Social entrepreneurship in developing countries: An institutional context

Author

Hidalgo Varela, Luis Fernando

Director

Urbano, David

Rialp Criado, Josep

Date of defense

2020-12-15

Pages

220 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Creació i Gestió d'Empreses

Abstract

L’emprenedoria social es reconeix cada vegada més com un element crucial per al progrés de les economies i la societat. Per tant, els acadèmics i els responsables polítics s’han interessat pels factors que podrien determinar aquest fenomen. Si bé diverses disciplines han analitzat els antecedents de l’emprenedoria, els enfocaments institucionals han cobrat rellevància per la seva capacitat per oferir un marc en el qual els emprenedors prenen decisions en funció de l’context en què es troben inserits. Aquesta visió teòrica permet explicar les diferències institucionals entre països. Per tant, resulta que les institucions formals i informals són útils per comprendre per què els individus decideixen convertir-se en emprenedors socials i / o emprenedors comercials i, a el mateix temps, com aquestes institucions contribueixen a la satisfacció de l’emprenedor social als països en desenvolupament. Per tant, aquesta investigació explora els factors institucionals que influeixen en l’emprenedoria social en els països en desenvolupament, utilitzant la perspectiva de l’economia institucional com a marc teòric. Específicament, la investigació estudia les tendències en la literatura sobre emprenedoria social amb èmfasi en el context institucional; determinar la influència de l’context institucional (formal i informal) en l’esperit empresarial social i comercial en els països en desenvolupament; determinar la influència de factors socioculturals (institucions informals) sobre l’esperit empresarial social i comercial en països desenvolupats i en desenvolupament, durant i després de la crisi financera; i analitzar el paper de l’context institucional en la satisfacció dels emprenedors socials en els països en desenvolupament. La metodologia utilitzada és quantitativa i es refereix principalment a les estimacions de diverses equacions (regressions logístiques, efectes marginals i regressió de mínims quadrats parcials). Per tant, per a l’equació que tracta sobre institucions i emprenedoria, aquesta investigació va emprar dades de l’Global Entrepreneurship Monitor (GEM) i una base primària d’emprenedors socials a Mèxic, per mesurar diferents variables de l’activitat emprenedora. Els principals troballes d’aquesta tesi revelen que efectivament hi ha una relació que va des del context institucional, incidint en l’emprenedoria social. D’aquesta manera, es troba que les institucions informals (carrera emprenedora, model a seguir, impacte mediàtic, oportunitats percebudes, por a el fracàs i habilitats emprenedores) són més importants per a l’emprenedoria que les formals (regulacions, lleis i polítiques governamentals). Així mateix, aquests resultats donen suport a la importància dels factors institucionals per a l’activitat emprenedora social. Finalment, aquesta investigació té implicacions teòriques i de política pública. Pel que fa a l’debat teòric, l’estudi aporta a la literatura l’aplicació de l’economia institucional com a marc conceptual adequat per a l’anàlisi dels determinants ambientals que fomenten o inhibeixen l’activitat emprenedora social en diferents contextos. Aquest estudi pot aportar evidència empírica a la idea que l’economia institucional determina i expliquen factors fonamentals que condicionen la satisfacció de l’emprenedor social. En aquest sentit, s’ha demostrat que l’emprenedoria social es veu afectat per factors institucionals i, a el mateix temps, influeix en resultats com el desenvolupament social i el creixement econòmic. D’altra banda, des d’una perspectiva gerencial i política, aquesta investigació ha de ser presa en compte per al disseny de polítiques de suport a l’emprenedoria social en diferents entorns considerant la influència de les institucions en la creació d’una empresa social.


