Architectural Landscape at the Periphery of Carolingian Empire. Croatian Historical Territory and Marca Hispanica

Abstract

Fa exactament 1220 anys, el dia 25 de desembre de 800, el vell continent va rebre el primer hereu formal del món antic, el nou unificador d'Europa: Carlemany. Aquest fet va transformar el poderós regne dels francs en l'Imperi Carolingi que en el moment de la seva creació cobriria els territoris des de l'àrea sud dels Pirineus fins al riu Elba a l'actual Alemanya Oriental, baixant cap al sud a través de Baviera i Caríntia, fins a la costa oriental de l'Adriàtic i a Ístria. El primer i l'últim dels territoris esmentats han motivat aquesta dissertació. Encara que més de 1.300 quilòmetres es van interposar entre ells, en aquest moment de la història eren veïns del mateix governant, i com a tals van ser testimonis de l'expansió del territori franc en etapes cronològiques gairebé simultànies. Als peus dels Pirineus, la frontera baixava finalment fins al riu Llobregat, al costat de la Barcino romana, mentre que pel costat oriental abastava la península d'Ístria.

La investigació presenta una anàlisi comparativa de paisatges i de models arquitectònics en aquests territoris perifèrics de l'Imperi Carolingi: Ístria i Marca Hispànica. No obstant això, per complementar-la i oferir una visió ampliada del context tant dels processos històrics com arquitectònics, els territoris del Ducatus Croatiae i del Regnum Asturorum s'han inclòs en la discussió. Per tant, dues parts essencials formen la columna vertebral d'aquesta anàlisi: les zones geogràfiques del sud-oest i sud-est de l'Imperi, així com els territoris que es troben fora d'ell. S’han pres com a models exemples de l'arquitectura alt-medieval datats en el període de l'expansió carolíngia (finals de segle VIII i durant el segle IX) d'Ístria i del Ducatus Croatiae, que han estat confrontats amb exemples dels comtats catalans i del Regnum Asturorum mitjançant un enfocament sincrònic.

L'objectiu principal és posar les bases i proporcionar els paràmetres per a noves reflexions sobre els models de funcionament del paisatge urbà i rural de l'alta edat mitjana a través de diversos problemes particulars. L'especial atenció s’ha portat sobre l'impacte mutu i al nivell de la seva intensitat entre el concepte expansionista carolingi de renovatio imperii i els substrats històrics locals (bizantí i visigot) que han determinat el paisatge històric i arquitectònic durant els segles anteriors a l'arribada dels francs. Els complexos processos d'interacció i impregnació han donat com a resultat la supervivència i el canvi, així com la desaparició i aparició de noves formes i motius.

Hace exactamente 1220 años, el día 25 de diciembre de 800, el viejo continente recibió el primer heredero formal del mundo antiguo, el nuevo unificador de Europa: Carlomagno. Ese hecho transformó el poderoso reino de los francos en el Imperio Carolingio que en el momento de su creación cubriría los territorios desde el área sur de los Pirineos hasta el río Elba en la actual Alemania Oriental, bajando hacia el sur a través de Baviera y Carintia, hasta la costa oriental del Adriático e Istria. El primero y el último de los territorios mencionados han motivado esta disertación. Aunque más de 1.300 kilómetros se interpusieron entre ellos, en ese momento de la historia eran vecinos del mismo gobernante, y como tales fueron testigos de la expansión del territorio franco en etapas cronológicas casi simultáneas. A los pies de los Pirineos, la frontera descendía finalmente hasta el río Llobregat, junto a la Barcino romana, mientras que por el lado oriental abarcaba la península de Istria.

La investigación presenta un análisis comparativo de paisajes y de modelos arquitectónicos en estos territorios periféricos del Imperio Carolingio: Istria y Marca Hispánica. Sin embargo, para complementarla y ofrecer una visión ampliada del contexto tanto de los procesos históricos como arquitectónicos, los territorios del Ducatus Croatiae y del Regnum Asturorum se han incluido en la discusión. Por lo tanto, dos partes esenciales forman la columna vertebral de este análisis: las zonas geográficas del suroeste y sureste del Imperio, así como los territorios que se encuentran fuera de él. Se han tomado como modelos, ejemplos de la arquitectura altomedieval fechados en el período de la expansión carolingia (finales del siglo VIII y durante el siglo IX) de Istria y del Ducatus Croatiae, que han sido confrontados con ejemplos de los condados catalanes y del Regnum Asturorum mediante un enfoque sincrónico.

El objetivo principal es sentar las bases y proporcionar los parámetros para nuevas reflexiones sobre los modelos de funcionamiento del paisaje urbano y rural de la Alta Edad Media a través de varios problemas particulares. Se ha prestado especial atención al impacto mutuo y al nivel de su intensidad entre el concepto expansionista carolingio de renovatio imperii y los sustratos históricos locales (bizantino y visigodo) que han determinado el paisaje histórico y arquitectónico durante los siglos anteriores a la llegada de los francos. Los complejos procesos de interacción e impregnación han dado como resultado la supervivencia y el cambio, así como la desaparición y aparición de nuevas formas y motivos.

Exactly 1220 years ago, on Christmas Day December 25, 800, the old continent got the first formal heir of the ancient world, the new unifier of Europe - Charlemagne. This transformed the powerful Frankish kingdom into the Empire that at the time of its inception would cover the area from the south side of the Pyrenees to the River Elba in present-day East Germany, and south across Bavaria and Carinthia to the eastern Adriatic coast and Istria. The first and the last of the mentioned territories motivated the following dissertation. Although more than 1,300 kilometres stood between them, at that time in history, they were the neighbours of the same ruler, and as such witnessed the expansion of the Frankish territory in almost simultaneous chronological stages. At the foot of the Pyrenees, the border eventually descended to the river Llobregat, next to the Roman Barcino, while on the eastern side it encompassed the Istrian peninsula.

The research presents a comparative analysis of architectural models on these peripheral territories of the Carolingian Empire: Istria and Marca Hispanica. However, in order to complement this research and offer an expanded view of the context of both the historical and the architectural processes, the territories of the Principality of Croatia (Ducatus Croatiae) and the Kingdom of Asturias (Regnum Asturorum) have been included in the discussion. Therefore, two essential parts form the backbone of this comparative analysis - the geographical zones of the southwest and the southeast of the Empire, as well as the territories just outside of it. Examples of the early medieval architecture dated to the period of the Carolingian expansion (end of the 8th and during the 9th century) from Istria and the Principality of Croatia were taken as models which were confronted with Catalan and Asturian examples through a synchronous approach.

The main objective of this dissertation was to lay the foundations and provide the parameters for further reflections on the models of functioning of the early medieval urban and rural landscape through several particular problems. Special attention was given to the mutual impact and the level of its intensity between the Carolingian expansionistic concept of renovatio imperii and the local historical substrates (Byzantine and Visigothic) which have shaped the landscape, as well as the society, during the centuries prior to the Frankish campaigns.