Felip Aner d’Esteve. polític i diputat aranès a les Corts de Cadis (1781-1812)

Abstract

El fet de ser aranesa i l’interès per la història de la Val d’Aran han estat les raons per fer aquesta tesi. El tema triat és l’estudi i anàlisi de l’obra política de Felip Aner d’Esteve. El treball està estructurat en tres parts i una prèvia que és la Introducció, moment en el qual es plantegen els objectius i les hipòtesis. Es contrasten després a l’hora de fer el balanç al final del treball. La primera part, El sentit de la Tesi. L’itinerari personal de Felip Aner, presenta la història de la Val a grans trets: la seva singularitat avalada pel fet fronterer entre dos Estats, França i Espanya; el fet religiós, perquè va dependre eclesiàsticament fins el s. XIX de la Diòcesi de Comenge, i pel fet lingüístic, la seva llengua és l’occità, aranès a l’Aran. Seguidament, es dona a conèixer el marc institucional aranès ric i divers que va caracteritzar la vida comunitària i alhora, potencià una economia d’aprofitament de recursos. El context polític evidenciava una relació de conflicte amb França per les repetides ocupacions que, en temps de guerra especialment, va patir aquest territori. Mentre que, a l’altre costat del Pirineu, la relació amb la Corona catalanoaragonesa li atorgà protecció i una situació de privilegi que va mantenir durant segles. Fent recerca sobre Felip, es descobreix una família i el seu llinatge, en el centre del qual hi ha el pare, Francisco Aner d’Esteve, diputat de la Val i protagonista en la Guerra Gran (1793-1795); ell serà pel seu fill, un referent i un model. Felip Aner després d’acabar els seus estudis de dret, va ser escollit per formar part de la Junta corregimental de la Val d’Aran. Poc després, entrà de vocal i secretari interí a la Junta Superior de Catalunya en plena Guerra del Francès. Formar part d’aquesta institució li va permetre aprendre a gestionar assumptes de govern, d’organització i coordinació militar, d’Hisenda i resolució d’aspectes d’ordre públic. Va estar al front de diferents congressos de la Junta Superior de Catalunya i publicà proclames per motivar la població en la lluita contra l’enemic. Escollit diputat per Catalunya, redactà les Instruccions per als diputats catalans que van anar a les Corts de Cadis. En la segona part, Un parlamentari en l’època dels grans decrets, s’analitza la seva posició davant el decret de la llibertat d’impremta i el decret d’abolició de senyorius. Quines van ser les seves propostes per atendre les urgències polítiques i buscar recursos econòmics per mantenir els exèrcits. La tercera part, L’arquitectura política de l’Estat mostra la seva participació al Congrés. Va ser el segon diputat que més va intervenir en els debats. Moltes de les propostes que va fer van ser aprovades. Formà part de de diverses comissions, destacant la d’Hisenda, arranjament de províncies i Ultramar. En definitiva, l’objectiu fonamental d’aquesta tesi és esbrinar les fronteres o barreges que caracteritzen o classifiquen Felip Aner. La captació del seu pensament polític a través de les seves propostes, discursos i intervencions als debats del Parlament. És a dir, situar-lo políticament i ubicar-lo en la trama de la xarxa dels parlamentaris a les Corts de Cadis. La seva presència en la bibliografia continua sent escassa i no reflecteix l’immens treball que va realitzar. Malauradament, als trenta-un anys va morir i la seva vida i carrera política van acabar. Més de dos segles després, és necessari analitzar i interpretar la seva obra política per entendre la història del nostre país. El seu testimoni resta viu.

