Epidemiología molecular de la rabia silvestre en el Peru, periodo 1997-2015

dc.contributor.author
Valderrama Bazán, William
dc.date.accessioned
2021-07-02T07:26:34Z
dc.date.available
2021-07-02T07:26:34Z
dc.date.issued
2021-01-29
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/672047
dc.description.abstract
La malaltia de la ràbia és probablement una de les malalties més descuidades pels serveis sanitaris en aquells països on es classifica com a endèmica; no obstant això, els estudis realitzats al llarg de molts anys, que presentem en aquest document, mostren que la ràbia salvatge transmesa per ratpenats hematofàfags és més una malaltia emergent de curs lent que un enzoòtic per se. La importància de la ràbia rau no només en el fet que es tracta d’una malaltia mortal per als animals humans, domèstics i salvatges (de vida lliure), per a aquells de nosaltres que hem tingut l’oportunitat d’estudiar-la, la seva importància se centra en l’oportunitat que la ràbia proporciona per poder estudiar l’epidemiologia d’una manera integral. La ràbia és una malaltia zoonòtica que afecta diverses espècies, incloent-hi els humans, molts dels reservoris de la ràbia són animals salvatges, per tant, incorpora en el seu estudi moltes disciplines com la biologia, l’ecologia, la història natural, la genètica, la veterinària, la medicina, permetent integrar de manera transversal conceptes com nínxols ecològics, anàlisi filogenètica, epidemiologia molecular, teoria de la coalescència Etc. Els enfocaments de la salut dels ecosistemes, la salut compartida o un món de salut convergeixen d’una manera perfecta a l’hora de parlar de ràbia, perquè les seves forces de prevenció i control treballin amb una perspectiva integral i multidisciplinària. Analitzar els determinants socials que permeten l’aparició d’aquesta malaltia d’importància de la salut pública és una prioritat. La ràbia com a malaltia infecciosa és complexa en estat salvatge, i és impulsada en certa mesura pels canvis ecosistèutiques que s’associen amb el creixement de la població humana en zones de risc, l’augment de la demanda de proteïna animal i, per tant, l’augment de la cria d’animals domèstics, el consum insostenible de recursos naturals , la pèrdua de biodiversitat i la fragmentació de l’hàbitat són factors que es tradueixen en una disminució dels serveis ecosistènics, per tant la ràbia, ja que una malaltia emergent augmenta els riscos per a la salut de totes les espècies en un ecosistema, humans, animals domèstics i fauna salvatge. A més, a partir del canvi climàtic i de la pèrdua de resiliència ecosistèutic que són factors que obren el camí per a l’aparició de noves amenaces com la ràbia transmesa per ratpenats, afegeix la sinantropia dels ratpenats hematofàgens i els factors antropogènics que afavoreixen el seu desplaçament, contribueixen directament a l’aparició, augment i incidència de la ràbia al Perú. L’objectiu principal d’aquest estudi ha estat el desenvolupament d’una anàlisi epidemiològica exhaustiva i detallada de la ràbia salvatge, els resultats i les discussions que plantegem són inèdits, reveladors, però sobretot valuosos en la prevenció i control de la ràbia salvatge transmesa per ratpenats hematofàgics.
en_US
dc.description.abstract
Probablemente la enfermedad de la rabia es una de las enfermedades más desatendidas por los servicios de salud en aquellos países donde la tienen categorizada como endémica; sin embargo, los estudios realizados por muchos años y los cuales plasmamos en este documento, evidencian que la rabia silvestre trasmitida por murciélagos hematófagos es más una enfermedad emergente de curso lento que una enzoótia per se. La importancia de la rabia no solo radica en el hecho que es una enfermedad mortal para humanos, los animales domésticos y silvestres (de vida libre), para aquellos que hemos tenido la oportunidad de estudiarla, su importancia se centra en la oportunidad que la rabia brinda para poder estudiar la epidemiología de manera integral. La rabia es una enfermedad zoonótica que afecta a un sin número de especies incluyendo el humano, muchos de los reservorios de la rabia son animales silvestres por tanto incorpora en su estudio a muchas disciplinas como la biología, ecología, historia natural, genética, veterinaria, medicina, permitiendo integrar de manera transversal los conceptos como nichos ecológicos, análisis filogenéticos, epidemiología molecular, teoría de la coalescencia, etc. Los enfoques de salud ecosistémica, salud compartida o un mundo una salud convergen de una manera perfecta si se habla de la rabia, para su prevención y control obliga a trabajar con una perspectiva integral y