Relación entre dieta, función y síntomas digestivos

Author

Huamán Ríos, José Wálter

Director

Azpiroz Vidaur, Fernando

Accarino Garaventa, Anna Maria

Date of defense

2020-07-07

ISBN

9788449095924

Pages

161 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina

Abstract

Els trastorns funcionals digestius són els trastorns més freqüents en gastroenterologia. Es tracta d'un grup de trastorns de la interacció cervell-intestí, que es classifiquen d'acord amb els símptomes predominants, els més coneguts són la dispèpsia funcional, la síndrome d'intestí irritable, el restrenyiment i els trastorns de la defecació. Se sap que hi ha una relació entre la dieta, funció i els símptomes digestius. No obstant això, la fisiopatologia dels trastorns funcionals digestius no està d'el tot aclarida. En aquesta tesi doctoral plantegem la següent hipòtesi general: el contingut intestinal és un factor clau en el desencadenament de símptomes en pacients amb diferents tipus de síndromes digestius funcionals. L'objectiu principal va ser determinar si els factors de determinar el contingut intestinal, tant la dieta com l'hàbit deposicional, influeixen sobre els símptomes digestius funcionals. En primer lloc, vam realitzar un estudi randomitzat, doble cec, en pacients amb trastorns funcionals digestius, on es va comparar l'efecte d'un suplement (2.8 g / dia Bimuno que conté 1.37 g B GOS) més un placebo (dieta mediterrània típica) vs 1 suplement de placebo (2.8 g de xilosa) més una dieta baixa en FODMAPs. L'objectiu d'aquest estudi va ser determinar la influència específica de diferents tipus de residus fermentables de la dieta (prebiòtics i FODMAPs) sobre els símptomes relacionats amb el gas intestinal en pacient amb síndromes funcionals digestius. Els resultats van ser que tots dos tractaments van presentar millora en els scores de símptomes. Tanmateix, les dues estratègies van tenir conseqüències després de discontinuar el tractament. Tot i que la millora dels símptomes persistir 2 setmanes després de l'administració de l'prebiòtic, els símptomes van empitjorar després de discontinuar la dieta baixa en FODMAPs. A més, els tractaments indueixen efectes diferents en la microbiota, en relació a les Bifidobacteris (increment amb prebiòtics i disminució amb la dieta baixa en FODMAP). A continuació, vam realitzar un estudi randomitzat, paral·lel, en pacients amb dispèpsia funcional amb síndrome de distress postprandial i amb restrenyiment funcional amb disinergia defecatòria, on es va comparar la correcció de la disinergia defecatòria mitjançant biofeedback anorectal vs un suplement de fibra (3.5 g de plantago de ovata per dia) durant 4 setmanes. L'objectiu d'aquest estudi va ser determinar el paper fisiopatològic de l'estrenyiment en la dispèpsia funcional, és a dir si el restrenyiment associat influeix sobre els símptomes dispèptics. Els resultats van ser que la correcció de la disinergia defecatòria va estar associat amb una millora en els símptomes dispèptics i aquesta millora subjectiva va estar associada amb una reducció objectiva en el nombre d'evacuacions de gas anal, cap d'aquests efectes es va observar en el grup que va rebre suplements de fibra. Les conclusions d'aquesta tesi doctoral van ser que els factors que determinen el contingut intestinal, tant la dieta com l'hàbit deposicional, influeixen sobre els símptomes digestius funcionals i que els diferents síndromes funcionals digestius comparteixen una base fisiopatològica comú que involucra el contingut intestinal.