El emprendimiento social se reconoce cada vez más como un elemento crucial para el progreso de las economías y la sociedad. Por lo tanto, los académicos y los responsables políticos se han interesado por los factores que podrían determinar este fenómeno. Si bien varias disciplinas han analizado los antecedentes del emprendimiento, los enfoques institucionales han cobrado relevancia por su capacidad para brindar un marco en el que los emprendedores toman decisiones en función del contexto en el que se encuentran insertos. Esta visión teórica permite explicar las diferencias institucionales entre países. Por lo tanto, resulta que las instituciones formales e informales son útiles para comprender por qué los individuos deciden convertirse en emprendedores sociales y / o emprendedores comerciales y, al mismo tiempo, cómo estas instituciones contribuyen a la satisfacción del emprendedor social en los países en desarrollo. Por lo tanto, esta investigación explora los factores institucionales que influyen en la actividad emprendedora social en los países en desarrollo, utilizando la perspectiva de la economía institucional como marco teórico. Específicamente, la investigación estudia las tendencias en la literatura sobre emprendimiento social con énfasis en el contexto institucional; determinar la influencia del contexto institucional (formal e informal) en la actividad empresarial social y comercial en los países en desarrollo; determinar la influencia de factores socioculturales (instituciones informales) en la actividad empresarial social y comercial en países desarrollados y en desarrollo, durante y después de la crisis financiera; y analizar el papel del contexto institucional en la satisfacción de los emprendedores sociales en los países en desarrollo. La metodología utilizada es cuantitativa y se refiere principalmente a las estimaciones de diversas ecuaciones (regresiones logísticas, efectos marginales y regresión de mínimos cuadrados parciales). Por lo tanto, para la ecuación que trata sobre instituciones y emprendimiento, esta investigación empleó datos del Global Entrepreneurship Monitor (GEM) y una base primaria de emprendedores sociales en México, para medir diferentes variables de la actividad emprendedora. Los principales hallazgos de esta tesis revelan que efectivamente existe una relación que va desde el contexto institucional, incidiendo en el emprendimiento social. De esta manera, se encuentra que las instituciones informales (carrera emprendedora, modelo a seguir, impacto mediático, oportunidades percibidas, miedo al fracaso y habilidades emprendedoras) son más importantes para el emprendimiento que las formales (regulaciones, leyes y políticas gubernamentales). Asimismo, estos resultados apoyan la importancia de los factores institucionales para la actividad emprendedora social. Finalmente, esta investigación tiene implicaciones teóricas y de política pública. En cuanto al debate teórico, el estudio aporta a la literatura la aplicación de la economía institucional como marco conceptual adecuado para el análisis de los determinantes ambientales que fomentan o inhiben la actividad emprendedora social en diferentes contextos. Este estudio puede aportar evidencia empírica a la idea de que la economía institucional determina y explican factores fundamentales que condicionan la satisfacción del emprendedor social. En este sentido, se ha demostrado que el emprendimiento social se ve afectado por factores institucionales y, al mismo tiempo, influye en resultados como el desarrollo social y el crecimiento económico. Por otro lado, desde una perspectiva gerencial y política, esta investigación debe ser tomada en cuenta para el diseño de políticas de apoyo al emprendimiento social en diferentes entornos considerando la influencia de las instituciones en la creación de una empresa social.


Social entrepreneurship is increasingly recognized as a crucial element for the progress of economies and society. Therefore, scholars and policy-makers have been interested in what factors might determine this phenomenon. Although several disciplines have analyzed entrepreneurship antecedents, the institutional approaches have obtained relevance due to their capacity to provide a framework in which entrepreneurs make decisions based on the context where they are embedded. This theoretical view allows to explain the institutional differences across countries. Hence, it turns out that formal and informal institutions is useful for comprehending why individuals decide to become social entrepreneurs and/or commercial entrepreneurs, and at the same time, how these institutions contribute to social entrepreneur satisfaction in developing countries. Therefore, this investigation explores the institutional factors that influence social entrepreneurial activity across developing countries, using the institutional economics perspective as the theoretical framework. Specifically, the research study the trends in the social entrepreneurship literature with emphasis on institutional context; determining the influence of institutional context (formal and informal) on social and commercial entrepreneurial activity in developing countries; determining the influence of socio-cultural factors (informal institutions) on social and commercial entrepreneurial activity in developing and developed countries, during and after the financial crisis; and analyzing the role of institutional context on social entrepreneur satisfaction in developing countries. The methodology used is quantitative and mostly regards the estimations of various equations (logistic regressions, marginal effects and Partial least squares regression). Thus, for the equation dealing with institutions and entrepreneurship, this research employed data from Global Entrepreneurship Monitor (GEM) and a primary base of social entrepreneurs in Mexico, to measure different variables of entrepreneurial activity. The main findings of this thesis reveal that effectively there is a relationship that runs from the institutional context, influencing social entrepreneurship. In this way, it is found that the informal institutions (entrepreneurial career, role model, media impact, perceived opportunities, fear of failure, and entrepreneurial skills) are more important for entrepreneurship than the formal ones (regulations, laws, and government policies). Likewise, these results support the importance of institutional factors to social entrepreneurial activity. Finally, this research has theoretical and public policy implications. In terms of the theoretical debate, the study contributes to the literature by applying institutional economics as an appropriate conceptual framework for the analysis of the environmental determinants that foster or inhibit social entrepreneurial activity in different contexts. This study may provide empirical evidence for the idea that institutional economics not only those determinants that explain the desire to be a social entrepreneur, but also those fundamental factors that condition the social entrepreneur satisfaction. In this sense, social entrepreneurship is proven to be affected by institutional factors, and at the same time, to influence outcomes such as social development and economic growth. On the other hand, from a managerial and policy maker’ s perspective, this research should be taken into account for the design of policies to support social entrepreneurship in different environments by considering the influence of institutions on the creation of a social business.

Keywords

Emprenedoria social; Emprendimiento social; Social entrepreneurship; Economia institucional; Economía institucional; Institutional economics; Països en desenvolupament; Países en desarrollo; Developing countries

Subjects

65 - Communication and transport industries. Accountancy. Business management. Public relations

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

lfh1de1.pdf

2.865Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/

This item appears in the following Collection(s)