Drogas, sexismo y deporte en el siglo XX. Las políticas antidopaje y de verificación del sexo en la España franquista (1940-1972) y sus relaciones internacionales

Author

Font Noguerol, José Daniel

Director

Lugo Márquez, Sara

Molero Mesa, Jorge

Date of defense

2021-02-22

Pages

552 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de la Ciència

Abstract

La implantació de la política antidopatge i de verificació del sexe en l’esport internacional va tenir un impacte negatiu en la vida personal i professional dels i les esportistes. Si bé les autoritats esportives ja van formular la necessitat d’implantar ambdues polítiques abans dels anys seixanta del segle XX, va ser en aquesta dècada quan els controls de drogues i de verificació del sexe van esdevenir sistemàtics en l’esdeveniment esportiu més important de la nostra època, els Jocs Olímpics. Principalment, hem realitzat la nostra recerca a partir de fonts espanyoles elaborades durant la Dictadura, de manera que un dels nostres objectius principals ha estat analitzar la contribució del règim franquista en la implantació de totes dues polítiques a escala internacional i la seva aplicació en l’esport espanyol. Volem assenyalar que a causa de la particularitat del model esportiu que es va anar consolidant al llarg del segle XX, els controls de drogues i de verificació del sexe no van ser universals durant el període que hem estudiat. Moltes modalitats i esdeveniments esportius van quedar al marge d’ambdues polítiques, per dos motius. D’una banda, perquè cada federació esportiva internacional té autonomia per a decidir quines polítiques aplica i quines no i, d’altra banda, perquè els principals esdeveniments esportius internacionals els organitzen empreses privades, les quals també van gaudir d’autonomia per a decidir si aplicaven o no els controls antidopatge i de verificació del sexe. Les principals institucions esportives partidàries d’implantar la política antidopatge van ser tres: el Comitè Olímpic Internacional, la Federació Internacional d’Atletisme Amateur i la Unió Ciclista Internacional. El COI i la FIAA també van ser les encarregades de la introducció dels controls de verificació del sexe en l’esport. Aquestes tres institucions van crear comissions mèdiques al llarg de la dècada de 1960 per a eliminar de l’esport dues realitats que jutjaven deshonestes: la pràctica de certs consums de drogues i habitar cossos que no encaixaven amb el model de feminitat occidental. Aquestes comissions les integraven metges i químics, els quals van dotar de legitimitat científica les decisions polítiques que els dirigents esportius afirmaven prendre en defensa del fair play. Els mitjans de comunicació van emprar tota una sèrie d’estratègies retòriques destinades a convèncer a l’opinió pública que l’amenaça de les drogues i el “frau de gènere” era fins i tot pitjor del que indicaven les autoritats esportives. La nostra anàlisi de la premsa, dels documents oficials de la Delegación Nacional de Deportes i de les revistes de medicina esportiva espanyoles, ens permeten assenyalar que, en general, la Dictadura va contribuir a la consolidació internacional de la política antidopatge, encara que en l’àmbit nacional les mesures van arribar tard i tan sols es van aplicar en el ciclisme. Pel que fa a la política de verificació del sexe, el règim franquista va col·laborar amb les autoritats esportives internacionals a justificar la necessitat dels controls per a salvaguardar el joc net, vigilar i perpetuar les diferències “naturals” entre homes i dones, i deslegitimar les victòries esportives comunistes.


