Accidentes por mordeduras de perro en Chile: Aspectos Antrozoológicos y potenciales estrategias de prevención

Author

Barrios Gómez, Carmen Luz

Director

Fatjó i Ríos, Jaume

Date of defense

2021-03-04

Pages

123 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria;  

Abstract

Les mossegades canines són un important problema de salut pública a nivell mundial. Producte d’aquest tipus d’incidents, es desprenen importants conseqüències, dins de les quals es troben les lesions físiques, traumes psicològics, transmissió de zoonosi, infeccions posteriors a les mossegades i costos econòmics, tant per l’estat de país en qüestió, com per a les pròpies víctimes d’aquests episodis. En els casos més extrems, es pot arribar fins i tot a la mort de la víctima. És així que, resulta fonamental poder abordar de manera integral aquesta problemàtica, considerant característiques epidemiològiques relacionats amb la víctima, animal agressor i context de l’atac; conseqüències d’aquest tipus d’incidents, percepció de la població sobre aquests temes i informació que nodreix a la comunitat a l’respecte per a la presa de decisions associades a la prevenció i control d’aquests accidents, així com, l’anàlisi de programes de prevenció i maneig d’aquesta problemàtica i polítiques públiques relacionades amb aquest. Aquest estudi va tenir per objectiu caracteritzar els incidents per mossegades canines en pacients atesos en els principals serveis públics de salut, d’atenció primària i urgència de Xile entre setembre de 2017 i setembre de l’any 2018; i analitzar la literatura de premsa, indexada i gris de mossegades canines publicades durant el període 2013-2017 a Xile i Espanya. En el primer estudi es van utilitzar dades provinents del “Sistema de Registre d’Animals Mossegadors” (SIRAM), pertanyent a el Ministeri de Salut de Xile. Es van analitzar 17.299 mossegades d’animals, de les quals 6.533 van ser de gossos. En relació als resultats sobre la víctima es va trobar que els més mossegats van ser les persones de gènere masculí de l’estrat etari> 40 a 64 anys (0,82 mossegades / 10,000 habitants). Els principals animals mossegadors van ser mestissos (59,99%), de grandària mitjana (41,05%) i la majoria estaven castrats (89,22%). L’estació de l’any amb major nombre d’incidents va ser hivern (31,85%), sent la llar de el gos la principal localització dels atacs (57,48%). El segon estudi va correspondre a una revisió sistemàtica de literatura científica, gris i articles de premsa escrita de Xile i Espanya, entre els anys 2013 a 2017. El primer resultat de la recerca van ser 4.920 articles, dels quals posterior a el pas per tres filtres, es van reduir a 469 articles amb els quals, es va realitzar l’anàlisi final. Les bases de literatura científica utilitzades van ser: Scopus, PubMed, Science Direct i Web of Science Core Collection. A la literatura grisa es van consultar les bases de dades Safety Lit i Lilacs. Finalment, en la literatura de premsa escrita es van revisar tres diaris espanyols (El País, El Mundo i La Vanguardia) i tres diaris xilens (El Mercuri, Les Últimes Notícies i La Tercera). A l’comparar les variables de la víctima en les tres literatures, l’estrat etari amb més nombre d’articles en la premsa escrita va ser el de 24 a 25 anys (16, 67%). Pel que fa a les variables relacionades amb l’animal agressor, les races potencialment perilloses van ser majoritàriament reportades a la premsa escrita (30,20%) i el major nombre de reports en aquesta literatura incorporaven incidents en els quals van participar animals que eren desconeguts per la víctima (80%). En relació a les variables de l’context de l’atac, el context més comú en els informes de premsa escrita va ser “la víctima anava caminant o corrent” (28,42%) i en aquesta mateixa literatura, el major nombre d’articles consignava que el gos es va aproximar a la víctima (38,94%). Finalment, pel que fa a les lesions i tractaments registrats en la literatura de mossegades canines, en la literatura indexada es van reportar més mossegades úniques (47,94%) ia la de premsa, múltiples (54,74%). Al comparar las variables de la víctima en las tres literaturas, el estrato etario con mayor número de artículos en la prensa escrita fue el de 24 a 25 años (16, 67%). Con respecto a las variables relacionadas con el animal agresor, las razas potencialmente peligrosas fueron mayoritariamente reportadas en la prensa escrita (30,20%) y el mayor número de reportes en esta literatura incorporaban incidentes en los cuales participaron animales que eran desconocidos por la víctima (80%). En relación a las variables del contexto del ataque, el contexto más común en los reportes de prensa escrita fue “la víctima iba caminando o corriendo” (28,42%) y en esta misma literatura, el mayor número de artículos consignaba que el perro se aproximó a la víctima (38,94%). Finalmente, con respecto a las lesiones y tratamientos registrados en la literatura de mordeduras caninas, en la literatura indexada se reportaron más mordeduras únicas (47,94%) y en la de prensa, múltiples (54,74%). Al comparar las tres fuentes de información, el tratamiento se reportó principalmente en la literatura indexada (80,49%). En conclusión, la información a la que los individuos de la población general de Chile tienen mayor acceso (literatura de prensa) no coinciden en la mayoría de las variables estudiadas con la literatura indexada. Los resultados obtenidos en esta investigación logran reflejar la realidad epidemiológica de las mordeduras caninas del país de estudio.


