Unveiling the role of Phytochrome Interacting Factor 1 (PIF1) homologs in tomato

Abstract

La llum és un dels senyals ambientals més importants que influeixen en el cicle de vida de la planta. Les plantes han desenvolupat un conjunt de complexos mecanismes moleculars que detecten canvis en la qualitat i quantitat de la llum. Els PHYTOCHROME INTERACTING FACTORS (PIFs) són factors de transcripció que interactuen amb els fotoreceptors fitocroms (phy) i intervenen les respostes a llum vermella / vermella llunyana. Els PIF estan involucrats en la regulació d'una àmplia gamma de processos de desenvolupament. S'han estudiat àmpliament en Arabidopsis thaliana, però se sap molt poc sobre el seu paper en altres espècies. En aquesta tesi, vam investigar el paper dels dos homòlegs de PIF1 presents en tomàquet (Solanum lycopersicum): PIF1a i PIF1b. L'anàlisi de l'expressió de PIF1a i PIF1b va mostrar patrons molt diferents, el que indica una possible divergència evolutiva en els seus rols. Els experiments d'estabilitat de les corresponents proteïnes en llum vermella i vermella llunyana van revelar que PIF1b ha perdut la seva capacitat d'interactuar amb PhyB, mentre que PIF1a encara pot fer-ho, confirmant la hipòtesi de divergència evolutiva. D'altra banda, l'edició del genoma de plantes de tomàquet per CRISPR-CAS9 va generar línies de pèrdua de funció pif1a i pif1b, així com mutants dobles pif1a pif1b. La caracterització fenotípica d'aquests mutants va mostrar que tots dos factors de transcripció estan involucrats en la regulació de la germinació de les llavors, la síntesi de pigments en les fulles durant la des-etiolació i la producció de fruits. Altres processos estan regulats només per PIF1a, com l'allargament de pèls radiculars, la síntesi de glicoalcaloides esteroides en fulles, el temps de floració i el creixement i estovament del fruit. No identifiquem cap procés que estigui regulat específicament per PIF1b. A causa del paper central de PIF1a, vam decidir realitzar experiments de RNA-seq en línies induïbles. Els resultats van mostrar que la inducció de PIF1a té un impacte relativament menor en el perfil transcriptòmic, i que els possibles gens diana de PIF1a en tomàquet són diferents dels identificats prèviament en Arabidopsis.

Totes aquestes dades en conjunt suggereixen que PIF1a i, en molt menor grau, PIF1b comparteixen algunes funcions amb el seu homòleg PIF1 d'Arabidopsis, però també il·lustren que s'han produït esdeveniments de neofuncionalització en tomàquet. Al fer això, l'evolució ha pogut utilitzar el potencial d'aquests factors de transcripció per regular nous processos específics en aquest cultiu d'interès agronòmic.

La luz es una de las señales ambientales más importantes que influyen en el ciclo de vida de la planta. Las plantas han desarrollado un conjunto de complejos mecanismos moleculares que detectan cambios en la calidad y cantidad de la luz. Los PHYTOCHROME INTERACTING FACTORs (PIFs) son factores de transcripción que interactúan con los fotorreceptores fitocromos (phy) y median las respuestas a luz roja/roja lejana. Los PIF están involucrados en la regulación de una amplia gama de procesos del desarrollo. Se han estudiado ampliamente en Arabidopsis thaliana, pero se sabe muy poco sobre su papel en otras especies. En esta tesis, investigamos el papel de los dos homólogos de PIF1 presentes en tomate (Solanum lycopersicum): PIF1a y PIF1b.

El análisis de la expresión de PIF1a y PIF1b mostró patrones muy diferentes, lo que indica una posible divergencia evolutiva en sus roles. Los experimentos de estabilidad de las correspondientes proteínas en luz roja y roja lejana revelaron que PIF1b ha perdido su capacidad de interactuar con PhyB, mientras que PIF1a todavía puede hacerlo, confirmando la hipótesis de divergencia evolutiva.

Por otro lado, la edición del genoma de plantas de tomate por CRISPR-Cas9 generó líneas de pérdida de función pif1a y pif1b, así como mutantes dobles pif1a pif1b. La caracterización fenotípica de estos mutantes mostró que ambos factores de transcripción están involucrados en la regulación de la germinación de las semillas, la síntesis de pigmentos en las hojas durante la des-etiolación y la producción de frutos. Otros procesos están regulados solo por PIF1a, como el alargamiento de pelos radiculares, la síntesis de glicoalcaloides esteroideos en hojas, el tiempo de floración y el crecimiento y ablandamiento del fruto. No identificamos ningún proceso que esté regulado específicamente por PIF1b.

Debido al papel central de PIF1a, decidimos realizar experimentos de RNA-seq en líneas inducibles. Los resultados mostraron que la inducción de PIF1a tiene un impacto relativamente menor en el perfil transcriptómico, y que los posibles genes diana de PIF1a en tomate son distintos a los identificados previamente en Arabidopsis.

Todos estos datos en conjunto sugieren que PIF1a y, en mucho menor grado, PIF1b comparten algunas funciones con su homólogo PIF1 de Arabidopsis, pero también ilustran que se han producido eventos de neofuncionalización en tomate. Al hacer esto, la evolución ha podido utilizar el potencial de estos factores de transcripción para regular nuevos procesos específicos en este cultivo de interés agronómico.

Light is one of the most important environmental cues influencing the plant life cycle. Plants have developed a set of complex molecular mechanisms that sense changes in light quality and quantity. PHYTOCHROME INTERACTING FACTORs (PIFs) are transcription factors that interact with the photoreceptors phytochromes (phy) and mediate the responses to red/far-red light. PIFs are involved in the regulation of a broad range of developmental processes. They have been extensively studied in Arabidopsis thaliana, but very little is known about their roles in other species. In this thesis, we investigate the role of the two homologs of PIF1 found in tomato (Solanum lycopersicum): PIF1a and PIF1b. The analysis of PIF1a and PIF1b expression showed very different patterns, indicating a potential evolutionary divergence in their roles. Protein stability experiments in red and far-red light unveiled that PIF1b has lost its ability to interact with PhyB, while PIF1a is still able to do it, confirming the evolutionary divergence hypothesis. On the other hand, tomato genome editing by CRISPR-Cas9 generated pif1a and pif1b loss-of-function lines, as well as double mutants pif1a pif1b. The phenotypic characterization of these mutants showed that both transcription factors are involved in the regulation of seed germination, synthesis of leaf pigments during de-etiolation and fruit production. Other processes are regulated just by PIF1a, such as root hair elongation, synthesis of steroidal glycoalkaloids in leaves, flowering time and fruit growth and softening. We did not identify any process regulated specifically by PIF1b alone.

Due to the central role of PIF1a, we decided to perform RNA-seq experiments in PIF1a-inducible lines. The results showed that the induction of PIF1a had a relatively minor impact in the transcriptomic profile, and that the putative gene targets of PIF1a in tomato were different from those previously identified in Arabidopsis.

All this data together suggests that PIF1a and, to a much lower extent, PIF1b share some roles with Arabidopsis PIF1, but also illustrate that neofunctionalization has taken place in tomato. Doing this, evolution managed to use the potential of these transcription factors to regulate new specific processes in this crop of agronomic interest.