multidisciplinaria. Analizar los determinantes sociales que permiten la emergencia de esta enfermedad de importancia para la salud pública, es prioritario. La rabia como enfermedad infecciosa es compleja en el medio natural, y se ve impulsada hasta cierto punto por cambios ecosistémicos que se asocian con el crecimiento de la población humana en las zonas de riesgo, el aumento de la demanda de proteína animal y por ende el aumento de la crianza de animales domésticos, el consumo insostenible de los recursos naturales, la pérdida de biodiversidad y la fragmentación del hábitat son factores que se traducen en una disminución de servicios ecosistémicos, de esta manera, la rabia, como enfermedad emergente aumenta los riesgos para la salud de todas las especies de un ecosistema, los seres humanos, los animales domésticos y la fauna silvestres. Además, del cambio climático y la perdida de resiliencia ecosistémica que son factores que preparan el terreno para la irrupción de nuevas amenazas como la rabia trasmitida por murciélagos, se suma la sinantropía de los murciélagos hematófagos y los factores antropogénicos que favorecen su desplazamiento, contribuyen directamente en la emergencia, incremento e incidencia de la rabia en el Perú. El objetivo principal de este estudio ha sido el desarrollo de un análisis epidemiológico minucioso y detallado de la rabia silvestre, los resultados y discusiones que planteamos son inéditos, reveladores, pero sobre todo valioso en la prevención y control de la rabia silvestre trasmitida por murciélagos hematófagos.
en_US
dc.description.abstract
Rabies is probably one of the most neglected diseases by health services in those countries where it is categorized as endemic; however, studies conducted for many years and which we present in this document, show that wild rabies transmitted by vampire bats is more of a slow emerging disease than an endemic disease per se. The importance of rabies lies not only in the fact that it is a deadly disease for humans, domestic and wild animals (free-living), but for those of us who have had the opportunity to study it, its importance lies in the opportunity that rabies provides to be able to study epidemiology comprehensively. Rabies is a zoonotic disease that affects several species including humans, many of the reservoirs of rabies are wild animals therefore incorporates into its study many disciplines such as biology, ecology, natural history, genetics, veterinary medicine, allowing to integrate into cross-sectional manner concepts such as ecological niches, phylogenetic analysis, molecular epidemiology, the theory of coalescence, etc. The approaches of ecosystem health, shared health or one world one health converge in a perfect way if we talk about rabies, for its prevention and control requires working with a comprehensive and multidisciplinary perspective. Analyzing the social determinants that allow the emergence of this disease of public health importance is a priority. Rabies as an infectious disease is complex in the natural environment, and is driven to some extent by ecosystem changes associated with human population growth in risk areas, increased demand for animal protein and thus increased breeding of domestic animals, and unsustainable consumption of natural resources, biodiversity loss, and habitat fragmentation are factors that result in a decline in ecosystem services, thus rabies as an emerging disease increases the health risks for all species in an ecosystem, humans, domestic animals, and wildlife. Besides, climate change and the loss of ecosystem resilience, which are factors that pave the way for the emergence of new threats such as bat-borne rabies, are compounded by the synanthropy of hematophagous bats and the anthropogenic factors that favor their displacement, directly contributing to the emergence, increase, and incidence of rabies in Peru.
en_US
dc.format.extent
112 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Epidemiologia
en_US
dc.subject
Epidemiología
en_US
dc.subject
Epidemiology
en_US
dc.subject
Ecologia
en_US
dc.subject
Ecología
en_US
dc.subject
Ecology
en_US
dc.subject
Ràbia
en_US
dc.subject
Rabia
en_US
dc.subject
Rabies
en_US
dc.subject.other
Ciències de la Salut
en_US
dc.title
Epidemiología molecular de la rabia silvestre en el Peru, periodo 1997-2015
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
574
en_US
dc.contributor.authoremail
widaval@me.com
en_US
dc.contributor.director
Vaqué Rafart, Josep
dc.embargo.terms
cap
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Pública


Documents

wvb1de1.pdf

7.651Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)