Lower and Middle Palaeolithic lithic assemblages from southern Peninsular India: a geometric morphometric and classical approach to Large Cutting Tools

Abstract

El subcontinent indi ofereix un gran potencial per contribuir als debats en curs sobre dispersions d’hominins i transicions tecnoculturals. Els jaciments de la vall de Malaprabha, al sud de l’Índia peninsular, proporcionen una perspectiva regional sobre els processos de transició entre el Paleolític inferior i el Paleolític mitjà. Es van triar tres conjunts, des del final de l'Aixelià fins al Paleolític mitjà, com a col·leccions clau i després es van comparar amb dos dels seus homòlegs del sud-est. Aquests conjunts, excavats o recollits en superfície, es troben en diversos Museus de l'Índia, França i el Regne Unit. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és rastrejar els canvis tecnològics i tipològics dels Large Cutting Tools (LCT: Grans Eines Tallants, bifaços i fenedors) en la transició del Paleolític inferior al Paleolític mitjà. Un segon objectiu era discernir els efectes de les matèries primeres sobre la variabilitat de formes dels LCT. La combinació de l’anàlisi tecnotipològica clàssica i l’anàlisi Geomètrica-Morfomètrica (2D i 3D) ens permet obtenir resultats holístics precisos i reversibles. Els LCT inclouen més bifaços que fenedors. Es fabriquen constantment a partir de quarsita local en diversos tipus de suports amb un ús creixent de les ascles com a suport. La seva variabilitat morfològica s’observa principalment en la perifèria de l’objecte i no està influenciada pels tipus de suports

El subcontinente indio, ofrece un gran potencial para contribuir a los debates sobre la dispersión de los homínidos y las transiciones tecnoculturales. Los yacimientos del Valle de Malaprabha, en el suroeste de la India, proporcionan una perspectiva regional sobre los procesos de transición entre el Paleolítico Inferior y Medio. Se eligieron tres conjuntos, del Achelense tardío hasta el Paleolítico medio local y luego se compararon con dos de sus homólogos. Estos conjuntos, excavados o procedentes de recogidas de superficie, se encuentran en varios museos de India, Francia y Reino Unido. El objetivo era trazar los cambios tecnológicos de los Large Cutting Tools en la transición del Paleolítico Inferior al Medio. Un segundo objetivo es discernir la influencia de las materias primas y los tipos de soporte en las variabilidades de forma de los LCTs. La combinación del análisis tecno-tipológico y el enfoque de la morfometría geométrica (2D y 3D) nos permite obtener resultados holísticos precisos. Los LCTs de Malaprabha incluyen más bifaces que hendedores. Se fabrican casi exclusivamente en cuarcita local en varios tipos de soportes con un uso progresivo de lascas. Su variabilidad de forma se encuentra en la periferia y no está influenciada por los soportes.

The Indian sub-continent, midway between Africa and South-east Asia, offers great potential to contribute to the ongoing debates of hominin dispersals and techno-cultural transitions. The Malaprabha Valley sites, in south-western Peninsular India, provides a regional perspective on the transitional processes between Lower and Middle Palaeolithic. Three assemblages, from local Late Acheulean to Middle Palaeolithic were chosen as the key collections and then compared to two of their south-eastern counterparts. These assemblages, excavated or collected from surface, are housed in various museums in India, France and UK. The aim of this PhD was to trace the technological and typological changes of the Large cutting tools (LCTs: handaxes and cleavers) at the transition from Lower to Middle Palaeolithic. A second objective was to discern raw material and blank effects on the shape variabilities of the LCTs. Combining the classical techno-typological analysis and Geometric Morphometric approach (2D and 3D) allow us to get accurate, reversible holistic results. LCTs in Malaprabha Valley always include more handaxes than cleavers. They are constantly made from local quartzite on various types of blanks with gradual increasing use of the flakes. Their shape variability is mostly located on their periphery and is not influenced by the blank types. Whatever variability occurred it seemed to result from varying relative width and thickness.