Las mordeduras caninas son un importante problema de salud pública a nivel mundial. Producto de este tipo de incidentes, se desprenden importantes consecuencias, dentro de las cuales se encuentran las lesiones físicas, traumas psicológicos, transmisión de zoonosis, infecciones posteriores a las mordeduras y costos económicos, tanto para el estado del país en cuestión, como para las propias víctimas de dichos episodios. En los casos más extremos, se puede llegar incluso a la muerte de la víctima. Es así que, resulta fundamental poder abordar de manera integral dicha problemática, considerando características epidemiológicas relacionados con la víctima, animal agresor y contexto del ataque; consecuencias de este tipo de incidentes, percepción de la población acerca de estos temas e información que nutre a la comunidad al respecto para la toma de decisiones asociadas a la prevención y control de dichos accidentes, así como, el análisis de programas de prevención y manejo de esta problemática y políticas públicas relacionadas con este. Este estudio tuvo por objetivo caracterizar los incidentes por mordeduras caninas en pacientes atendidos en los principales servicios públicos de salud, de atención primaria y urgencia de Chile entre Septiembre del 2017 y Septiembre del 2018; y analizar la literatura de prensa, indexada y gris de mordeduras caninas publicadas durante el período 2013-2017 en Chile y España. En el primer estudio se utilizaron datos provenientes del “Sistema de Registro de Animales Mordedores”(SIRAM), perteneciente al Ministerio de Salud de Chile. Se analizaron 17.299 mordeduras de animales, de las cuales 6.533 fueron de perros. En relación a los resultados acerca de la víctima se encontró que los más mordidos fueron las personas de género masculino del estrato etario >40 a 64 años (0,82 mordeduras/10,000 habitantes) . Los principales animales mordedores fueron mestizos (59,99%), de tamaño mediano (41,05%) y la mayoría estaban castrados (89,22%). La estación del año con mayor número de incidentes fue invierno (31,85%), siendo el hogar del perro la principal localización de los ataques (57,48%). El segundo estudio correspondió a una revisión sistemática de literatura científica, gris y artículos de prensa escrita de Chile y España, entre los años 2013 a 2017. El primer resultado de la búsqueda fueron 4.920 artículos, de los cuales posterior al paso por tres filtros, se redujeron a 469 artículos con los cuales, se realizó el análisis final. Las bases de literatura científica utilizadas fueron: Scopus, PubMed, Science Direct y Web of Science Core Collection. En la literatura gris se consultaron las bases de datos Safety Lit y Lilacs. Finalmente, en la literatura de prensa escrita se revisaron tres periódicos españoles (El País, El Mundo y La Vanguardia) y tres periódicos chilenos (El Mercurio, Las Últimas Noticias y La Tercera). Al comparar las variables de la víctima en las tres literaturas, el estrato etario con mayor número de artículos en la prensa escrita fue el de 24 a 25 años (16, 67%). Con respecto a las variables relacionadas con el animal agresor, las razas potencialmente peligrosas fueron mayoritariamente reportadas en la prensa escrita (30,20%) y el mayor número de reportes en esta literatura incorporaban incidentes en los cuales participaron animales que eran desconocidos por la víctima (80%). En relación a las variables del contexto del ataque, el contexto más común en los reportes de prensa escrita fue “la víctima iba caminando o corriendo”(28,42%) y en esta misma literatura, el mayor número de artículos consignaba que el perro se aproximó a la víctima (38,94%). Finalmente, con respecto a las lesiones y tratamientos registrados en la literatura de mordeduras caninas, en la literatura indexada se reportaron más mordeduras únicas (47,94%) y en la de prensa, múltiples (54,74%). Al comparar las variables de la víctima en las tres literaturas, el estrato etario con mayor número de artículos en la prensa escrita fue el de 24 a 25 años (16, 67%). Con respecto a las variables relacionadas con el animal agresor, las razas potencialmente peligrosas fueron mayoritariamente reportadas en la prensa escrita (30,20%) y el mayor número de reportes en esta literatura incorporaban incidentes en los cuales participaron animales que eran desconocidos por la víctima (80%). En relación a las variables del contexto del ataque, el contexto más común en los reportes de prensa escrita fue “la víctima iba caminando o corriendo” (28,42%) y en esta misma literatura, el mayor número de artículos consignaba que el perro se aproximó a la víctima (38,94%). Finalmente, con respecto a las lesiones y tratamientos registrados en la literatura de mordeduras caninas, en la literatura indexada se reportaron más mordeduras únicas (47,94%) y en la de prensa, múltiples (54,74%). Al comparar las tres fuentes de información, el tratamiento se reportó principalmente en la literatura indexada (80,49%). En conclusión, la información a la que los individuos de la población general de Chile tienen mayor acceso (literatura de prensa) no coinciden en la mayoría de las variables estudiadas con la literatura indexada. Los resultados obtenidos en esta investigación logran reflejar la realidad epidemiológica de las mordeduras caninas del país de estudio.


