Descolonizacion y equidad de género en la participacion politica en tiempos de Evo Morales

dc.contributor
Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art
dc.contributor.author
Medinaceli Rios, Víctor Hugo
dc.date.accessioned
2021-04-29T09:22:03Z
dc.date.available
2021-04-29T09:22:03Z
dc.date.issued
2019-10-02
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/671516
dc.description.abstract
Bolívia des del seu naixement ha presentat diverses contradiccions pel que fa al indígena com ser que en néixer la República va haver de sostenir-se econòmicament a costa d'ells sense tractar-los com a ciutadans, després que fossin morts com a soldats en el Chaco per defensar un Estat que els treia les seves terres i no els donava res a canvi, per finalment despullar-los de la seva identitat i imposar-los la classificació de camperols en 1952. Un altre tret cíclic en la història boliviana és el cabdillisme i els conflictes de poder en estructures polítiques no sòlides, compostes per barreges perilloses de quotes familiars, amics o altres que com la història mostra van ser per tal de partits com UCS o CONDEPA, dipositaris del descontentament majoritari cap als partits -tradicionales‖ en els 90, donant una alenada d'aire fresc a l'espectre polític nacional. Aquest va ser el brou cultiu per a la posterior aparició d'Evo Morales a l'escenari polític aconseguint ser President posteriorment, havent inserit en l'actual Constitució elements com Descolonització i Equitat de Gènere per tal d'afavorir els sempre desfavorits, indígenes i dones. Però encara falta pel que sembla un llarg camí fins que una dona sigui presidenta a Bolívia, una raó és que encara la societat boliviana és masclista tot que hi ha grans canvis en l'equitat de gènere, prova d'això és la indiscutible candidatura d'Evo Morales a el partit més representatiu socialment. En contrapart es proposa els principis indígenes de Rotació i Complementarietat com una alternativa que s'efectivice com succeeix ancestralment en les nacions indígenes d'occident, que tots tinguin l'oportunitat d'accedir a càrrecs jeràrquics sense cap distinció, assolint-se d'aquesta manera que a futur una dona pugui ser presidenta de Bolívia.
en_US
dc.description.abstract
Bolivia desde su nacimiento ha presentado varias contradicciones en cuanto a lo indígena como ser que al nacer la República tuvo que sostenerse económicamente a costa de ellos sin tratarlos como ciudadanos, luego que fueran muertos como soldados en el Chaco por defender a un Estado que les quitaba sus tierras y no les daba nada a cambio, para finalmente despojarles de su identidad e imponerles la clasificación de campesinos en 1952. Otro rasgo cíclico en la historia boliviana es el caudillismo y los conflictos de poder en estructuras políticas no sólidas, compuestas por mezclas peligrosas de cuotas familiares, amigos u otros que como la historia muestra fueron el fin de partidos como UCS o CONDEPA, depositarios del descontento mayoritario hacia los partidos ―tradicionales‖ en los 90, dando una bocanada de aire fresco al espectro político nacional. Este fue el caldo cultivo para la posterior aparición de Evo Morales en el escenario político logrando ser Presidente posteriormente, habiendo insertado en la actual Constitución elementos como Descolonización y Equidad de Género a fin de favorecer a los siempre desfavorecidos, indígenas y mujeres. Pero aún falta al parecer un largo camino hasta que una mujer sea presidenta en Bolivia, una razón es que todavía la sociedad boliviana es machista a pesar que existen grandes cambios en la equidad de género, prueba de esto es la indiscutible candidatura de Evo Morales en el partido más representativo socialmente. En contraparte se propone los principios indígenas de Rotación y Complementariedad como una alternativa que efectivice como sucede ancestralmente en las naciones indígenas de occidente, que todos tengan la oportunidad de acceder a cargos jerárquicos sin distinción alguna, lográndose de esta manera que a futuro una mujer pueda ser Presidenta de Bolivia.
en_US
dc.description.abstract
Bolivia since its birth has presented several contradictions regarding the indigenous as being that at the birth of the Republic had to sustain themselves economically at their expense without treating them as citizens, after they were killed as soldiers in the Chaco for defending a State that took their land and did not gave nothing in return, to finally deprive them of their identity and impose the classification of peasants in 1952. Another cyclical feature in Bolivian history is the caudillismo and power conflicts in non-solid political structures, composed of dangerous mixtures of family quotas, friends or others that as history shows were the end of parties like UCS or CONDEPA, depositaries of the majority discontent towards the "traditional" parties in the 90s, giving a breath of fresh air to the national political spectrum. This was the breeding ground for the subsequent appearance of Evo Morales in the political scene, becoming president later, having inserted in the current Constitution elements such as Decolonization and Gender Equality in order to favor the always disadvantaged, indigenous and women. But there is still a long way to go until a woman is president in Bolivia, one reason is that Bolivian society is still macho despite the fact that there are great changes in gender equity, proof of this is the indisputable candidacy of Evo Morales in the most socially representative party. In contrast, the indigenous principles of Rotation and Complementarity are proposed as an alternative that makes effective as it happens ancestrally in the indigenous nations of the West, that all have the opportunity to accede to hierarchical positions without any distinction, being achieved in this way that in the future a woman can to be President of Bolivia.
en_US
dc.format.extent
112 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
en_US
dc.publisher
Universitat Rovira i Virgili
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Descolonització
en_US
dc.subject
Equitat de gènere
en_US
dc.subject
Principis indígenes
en_US
dc.subject
Descolonización
en_US
dc.subject
Equidad de genero
en_US
dc.subject
Principios indígenas
en_US
dc.subject
Decolonization
en_US
dc.subject
Gender equality
en_US
dc.subject
Indigenous principles
en_US
dc.subject.other
Arts i humanitats
en_US
dc.title
Descolonizacion y equidad de género en la participacion politica en tiempos de Evo Morales
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
3
en_US
dc.subject.udc
30
en_US
dc.subject.udc
32
en_US
dc.subject.udc
341
en_US
dc.contributor.authoremail
vmedinaceli@yahoo.com
en_US
dc.contributor.director
Cuadrada Majó, Maria del Coral
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

TESI VICTOR HUGO MEDINACELI RIOS.pdf

3.047Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)