CARNIVORES AT THE STAGE: NEO-TAPHONOMY OF WILD CARNIVORES IN THE PYRENEES (CATALONIA, IBERIAN PENINSULA) AND ITS IMPLEMENTATION ON THE ECOLOGY AND BEHAVIOR OF ANCIENT HOMININS

Abstract

Durant les darreres dècades, els carnívors han estat el principal objecte d’estudi en molts treballs destinats a explicar tant el paper d’aquests animals en les acumulacions arqueològiques com el seu grau de competència amb els homínids arcaics. El present projecte de Tesi Doctoral pretén contribuir al gap existent aportant noves dades procedents de l’actualisme i la neo-tafonomia, per tal d’individualitzar aquests predadors i trobar elements diagnòstics que els diferenciïn. Es presenta en aquest estudi la caracterització del comportament predador des d’una perspectiva tafonòmica, amb la descripció dels patrons de consumició duts a terme per óssos bruns (Ursus arctos) i guineus (Vulpes vulpes) en llibertat sobre carcasses d’ungulats al Pirineu Català (Val d’Aran, Pallars Sobirà i Pallars Jussà) juntament amb l’estudi de la terrera d’un cau de teixó (Meles meles) situada en un entorn de cova. L’objectiu principal és la caracterització tafonòmica d’aquests predadors i l’obtenció d’un cos de dades que permeti distingir-los entre ells i poder establir analogies amb els conjunts de fauna plistocens. Simultàniament a aquestes experimentacions, i, amb l’objectiu d’estimar les capacitats potencials de modificació d’aquests animals en llocs d’hàbitat humà, s’han reproduït de forma ideal estructures de fogars i campaments de curta durada en itineraris freqüentats per aquests animals per a observar el seu potencial com a agents pertorbadors de l’espai prèviament ocupat. Amb aquest propòsit, s’ha compilat la informació a partir de les observacions fetes amb foto i vídeo-trap juntament amb les anàlisis tafonòmiques. La proposta metodològica emprada fa que els resultats obtinguts tinguin implicacions directes i siguin aplicables als jaciments arqueològics. Un exemple d'aquesta proposta és l'aplicació realitzada al conjunt faunístic del nivell 4 de la Cova del Toll (Moià, Barcelona, Catalunya), on s'ha intentat identificar l'actor que produeix peeling sobre els elements axials d'Ursus spelaeus utilitzant les dades neo-tafonòmiques procedents de la part de camp experimental d'aquesta Tesi Doctoral.

Durante las últimas décadas, los carnívoros han sido el principal objeto de estudio en muchos trabajos destinados a explicar el rol de estos animales en las acumulaciones arqueológicas así como su grado de competencia con los homínidos arcaicos. El presente proyecto de Tesis Doctoral pretende contribuir al gap existente aportando nuevos datos procedentes del actualismo y la neo-tafonomía, con el objetivo de individualizar estos predadores y encontrar elementos diagnósticos que los diferencien. Se presenta en este estudio la caracterización del comportamiento predador desde una perspectiva tafonómica, con la descripción de los patrones de consumo de osos pardos (Ursus arctos) y zorros (Vulpes vulpes) en libertad sobre carcasas de ungulados en el Pirineo Catalán (Val d’Aran, Pallars Sobirà y Pallars Jussà) junto con el estudio de la terrera de una madriguera de tejón (Meles meles) situada en un entorno de cueva. El objetivo principal es la caracterización tafonómica de estos predadores y la obtención de un cuerpo de datos que permita diferenciarlos entre ellos y poder establecer analogías con los conjuntos de fauna pleistocenos. Simultáneamente, y con el objetivo de estimar las capacidades potenciales de modificación de estos animales en lugares de hábitat humano, se han reproducido de forma ideal estructuras de hogares y campamentos temporales en itinerarios frecuentados por estos animales para observar su potencial como agentes perturbadores de un espacio previamente ocupado. Con este propósito, se ha compilado la información a partir de las observaciones hechas con foto y video-trap junto con los análisis tafonómicos. La propuesta metodológica utilizada hace que los resultados obtenidos tengan implicaciones directas y sean aplicables a los yacimientos arqueológicos. Ejemplo de ello es la aplicación realizada al conjunto faunístico del nivel 4 de la Cova del Toll (Moià, Barcelona, Catalunya), donde se ha intentado identificar el actor que produce peeling sobre los elementos axiales de Ursus spelaeus utilizando los datos neo-tafonómicos procedentes de la parte de campo experimental de esta Tesis Doctoral.

Over the past few decades, carnivores have been under consideration in most works aiming to further explain their role in archaeological faunal assemblages as well as the degree of competence with archaic hominins. The current Doctoral Thesis aims to contribute to the existing gap with new data coming from actualism and neo-taphonomy with the objective of individualizing those predators and finding out diagnostic elements to differentiate them. This research presents the characterization of predator behavior from a taphonomic perspective describing brown bear (Ursus arctos) and red fox (Vulpes vulpes) consumption patterns on ungulate carcasses in the Catalan Pyrenees (Val d’Aran, Pallars Sobirà and Pallars Jussà). The study of the spoil heap of a badger (Meles meles) sett located in a cave-like environment complements this research line. The main goal is to characterize taphonomically these predators and to obtain data in order to differentiate them from each other as well as to establish analogies with Pleistocene faunal assemblages. Simultaneously, short-term campsites and hearth related structures have been set up to determine their potential capacities of alteration/disruption in previously hominin occupied space. Those experiments have been settled in recurrent known transit areas crossed over by these carnivores. With that purpose in mind, data has been collected from observations carried out with photo and video-trap systems together with taphonomic analyses. The results obtained from our methodological proposal have significant archaeological implications and applications. An example of this is the application made to the level 4 faunal assemblage of Toll Cave (Moià, Barcelona, Catalunya), where it has been attempted to identify the actor who produces peeling on the axial elements of Ursus spelaeus using the neo-taphonomic data from the experimental field part of this Doctoral Thesis.