Els canelobres de Joan Matons per a la seu de Mallorca: argenteria i debat artístic a la Barcelona del 1700

Abstract

La present tesi doctoral consisteix en l’estudi integral d’una obra excepcional de l’argenteria europea: els dos monumentals canelobres de set braços d’argent obrats per Joan Matons per a la seu de Mallorca (1704-1718). D’una banda, la recerca es fonamenta en l’anàlisi d’una documentació molt nombrosa relativa tant al procés d’obratge com al litigi que va enfrontar l’argenter amb els canonges mallorquins durant més de deu anys. De l’altra, en l’estudi tipològic i dels models gràfics que va emprar Matons com a font d’inspiració. Paral·lelament, es tracta la trajectòria del mestre, tant des d’un punt de vista familiar com professional, i es tenen en compte diferents aspectes de l’argenteria del període a Barcelona com, per exemple, els gravats que els argenters van utilitzar per a resoldre el dibuix corresponent al seu examen de passantia.

La tesi s’organitza en dos volums. El primer s’inicia amb un capítol introductori en el qual es presenten l’objecte d’estudi, els motius que justifiquen la necessitat de la recerca i els criteris bàsics que l’han guiat. Tot seguit, es dóna pas a la investigació pròpiament dita, dividida en tres grans parts. La primera està dedicada a l’argenteria barcelonina del període, amb especial atenció a la cultura gràfica i teòrica dels argenters i a la col·laboració amb els escultors a l’hora d’elaborar els models previs a l’obra. També es dediquen epígrafs específics a tres grans nissagues amb les quals Joan Matons va tenir-hi lligams familiars o professionals: els Fornaguera, els Via i els Tramulles. La segona se centra en l’argenter, tant pel que fa als aspectes biogràfics com als testimonis documentals de les obres no conservades. A més, es reserva un apartat específic per a l’urna de sant Bernat Calvó (1701-1728), en el qual es porta a terme un repàs historiogràfic i, com a novetat, es presenten alguns dels gravats a partir dels quals es van concebre els relleus historiats.

La tercera part està consagrada íntegrament als canelobres. S’hi explica amb detall el procés d’obratge, les diferents fases del litigi i els debats artístics que va generar. A més, es té en compte l’ús que es va fer de la doctrina jurídica i de la teoria artística a l’hora de defensar les diferents posicions. Tot seguit, es desenvolupa l’estudi de l’obra, amb epígrafs relatius als aspectes tipològics, litúrgics i als referents gràfics. Es conclou aquesta part amb la recepció dels canelobres i les seves vicissituds des de l’arribada a Mallorca i fins a l’actualitat. A mode d’epíleg, es proposa una aproximació a la personalitat de l’argenter, amb un recull de les opinions que va generar entre els contemporanis. En darrer lloc, les conclusions certifiquen la importància dels canelobres en el context de l’argenteria catalana i europea. El segon volum es dedica als apèndixs gràfic i documental i s’hi inclou un recull detallat de les despeses relatives a l’obratge i al posterior litigi.

L’enfocament metodològic prioritza l’estudi dels canelobres i de l’artífex des d’una perspectiva integradora que té en compte el context cultural, artístic, social, litúrgic, teòric i, fins i tot, jurídic de la Barcelona del 1700. Amb aquesta finalitat, s’empren la recerca bibliogràfica, la tècnica documental i el treball de camp com a tècniques d’investigació qualitatives. En definitiva, la tesi doctoral permet conèixer amb detall un episodi clau del context artístic català de la primera meitat del segle XVIII, que va tenir una gran repercussió més enllà del món de l’argenteria. Alhora, posa de relleu l’excel·lència de l’obra i el rol destacat que va tenir Joan Matons en el panorama barceloní de l’època.

La presente tesis doctoral consiste en el estudio integral de una obra excepcional de la platería europea: los dos monumentales candelabros de siete brazos obrados por Joan Matons para la seo de Mallorca (1704-1718). De un lado, la investigación se basa en el análisis de una numerosa documentación relativa tanto al proceso de obraje como al litigio que enfrentó al platero con los canónigos durante más de diez años. Del otro, en el estudio tipológico y de los modelos gráficos que utilizó Matons como fuente de inspiración. Paralelamente, se trata la trayectoria del maestro, tanto desde el punto de vista familiar como profesional, y se tienen en cuenta distintos aspectos de la platería del período como, por ejemplo, los grabados que los plateros utilizaron para resolver el dibujo correspondiente a su examen de pasantía.