Los trastornos funcionales digestivos son los trastornos más frecuentes en gastroenterología. Se trata de un grupo de trastornos de la interacción cerebro-intestino, que se clasifican de acuerdo con los síntomas predominantes, los más conocidos son la dispepsia funcional, el síndrome de intestino irritable, el estreñimiento y los trastornos de la defecación. Se sabe que hay una relación entre la dieta, función y los síntomas digestivos. Sin embargo, la fisiopatología de los trastornos funcionales digestivos no está del todo aclarada. En esta tesis doctoral planteamos la siguiente hipótesis general: el contenido intestinal es un factor clave en el desencadenamiento de síntomas en pacientes con distintos tipos de síndromes digestivos funcionales. El objetivo principal fue determinar si los factores que determinar el contenido intestinal, tanto la dieta como el hábito deposicional, influyen sobre los síntomas digestivos funcionales. En primer lugar, realizamos un estudio randomizado, doble ciego, en pacientes con trastornos funcionales digestivos, donde se comparó el efecto de un suplemento (2.8 g/día Bimuno que contiene 1.37 g B-GOS) más un placebo (dieta mediterránea típica) vs un suplemento de placebo (2.8 g de xilosa) más una dieta baja en FODMAPs. El objetivo de este estudio fue determinar la influencia específica de distintos tipos de residuos fermentables de la dieta (prebióticos y FODMAPs) sobre los síntomas relacionados con el gas intestinal en paciente con síndromes funcionales digestivos. Los resultados fueron que ambos tratamientos presentaron mejoría en los scores de síntomas. Sin embargo, ambas estrategias tuvieron consecuencias después de descontinuar el tratamiento. Aunque la mejoría de los síntomas persistió 2 semanas después de la administración del prebiótico, los síntomas empeoraron después de descontinuar la dieta baja en FODMAPs. Además, los tratamientos inducen efectos diferentes en la microbiota, en relación a las Bifidobacterias (incremento con prebióticos y disminución con la dieta baja en FODMAP). A continuación, realizamos un estudio randomizado, paralelo, en pacientes con dispepsia funcional con síndrome de distress postprandial y con estreñimiento funcional con disinergia defecatoria, donde se comparó la corrección de la disinergia defecatoria mediante biofeedback anorectal vs un suplemento de fibra (3.5 g de plantago de ovata por día) durante 4 semanas. El objetivo de este estudio fue determinar el papel fisiopatológico del estreñimiento en la dispepsia funcional, es decir si el estreñimiento asociado influye sobre los síntomas dispépticos. Los resultados fueron que la corrección de la disinergia defecatoria estuvo asociado con una mejora en los síntomas dispépticos y esta mejoría subjetiva estuvo asociada con una reducción objetiva en el número de evacuaciones de gas anal, ninguno de estos efectos se observó en el grupo que recibió suplementos de fibra. Las conclusiones de esta tesis doctoral fueron que los factores que determinan el contenido intestinal, tanto la dieta como el hábito deposicional, influyen sobre los síntomas digestivos funcionales y que los distintos síndromes funcionales digestivos comparten una base fisiopatológica común que involucra el contenido intestinal.


Functional gastrointestinal disorders are the most common diagnoses in gastroenterology disorders. It is a group of disorders of the gut-brain interaction and are classified according to the predominant symptoms. The best known are functional dyspepsia, irritable bowel syndrome, constipation and defecation disorders. It is known that there is a relationship between diet, function and digestive symptoms. However, the pathophysiology of functional gastrointestinal disorders is not entirely clear. In this doctoral thesis we propose the following general hypothesis: intestinal content is a key factor in triggering symptoms in patients with different types of functional gastrointestinal syndromes. The main aim was to determine if the factors that determine the intestinal content, both the diet and depositional habit, influence functional gastrointestinal symptoms. Firstly, we performed a randomized, parallel and double-blind study of patients with functional gastrointestinal disorders, and compared the effect of a prebiotic supplement (2.8 g/d Bimuno containing 1.37 g B-GOS) plus a placebo (Mediterranean-type diet) versus a placebo supplement (2.8 g xylose) plus a diet low in FODMAP. The arm of this study was to determine the specific influence of different types of fermentable residues from the diet (prebiotics and FODMAP) on gas-related symptoms in patient, with functional gastrointestinal disorders. The results were that both treatments improved the symptoms to a similar extent. However, both strategies had different consequences after treatment discontinuation; while the improvement of symptoms persisted 2 weeks after prebiotic administration was discontinued, the symptoms relapsed after the termination of the low FODMAP diet. Also, both treatments induced different effects on microbiota, particularly in relation to the Bifidobacterium (increased with prebiotic and decreased with low FODMAP diet). Next, we performed a randomized, parallel study of patients with functional dyspepsia with postprandial distress syndrome and functional constipation with dyssynergic defecation and compared correction of dyssynergic defecation by biofeedback techniques vs fiber supplementation (3.5 g plantago ovata per day) for 4 weeks. The arm of this study was to determine the pathophysiologic role of constipation in functional dyspepsia, that is, if the associated constipation influences dyspeptic symptoms. The results were that the correction of dyssynergic defecation was associated with a significant improvement of dyspeptic symptoms and this subjective improvement was associated with an objective reduction in the number of anal gas evacuations. None of these effects were observed in the group that received fiber supplements. The conclusions of this doctoral thesis were that the factors that determine the intestinal content, both the diet and the depositional habit, influence the functional gastrointestinal symptoms and that the different functional gastrointestinal syndromes share a common pathophysiological basis that involves the intestinal content.

Keywords

Dieta; Diet; Microbiota; Trastorns funcionals digestius; Trastornos funcionales digestivos; Functional gastrointestinal disorders

Subjects

61 - Medical sciences

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

jwhr1de1.pdf

7.046Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)