La implantación de la política antidopaje y de verificación del sexo en el deporte internacional tuvo un impacto negativo en la vida personal y profesional de los y las deportistas. Si bien las autoridades deportivas ya formularon la necesidad de implantar ambas políticas antes de los años sesenta del siglo XX, fue en esa década cuando los controles de drogas y de verificación del sexo se hicieron sistemáticos en el evento deportivo más importante de nuestra época, los Juegos Olímpicos. Principalmente, hemos realizado nuestra investigación a partir de fuentes españolas elaboradas durante la Dictadura, con lo que uno de nuestros objetivos principales ha sido analizar la contribución del régimen franquista en la implantación de ambas políticas a nivel internacional y su aplicación en el deporte español. Queremos señalar que debido a la particularidad del modelo deportivo que se fue consolidando a lo largo del siglo XX, los controles de drogas y de verificación del sexo no fueron universales durante el período que hemos estudiado, es decir, hubo muchas modalidades y eventos deportivos que quedaron al margen de ambas políticas. Esta situación se produjo por dos motivos, por un lado, porque cada federación deportiva internacional tiene autonomía para decidir qué políticas aplica y cuáles no y, por otro lado, porque los principales eventos deportivos internacionales los organizan empresas privadas, las cuales también gozaron de autonomía para decidir si aplicaban o no los controles antidopaje y de verificación del sexo. Las principales instituciones deportivas partidarias de implantar la política antidopaje fueron tres: el Comité Olímpico Internacional, la Federación Internacional de Atletismo Amateur y la Unión Ciclista Internacional. El COI y la FIAA también fueron las encargadas de la introducción de los controles de verificación del sexo en el deporte. Estas tres instituciones crearon comisiones médicas a lo largo de la década de 1960 para eliminar del deporte dos realidades que juzgaban deshonestas: la práctica de ciertos consumos de drogas y habitar cuerpos que no encajaban con el modelo de feminidad occidental. Dichas comisiones las integraron principalmente médicos y químicos, quienes dotaron de legitimidad científica las decisiones políticas que los dirigentes deportivos afirmaban tomar en defensa del fair play. Los medios de comunicación emplearon toda una serie de estrategias retóricas destinadas a convencer a la opinión pública que la amenaza de las drogas y el “fraude de género” era incluso peor de lo que indicaban las autoridades deportivas. Nuestro análisis de la prensa, de los documentos oficiales de la Delegación Nacional de Deportes y de las revistas de medicina deportiva españolas, nos permiten señalar que, en general, la Dictadura contribuyó a la consolidación internacional de la política antidopaje, aunque a nivel nacional las medidas llegaron tarde y tan solo se aplicaron en el ciclismo. En cuanto a la política de verificación del sexo, el régimen franquista colaboró con las autoridades deportivas internacionales en justificar la necesidad de los controles de sexo para salvaguardar el fair play, vigilar y perpetuar las diferencias “naturales” entre hombres y mujeres, y deslegitimar las victorias deportivas comunistas.


The implementation of the anti-doping policy and gender verification in international sport had a negative impact on the personal and professional life of sportsmen and sportswomen. Even though, the sporting authorities already formulated the need to implement both policies before the 1960s, it was in this decade, that drug controls and verification of sex became systematics in the most important sporting event of our time, the Olympic Games. This research has been mainly based on Spanish sources produced during the Dictatorship, therefore, one of our main objectives has been to analyze the contribution of the Francoist regime to the implementation of both policies at international level and in Spanish sport. It is relevant to point out that because of the particularity of the sporting model consolidated throughout the 20th century, drug controls and verification of sex were not universal during the period contemplate in this study. There was many sports events and modalities which were left out of the policies analyzed. From our research we could evidence that this situation take place for two reasons, on the one hand, because each international sports federation has the autonomy to decide which policies implement, and on the other, because the principal international sporting events are organized by private companies, which also have the autonomy to decide whether or not enact doping and sex verification controls. The key sporting institutions involved in implementing the anti-doping policy were three: the International Olympic Committee, the International Amateur Athletic Federation and the International Cycling Union. The IOC and the IAAF were also responsible for the introduction of sex verification controls in sport. These three institutions created medical commissions throughout the 1960s in order to eliminate from sport two realities that they judged it as dishonest: the practice of certain drug consume and inhabit bodies that did not fit the Western femininity model. These commissions were composed of physicians and chemists, who gave scientific legitimacy to the political decisions that sports leaders claimed to take in defense of the fair play. The media used a mechanism of rhetorical strategies aimed at convincing public opinion that the threat of drugs and ‘gender fraud’ was even worse than the sporting authorities indicated. Our analysis of the press, the official documents of the Delegación Nacional de Deportes and the Spanish sports medical journals allows us to point out that, in general, the Dictatorship contributed to the international consolidation of anti-doping policy, although at national level the measures arrived late and were only implemented for cycling. As regards the policy of verification of sex, the Francoist regime collaborated with the international sports authorities to justify the need for sex controls to safeguard fair play, watch and perpetuate the ‘natural’ differences between men and women, and to delegitimize communist sporting victories.

Keywords

Antidopatge; Antidopaje; Antidoping; Franquisme; Franquismo; Francoism; Verificació del sexe; Verificación del sexo; Gender verification

Subjects

1 - Philosophy. Psychology

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

jdfn1de1.pdf

5.810Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)