Estudi de vesícules extracel·lulars al líquid peritoneal pel monitoratge de la membrana peritoneal en pacients en diàlisi peritoneal

Abstract

La diàlisi peritoneal ha esdevingut, en els darrers anys, una bona opció com a

tractament renal substitutiu per aquells pacients que presenten una malaltia

renal crònica avançada. Presenta alguns avantatges respecte a l’hemodiàlisi

assistida, la tècnica dialítica més estesa, com són una major autonomia per part

del pacient, donat que és una tècnica domiciliària, i una major preservació de

la funció renal residual. No obstant això, molts pacients que inicien el

tractament amb diàlisi peritoneal, acaben transferits a hemodiàlisi donada la

fallida de la tècnica, que ve determinada per diversos factors. Un dels més

importants, és el deteriorament de la membrana peritoneal, provocada per

l’agressió que aquesta rep per l’ús continuat de solucions de diàlisi riques en

glucosa, així com pels episodis de peritonitis i d’hemoperitoneu que, a la llarga,

provoquen la fibrosi i neovascularització de la membrana amb la conseqüent

pèrdua de capacitat dialítica.

El mètode més utilitzat per a monitoritzar i avaluar la membrana peritoneal, el

Test d’Equilibri Peritoneal, presenta algunes limitacions donat que dona una

informació tardana del deteriorament de la membrana.

En aquesta tesi, es demostra per primera vegada la possibilitat d’aïllar vesícules

extracel·lulars de l’efluent de diàlisi a través de cromatografia per exclusió de

mida, i com el seu proteoma mostra diferències entre els pacients que presenten

una membrana peritoneal estable i aquells que no, fins i tot abans que es

produeixin canvis en el Test d’Equilibri Peritoneal. Finalment, s’han identificat

algunes proteïnes com a potencials biomarcadors precoços del deteriorament

de la membrana.

En los últimos años, la diálisis peritoneal se ha convertido en una buena opción como tratamiento renal sustitutivo para aquellos pacientes que presentan una enfermedad renal crónica avanzada. Tiene algunas ventajas respecto a la hemodiálisis asistida, la técnica dialítica más extendida, como son una mayor autonomía para el paciente, dado que es una técnica domiciliaria, y una mayor preservación de la función renal residual. Sin embargo, muchos pacientes que inician el tratamiento con diálisis peritoneal, se acaban transfiriendo a hemodiálisis dado el fallo de la técnica, que viene determinado por distintos factores. Uno de los más importantes, es el deterioro de la membrana peritoneal, provocado por la agresión que ésta recibe por el uso continuado de soluciones de diálisis ricas en glucosa, así como por los episodios de peritonitis y de hemoperitoneo que, a la larga, provocan fibrosis y neovascularización de la membrana con la consiguiente pérdida de capacidad dialítica.

El método más utilizado para monitorizar y evaluar la membrana peritoneal, el Test de Equilibrio Peritoneal, presenta algunas limitaciones puesto que proporciona una información tardía del deterioro de la membrana.

En esta tesis, se demuestra por primera vez la posibilidad de aislar vesículas extracelulares del efluente de diálisis a través de cromatografía por exclusión de tamaño, y como su proteoma muestra diferencias entre los pacientes que presentan una membrana peritoneal estable y aquellos que no, incluso antes de observar cambios en el Test de Equilibrio Peritoneal. Finalmente, se han identificado algunas proteínas como potenciales biomarcadores del deterioro de la membrana.

In recent years, peritoneal dialysis has become a good alternative for renal

replacement therapy in patients with end-stage kidney disease. It has some

advantages over assisted hemodialysis, the most common type of dialysis, such

as more patient autonomy, as it is a home-based therapy, and higher

preservation of residual renal function. However, many patients in peritoneal

dialysis will eventually transfer to hemodialysis due to the failure of the

technique which is determined by several factors. One of the most important is

the deterioration of the peritoneal membrane, caused by the long-term exposure

to the dialysis solutions, which contain large amounts of glucose, as well as by

repeated episodes of peritonitis and hemoperitoneum, which in turn causes

peritoneal fibrosis, neovascularization and consequently, loss of the dialytic

capacity.

The most widely used method for monitoring and evaluating the peritoneal

membrane, the Peritoneal Equilibration Test, has some limitations, as it

provides a delayed information about the peritoneal membrane state.

In the present thesis, we demonstrate for the first time, the feasibility to isolate

extracellular vesicles from the peritoneal dialysis efflux using Size-Exclusion

chromatography. Also, extracellular vesicles proteome shows differences

between patients with stable and non-stable peritoneal membrane, even before

changes occur in the Peritoneal Equilibration Test. In addition, some proteins

have been identified as potential early biomarkers of membrane deterioration.