Dog bites are a major global public health problem. As a result of such incidents, there are significant consequences, including physical injury, psychological trauma, transmission of zoonoses, post-bite infections and economic costs, both to the state of the country concerned and to the victims of such episodes themselves. In the most extreme cases, the victim may even die. Therefore, it is essential to be able to address this problem in a comprehensive manner, considering epidemiological characteristics related to the victim, the animal aggressor and the context of the attack; consequences of this type of incident, the population’s perception of these issues and information that feeds the community in this regard for decision making associated with the prevention and control of such accidents, as well as the analysis of prevention and management programmes and public policies related to this problem. The objective of this study was to characterize dog bite incidents in patients attended at the main public health, primary care and emergency services in Chile between September 2017 and September 2018; and to analyze the press, indexed and grey literature on dog bites published during the period 2013-2017. The first study used data from the “Sistema de Registro de Animales Mordedores” (SIRAM), which belongs to the Chilean Ministry of Health. A total of 17,299 animal bites were analyzed, of which 6,533 were from dogs. In relation to the results regarding the victim, it was found that the most bitten were male people from the age group >40 to 64 years (0.82 bites/10,000 inhabitants). The main biting animals were mestizos (59.99%), of medium size (41.05%) and most were castrated (89.22%). The season of the year with the highest number of incidents was winter (31.85%), with the dog’s home being the main location of attacks (57.48%). The second study corresponded to a systematic review of scientific literature, grey literature and written press articles from Chile and Spain, between 2013 and 2017. The first result of the search was 4,920 articles, of which, after passing through three filters, were reduced to 469 articles with which the final analysis was carried out. The scientific literature bases used were Scopus, PubMed, Science Direct and Web of Science Core Collection. In the grey literature, the databases Safety Lit and Lilacs were consulted. Finally, in the written press literature, three Spanish parodic newspapers (El País, El Mundo and La Vanguardia) and three Chilean newspapers (El Mercurio, Las Últimas Noticias and La Tercera) were reviewed. When comparing the victim variables in the three literatures, the age group with the highest number of articles in the written press was 24-25 years old (16, 67%). With regard to the variables related to the aggressor animal, the potentially dangerous breeds were mostly reported in the written press (30.20%) and the highest number of reports in this literature incorporated incidents involving animals that were unknown to the victim (80%). In relation to the variables of the context of the attack, the most common context in the written press reports was ‘the victim was walking or running’ (28.42%) and in this same literature, the highest number of articles stated that the dog approached the victim (38.94%). Finally, with regard to the injuries and treatments recorded in the literature on dog bites, in the indexed literature more single bites were reported (47.94%) and in the press, multiple bites (54.74%). When comparing the three sources of information, treatment was mainly reported in the indexed literature (80.49%). In conclusion, the information to which individuals in the general population of Chile have greater access (press literature) does not coincide in most of the variables studied with the indexed literature. The results obtained in this investigation manage to reflect the epidemiological reality of dog bites in the country of study.

Subjects

616.89 - Psychiatry. Pathological psychiatry. Psychopathology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

clbg1de1.pdf

1.357Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)