El violó tenor en la música espanyola dels segles XVI al XIX

Abstract

La present tesi, al voltant de l’existència del violó tenor i el seu paper en la música espanyola dels segles XVI al XIX, basa la recerca en dos àmbits principals: d’una banda, clarifica els aspectes etimològics del terme ‘violón’ tot determinant a quin instrument corresponia aquest terme en cada època i lloc. D’altra banda, aporta evidències que avalen l’existència, i ús, del violó tenor en la música espanyola d’aquest període. La recerca sobre l’etimologia es basa en la consulta de documentació civil diversa: actes, diccionaris històrics, partitures, tractats, etc.. La recerca al voltant de violó tenor contempla diversos vessants: en primer lloc, inclou una base de dades d’aproximadament cinc-centes partitures (amb parts destacades de violó, en funcions diferents a les de l’acompanyament continu) procedents del buidat exhaustiu d’una trentena d’arxius espanyols. D’aquestes partitures s’analitzen detalladament setanta-sis obres que aporten dades objectives sobre clau, àmbit i nota mediana de la tessitura emprada, que són fonamentals per a determinar les característiques de l’instrument idoni per a interpretar cada una d’aquestes parts. En segon lloc, s’inclou una base de dades que cataloga violons espanyols dels segles XVII i XVIII, en la que es constata l’existència d’instruments amb característiques de violons tenors. Finalment, una darrera base de dades amb obres d’art hispàniques dels segles XVI al XVIII en les que hi ha representacions de violons que completen la informació sobre la diversitat organològica dels violons en aquella època. Aquesta recerca s’ha fet comparant els resultats obtinguts amb resultats d’estudis sobre casos similars en la música europea del mateix període. El resultat i la discussió de les dades obtingudes porten a concloure que el violó tenor, en les seves diverses versions, va tenir un espai propi, encara que minoritari, en la música espanyola entre els segles XVI i XIX.

La presente tesis, acerca de la existencia del violón tenor y su papel en la música española de los siglos XVI al XIX, basa su investigación en dos áreas principales: en primer lugar, clarifica los aspectos etimológicos del término ‘violón’, determinando a qué instrumento correspondía este término en cada época y lugar. Por otro lado, aporta evidencias que avalan la existencia, y uso, del violón tenor en la música española de ese período. La investigación acerca de la etimología está basada en la consulta de documentación civil diversa: actas, diccionarios históricos, partituras, tratados, etc.. La investigación acerca del violón tenor contempla diversos aspectos: en primer lugar, incluye una base de datos de aproximadamente quinientas partituras (con partes destacadas de violón, en funciones distintas a las del acompañamiento continuo), provenientes del vaciado exhaustivo de una treintena de archivos españoles. De estas partituras se muestra un análisis detallado de setenta y seis obras que aportan datos objetivos sobre clave, ámbito y nota mediana de la tesitura empleada, que resultan fundamentales para determinar las características del instrumento ideal para interpretar cada una de esas partes. En segundo lugar, se incluye una base de datos que cataloga violones españoles de los siglos XVII y XVIII, en la que se constata la existencia de instrumentos con características de violones tenores. Finalmente, una última base de datos con obras de arte hispánicas de los siglos XVI al XVIII en las que se representan violones que completan la diversidad organológica de los violones de aquella época. Esta investigación se ha realizado comparando los resultados obtenidos con resultados de estudios sobre casos similares en la música europea del mismo período. El resultado y la discusión de los datos obtenidos llevan a la conclusión que el violón tenor, en sus distintas versiones, tuvo un espacio propio, aunque minoritario, en la música española entre los siglos XVI y XIX.

The present thesis, based on the existence of the tenor violin in the Spanish music between the 16th and 19th centuries, focuses the research on two main areas: on the one hand, it clarifies the etymological aspects of the term ‘violón’ by determining which instrument this term corresponded in each era and each place. On the other hand, it provides evidence to support the existence and use of the tenor violin in Spanish music in this period. The etymological research is based on the consultation of various civil documents: deeds, historical dictionaries, scores, treatises, etc. The research on the tenor violin examines several aspects: first, it includes a database of about five hundred scores (with prominent violón parts) from about thirty Spanish archives. Of these, seventy-six works are analyzed in detail to provide objective data on the keys, range and pitch median of the tessitura employed, which is fundamental for determining the characteristics of the ideal instrument for performance of each. Secondly, it includes a database cataloging Spanish stringed instruments from the 17th and 18th centuries, confirming the existence of instruments with the characteristics of tenor violins. Finally, it presents a final database of Hispanic artworks from the 16th to the 18th centuries in which the representation of stringed instruments completes the information on the organological diversity of stringed instruments at that time. This research was carried out by comparing the results with the results of other studies on similar cases in European music of the same period. The results and the subsequent discussion of the data lead to the conclusion that the tenor violin, in its various forms, had a place of its own, albeit a minority one, in Spanish music between the 16th and 19th centuries.