La tesis se organiza en dos volúmenes. El primero se inicia con un capítulo introductorio en el que se presentan el objeto de estudio, los motivos que justifican la necesidad de la investigación y los criterios básicos que la han dirigido. A continuación, se da paso a la investigación propiamente dicha, dividida en tres partes. La primera está dedicada a la platería barcelonesa del período, con especial atención a la cultura gráfica y teórica de los plateros y a la colaboración con los escultores. También se dedican epígrafes específicos a tres grandes familias con las que Joan Matons mantuvo vínculos familiares y profesionales: los Fornaguera, los Via y los Tramulles. La segunda se centra en el platero, tanto por lo que se refiere a los aspectos biográficos como a los testimonios documentales de las obras no conservadas. Además, se reserva un apartado específico a la urna de san Bernat Calvó (1701-1728), en el cual se lleva a cabo un repaso historiográfico y se presentan algunos de los grabados a partir de los cuales se concibieron los relieves historiados.

La tercera parte está consagrada íntegramente a los candelabros. Se explica con detalle el proceso de fabricación, las distintas fases del litigio y los debates artísticos que generó. Además, se tiene en cuenta el uso que se hizo de la doctrina jurídica y de la teoría artística a la hora de defender las distintas posiciones. A continuación, se desarrolla el estudio de la obra con epígrafes relativos a los aspectos tipológicos, litúrgicos y a los referentes gráficos. Se concluye esta parte con la recepción de los candelabros y sus vicisitudes desde la llegada a Mallorca y hasta la actualidad. A modo de epílogo, se propone una aproximación a la personalidad del platero, con una recopilación de las opiniones que generó entre los contemporáneos. En último lugar, las conclusiones certifican la importancia de los candelabros en el contexto de la platería catalana y europea. El segundo volumen está dedicado a los apéndices gráfico y documental y se incluye también una recopilación detallada de los gastos relativos al obraje y al posterior litigio.

El enfoque metodológico prioriza el estudio de los candelabros y del artífice desde una perspectiva integradora que tiene en cuenta el contexto cultural, artístico, social, litúrgico, teórico e incluso jurídico de la Barcelona del 1700. Con esta finalidad, se utilizan la investigación bibliográfica, la técnica documental y el trabajo de campo como técnicas de investigación cualitativas. En definitiva, la tesis permite conocer con detalle un episodio clave del contexto artístico catalán de la primera mitad del siglo XVIII, que tuvo una gran repercusión más allá del mundo de la platería. A su vez, pone de relieve la excelencia de la obra y el rol destacado de Joan Matons en el panorama barcelonés de la época.

This doctoral dissertation is devoted to the comprehensive study of an exceptional work of art of European silverwork: the two monumental seven-armed candelabra made in silver by Joan Matons for the Majorca Cathedral in Palma (1704-1718). On the one hand, the research is based on the analysis of a rich documentation concerning both the fabrication process and the lawsuit facing the silversmith and the Majorca canons for more than ten years. On the other hand, it also focuses on the typological analysis and the graphic models used by the artist as a source of inspiration. At the same time, the dissertation addresses the biographical and professional career of Joan Matons and several aspects of the silverwork of the period in Barcelona as, for example, the engravings used by the silversmiths to solve the examination drawing to become a master.

The dissertation is organized in two volumes. The first one starts with an introductory chapter contextualizing the subject matter, the reasons justifying the need for research and the guiding basic criteria. Then, it proceeds the research itself, divided into three main parts. The first one is dedicated to the Barcelona’s silverwork of the period, paying special attention to the graphic and theoretical culture of the silversmiths and to the professional collaboration with the sculptors in the elaboration of the works’ previous models. It also includes specific headings dedicated to three great lineages of silversmiths that had family or professional ties with Joan Matons: the Fornaguera, Via and Tramulles families. The second part focuses specifically on the silversmith, both in terms of the biographical aspects and the documentary testimonies of the non-preserved works of art. Besides, a specific chapter is reserved for the funerary urn of Saint Bernat Calvó (1701-1728), which includes an historiographic review and an analysis of some of the engravings used as models to conceive the narrative reliefs.

The third part is entirely reserved for the study of the candelabra. It describes in detail issues like the fabrication process, the different stages of the lawsuit and the artistic discussions around them. Moreover, it takes into account the legal doctrine and artistic theory used by the litigating parties. Thereafter, the study of the candelabra is developed, with chapters devoted to the typological, liturgical and graphic aspects. This part concludes with their reception and the vicissitudes from their arrival in Majorca to the present day. As an epilogue, it proposes an approach to the personality of Joan Matons, with a compilation of the opinions that he generated among contemporaries. Lastly, the conclusions confirm the importance of the candelabra within the context of the Catalan and European silverwork. The second volume includes the graphic and documentary appendices, as well as a detailed compilation of all costs related to the fabrication of the candelabra and subsequent litigation.

The methodological approach prioritizes both the study of the candelabra and the artist with an comprehensive perspective that takes into account the cultural, artistic, social, liturgical, theoretical and even legal context of Barcelona around 1700. To this end, bibliographic research, documentary technique and fieldwork are used as qualitative research techniques. To sum up, this doctoral dissertation allows us to know in detail a key episode of the Catalan artistic context of the first half of the 18th century, which had a great impact beyond the world of silverwork. It also highlights the excellence of the candelabra and the outstanding role that Joan Matons had in Barcelona in that time.