El hecho de ser aranesa y el interés por la historia del Valle de Arán han sido las razones para hacer esta Tesis. El tema escogido es el estudio y análisis de la obra política de Felip Aner d’Esteve. El trabajo està estructurado en tres partes y una previa que es la Introducción, momento en el cual se plantean los objetivos y las hipótesis. Se contrastan después cuando se hace el balance al final del trabajo. La primera parte, El sentido de la Tesis. El itinerario personal de Felip Aner, presenta la historia del Valle a grandes rasgos: su singularidad avalada por el hecho de ser frontera entre dos Estados, Francia y España; el hecho religioso, porque dependió eclesiásticamente hasta le s. XIX de la Diócesis de Comenge, y por el hecho lingüístico, su lengua es el occitano, aranés en Arán. Seguidamente, se da a conocer el marco institucional aranés rico y diverso que caracterizó la vida comunitaria y a la vez, potenció una economía de aprovechamiento de recursos. El contexto político evidenciaba una relación de conflicto con Francia por las repetidas ocupaciones que, en tiempo de guerra especialmente, sufrió este territorio. Mientras que, al otro lado de los Pirineos, la relación con la Corona catalanoaragonesa le otorgó protección y una situación de privilegio que mantuvo durante siglos. Investigando acerca de Felipe, se descubre una familia y su linaje, en cuyo centro está su padre, Francisco Aner d’Esteve, diputado del Valle y protagonista en la Guerra de la Convención (1793-1795); él será para su hijo, un referente y un modelo. Felip Aner después de acabar sus estudios de derecho, fue elegido para formar parte de la Junta Corregimental del Valle de Arán. Poco después, entró como vocal en la Junta Superior de Cataluña en plena Guerra de la Independencia. Formar parte de esta institución le permitió aprender a gestionar asuntos de gobierno, de organización y coordinación militar, de Hacienda y resolución de aspectos de orden público. Estuvo al frente de diferentes congresos de la Junta Superior i publicó proclamas para motivar la población en la lucha contra el enemigo. Escogido diputado por Cataluña, redactó las Instrucciones para los diputados catalanes que fueron a las Cortes de Cádiz. En la segunda parte, Un parlamentario en la época de los grandes decretos, se analiza su posición antes el decreto de la libertad de imprenta y el decreto de la abolición de señoríos. Cuáles fueron sus propuestas para atender las urgencias políticas y buscar recursos económicos para mantener los ejércitos. La tercera parte, La arquitectura política del Estado muestra su participación en el Congreso, Fue el segundo diputado que más intervino en los debates. Muchas de sus propuestas fueron aprobadas. Formó parte de diversas comisiones, destacando la de Hacienda, arreglo de provincias y Ultramar. En definitiva, el objetivo fundamental de esta Tesis es descubrir las fronteras o mezclas que caracterizan o clasifican a Felipe Aner. La captación de su pensamiento político a través de sus propuestas, discursos e intervenciones en los debates en el Parlamento. Es decir, situarlo políticamente y ubicarlo en la trama de redes de los parlamentarios en las Cortes de Cádiz. Su presencia en la bibliografía continúa siendo escasa y no refleja el inmenso trabajo que realizó. Desgraciadamente, a los treinta y un años murió y su vida y su carrera política se acabaron. Más de dos siglos después, es necesario analizar e interpretar su obra política para entender la historia de nuestro país. Su testimonio sigue vivo.

The fact of being born in Val d’Aran and the interest in the history of the Valley have been the main drivers of this thesis. The chosen topic is the study and analysis of the political work of Felip Aner d’Esteve. The text is structured in three parts and a previous Introduction, where the objectives and hypotheses are formulated. They are then assessed and contrasted at the end of the dissertation. The first part, “The meaning of the Thesis. Felip Aner’s personal itinerary” presents the history of the Valley broadly: its singularity guaranteed by being at the border between two states, France and Spain; by having a specific religious situation, dependent ecclesiastically to the Diocese of Comenge until the XIX century, and because of the linguistic fact, being its language Occitan, Aranese in Aran. It then introduces the rich and diverse Aranese institutional framework that defined community life and, at the same time, fostered a resource-based economy. The political context shows evidence of a conflictual relationship with France due to the repeated occupations that, especially in times of war, this territory suffered. While, on the other side of the Pyrenees, the relationship with the Catalan-Aragonese Crown granted protection and a privileged position that was maintained for centuries.

While doing research on Felip, we discover a family and their lineage, in the center of which is the father, Francisco Aner d’Esteve, deputy of the Valley and main character in the Great War (1793-1795); he will be for his son, a reference and a role model. After completing his studies, Felip Aner was chosen to be part of the Val d’Aran corregimental board. Shortly afterwards, he became a member and interim secretary of the Junta Superior de Catalunya during the Spanish War of Independence. To be part of this institution allowed him to learn how to manage matters of government, military organization and coordination, finance and resolution of aspects of public order. He oversaw various congresses of the Junta Superior de Catalunya and published proclamations to motivate the population in the fight against the enemy. Elected deputy for Catalonia, he drafted the Instructions for the Catalan deputies who went to the Cortes de Cádiz.

In the second part, “A Member of the Parliament in the Age of the Great Decrees”, his position on the decree on freedom of the press and the decree on the abolition of lordships is analyzed. Together with the study on his proposals for addressing political emergencies and seeking financial resources to sustain armies.

The third part, “The political architecture of the State” shows its participation in the Congress. He was indeed the second most involved member in the debates. Many of the proposals he made were approved. He took also part in several commissions, most notably the Treasury, the Arrangement of Provinces and the Overseas Committee.

In short, the main objective of this thesis is to find out the boundaries or mixtures that characterize or classify Felip Aner. The capture of his political thinking through his proposals, speeches and interventions in the debates of the Parliament. Meaning, to place him politically and to identify him in the plot of the network of the members of the Cortes de Cádiz. His presence in the bibliography is still scarce and does not reflect his immense contribution. Unfortunately, his life ended at the age of thirty-one and so did his political career. More than two centuries later, it is necessary to analyze and interpret his political legacy to understand the history of our country. His testimony remains alive.