. While results from the Study 1 demonstrate the predictive role of beats in children’s later narrative abilities, results from Studies 2 and 3 reveal the essential role of training with beat gestures for short-term improvement in children’s narrative discourse performance. Moreover, these findings are relevant not only to understand the value of the multimodal integration between gesture and speech in child development, but also have important methodological implications for teachers and speech therapists working on narrative abilities.


Els gestos de la parla constitueixen una part essencial dels inicis de la comunicació. Més tard en el desenvolupament, la recerca s’ha focalitzat principalment en el paper que tenen els gestos icònics en la promoció de les habilitats narratives dels nens i nenes. Tanmateix, no s’ha fet gaire recerca sobre els efectes dels gestos no referencials. El principal objectiu d’aquesta tesi doctoral és investigar el rol potenciador dels gestos rítmics no referencials (i. e., moviments rítmics de les mans que estan associats amb la prominència prosòdica en el discurs oral) en el desenvolupament de les habilitats narratives orals dels nens i nenes. Tenint en compte que els gestos rítmics actuen com a marcadors de propietats lingüístiques com el ritme, el focus d’informació o l’estructura del discurs, esperem que aquests gestos puguin ajudar els nens i nenes a organitzar el discurs. Per demostrar aquesta hipòtesi general, aquesta tesi inclou tres estudis empírics ––cadascun descrit en un capítol. L’Estudi 1 és un estudi longitudinal que analitza la parla i els gestos produïts per 45 nens i nenes de 14 a 58 mesos en interaccions naturals amb els seus cuidadors. Els resultats mostren que la producció primerenca de gestos rítmics, en comparació amb la producció de gestos icònics i de gestos de volteig de les mans (i. e., gestos no referencials realitzats girant el canell de la mà), prediu les habilitats narratives posteriors, als 5 anys d’edat. Els altres dos estudis (Estudi 2 i Estudi 3) utilitzen una tasca d’entrenament narratiu entre subjectes amb un disseny pretest–posttest per investigar si els gestos rítmics no referencials poden ser essencials per reforçar el discurs narratiu en un total de 91 nens i nenes de 5 a 6 anys. Mentre que el primer estudi analitza si un entrenament multimodal en què els nens i nenes observen gestos rítmics pot contribuir a millorar les seves produccions narratives en termes d’estructura narrativa, el segon estudi analitza si un entrenament en què es motiva els nens i nenes a produir gestos rítmics ––a diferència de la seva simple observació–– pot tenir els mateixos efectes en termes d’estructura narrativa i fluïdesa del discurs. Els resultats dels dos estudis demostren que els nens i nenes que van observar gestos rítmics durant l’entrenament (Estudi 2) i els nens i nenes que van ser motivats a produir-los (Estudi 3) van mostrar un guany significatiu en la qualitat de les seves produccions narratives posteriors, a diferència dels nens i nenes que van ser exposats a les condicions control. En conjunt, els resultats dels estudis mencionats mostren la importància d’un gest menys estudiat en el desenvolupament del llenguatge dels nens i nenes, i. e., el gest rítmic, i com aquest tipus de gest no referencial té un fort lligam amb el desenvolupament narratiu dels nens i nenes. Mentre que els resultats de l’Estudi 1 demostren el rol predictiu dels gestos rítmics en les habilitats narratives més tardanes dels nens i nenes, els resultats dels Estudis 2 i 3 proven que l’entrenament multimodal amb gestos rítmics pot ajudar a millorar a curt termini les produccions narratives dels nens i nenes. A més, aquests resultats són rellevants no només per entendre el valor de la integració multimodal entre gest i parla en el desenvolupament dels nens i nenes, sinó que també tenen implicacions metodològiques importants per als mestres o logopedes que treballin les habilitats narratives.


Los gestos del habla constituyen una parte esencial de los inicios de la comunicación. Más tarde en el desarrollo, la investigación se ha focalizado principalmente en el papel que tienen los gestos icónicos en la promoción de las habilidades narrativas de los niños y niñas. Sin embargo, no se ha hecho mucha investigación sobre los efectos de los gestos no referenciales. El principal objetivo de esta tesis doctoral es investigar el rol potenciador de los gestos rítmicos no referenciales (i. e., movimientos rítmicos de las manos que están asociados con la prominencia prosódica en el discurso oral) en el desarrollo de las habilidades narrativas orales de los niños y niñas. Teniendo en cuenta que los gestos rítmicos actúan como marcadores de propiedades lingüísticas como el ritmo, el foco de información o la estructura del discurso, esperamos que estos gestos puedan ayudar a los niños y niñas a organizar el discurso. Para demostrar esta hipótesis general, esta tesis incluye tres estudios empíricos ––cada uno descrito en un capítulo. El Estudio 1 es un estudio longitudinal que analiza el habla y los gestos producidos por 45 niños y niñas de 14 a 58 meses en interacciones naturales con sus cuidadores. Los resultados muestran que la producción temprana de gestos rítmicos, en comparación con la producción de gestos icónicos y de gestos de volteo de las manos (i. e., gestos no referenciales realizados girando la muñeca de la mano), predice las habilidades narrativas posteriores, a los 5 años de edad. Los otros dos estudios (Estudio 2 y Estudio 3) utilizan una tarea de entrenamiento narrativo entre sujetos con un diseño pretest–postest para investigar si los gestos rítmicos no referenciales pueden ser esenciales para reforzar el discurso narrativo en un total de 91 niños y niñas de 5 a 6 años. Mientras que el primer estudio analiza si un entrenamiento multimodal en el que los niños y niñas observan gestos rítmicos puede contribuir a mejorar sus producciones narrativas en términos de estructura narrativa, el segundo estudio analiza si un entrenamiento en el que se motiva a los niños y niñas a producir gestos rítmicos ––a diferencia de su simple observación–– puede tener los mimos efectos en términos de estructura narrativa y fluidez del discurso. Los resultados de los dos estudios demuestran que los niños y niñas que observaron gestos rítmicos durante el entrenamiento (Estudio 2) y los niños y niñas que fueron motivados a producirlos (Estudio 3) mostraron una ganancia significativa en la calidad de sus producciones narrativas posteriores, a diferencia de los niños y niñas que fueron expuestos a las condiciones control. En conjunto, los resultados de los estudios mencionados muestran la importancia de un gesto menos estudiado en el desarrollo del lenguaje de los niños y niñas, i. e., el gesto rítmico, y cómo este tipo de gesto no referencial tiene un fuerte vínculo con el desarrollo narrativo de los niños y niñas. Mientras que los resultados del Estudio 1 demuestran el rol predictivo de los gestos rítmicos en las habilidades narrativas más tardías de los niños y niñas, los resultados de los Estudios 2 y 3 prueban que el entrenamiento multimodal con gestos rítmicos puede ayudar a mejorar a corto plazo las producciones narrativas de los niños y niñas. Además, estos resultados son relevantes no solo para entender el valor de la integración multimodal entre gesto y habla en el desarrollo de los niños y niñas, sino que también tienen implicaciones metodológicas importantes para los maestros o logopedas que trabajen las habilidades narrativas.

Keywords

Beat gestures; Development; Children's narrative abilities; Gestos de la parla; Habilitats narratives; Gestos del habla; Habilidades narrativas

Subjects

81 - Lingüística i llengües

Documents

tivg.pdf

8.533Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)