La pedagogía vivida por Dorothy Delay: una excelente profesora de violín

Abstract

Actualment existeix la necessitat de que els professors que tenen menors al seu càrrec dins de les institucions educatives afavoreixin la formació integral d’aquests nens i joves; i això vivint la pedagogia (van Manen, 1998). L’accepció autèntica-profunda de «pedagogia» —tota acció i/o interacció encausada a contribuir a la formació global (física, acadèmica, psicològica i moral) d’un menor en formació (van Manen, 1982)— és molt desconeguda en el món de l’ensenyament del violí i instrumental en general. Aquí, moltes vegades aquest terme s’utilitza per a referir-se al valor pragmàtic de mètodes concrets d’ensenyament o a l’aplicació eficaç d’aquests mateixos (Forcada-Delgado, 2014; Koob, 1986). Veient necessari el coneixement de què és la «pedagogia» dins l’àmbit de l’ensenyament d’un instrument musical —més concretament, del violí— i, així mateix, el coneixement de la importància que un professor de violí sigui, també, un «educador», l’objectiu d’aquesta tesi doctoral ha sigut: explorar les particularitats del fenomen de la «pedagogia» en l’ensenyament del violí mitjançant una professora-educadora de gran rellevància que ensenyava aquest instrument. En aquest sentit, per diversos indicis, es va escollir a la reconeguda professora de violí nord-americana Dorothy DeLay per indagar la seva pedagogia i esbrinar si podia convertir-se en referent de la pràctica de la pedagogia en el seu ensenyament quotidiana d’aquest instrument musical. Per acomplir amb els nostres objectius, vam portar a terme una investigació qualitativa, sota el paradigma interpretatiu. El disseny metodològic va ser, principalment, l’estudi d’un cas únic. Estant permès en la investigació qualitativa la barreja de procediments de dissenys metodològics (Creswell, 2007, p. 45), ens hem servit també de certs recursos de la metodologia pròpia de la Fenomenologia-Hermenèutica de Max van Manen, tant per a la recollida de dades com per a la redacció dels resultats. Vam recaptar dades qualitatives mitjançant quatre instruments diferents, obtenint així informació valuosa de les experiències viscudes per més de 20 exalumnes de DeLay. Finalment, es va fer un anàlisi deductiu-inductiu de les dades ajudant-nos d’alguns tipus de codificació. Com a resultat del nostre anàlisi, s’ha pogut constatar que DeLay practicava la «pedagogia». D’aquesta manera hem trobat força matisos interessants sobre com ella ho practicava; matisos que consten en els annexos en els respectius arbres de codis. Gràcies a aquest anàlisi, s’ha pogut redactar un ‘informe del cas’ mitjançant un ‘text’ que reuneix elements clau, i que, d’aquesta manera ajuda a que l’audiència de la tesi pugui captar la rellevància de la pràctica de la pedagogia, convidant així a que els professors de violí la practiquin segons les seves pròpies persones i circumstàncies singulars. En conclusió: creiem que DeLay practicava la pedagogia en el seu ésser i quefer d’ensenyar violí. Així mateix, el nostre treball doctoral conté certes contribucions de cara a potenciar —mitjançant la pedagogia— l’ensenyament dels professors de violí i d’altres instruments musicals, esperant per a un futur no llunyà la millora de la formació d’aquests professors en diversos programes i institucions. Al final de la tesi es poden apreciar les limitacions de la investigació, així com també altres interessants investigacions futures que podrien realitzar-se sobre la temàtica aquí abordada.

En la actualidad, existe la necesidad de que los profesores con menores a su cargo dentro de las instituciones educativas favorezcan la formación integral de esos niños y jóvenes; y esto, viviendo la pedagogía (van Manen, 1998). La acepción auténtica-profunda de «pedagogía» —toda acción y/o interacción encausada a contribuir a la formación global (física, académica, psicológica y moral) de un menor en formación (van Manen, 1982)— es muy desconocida en el mundo de la enseñanza del violín e instrumental en general. Ahí, muchas veces, dicho término se utiliza para referirse únicamente al valor pragmático de métodos concretos de enseñanza o a la aplicación eficaz de esos mismos (Forcada-Delgado, 2014; Koob, 1986). Viendo necesario, así, el conocimiento de qué es la «pedagogía» dentro del ámbito de la enseñanza de un instrumento musical —más concretamente, del violín— y, asimismo, el conocimiento de la importancia de que un profesor de violín sea, también, un «educador», el objetivo de esta tesis doctoral ha sido: explorar las particularidades del fenómeno de la «pedagogía» en la enseñanza del violín a través, en este caso, de una profesora-educadora de gran relevancia que enseñaba este instrumento. En este sentido, por indicios diversos, se escogió a la reconocida profesora de violín estadounidense Dorothy DeLay para indagar en su pedagogía y averiguar si podía convertirse en una posible referente de la práctica de la pedagogía en su enseñanza cotidiana de ese instrumento musical. Para cumplir con nuestros objetivos, llevamos a cabo una investigación cualitativa, bajo el paradigma interpretativo. El diseño metodológico fue, principalmente, el estudio de caso único. Estando permitido en la investigación cualitativa la mezcla de procedimientos de diseños metodológicos (Creswell, 2007, p. 45), nos hemos servido también de ciertos recursos de la metodología de la Fenomenología-Hermenéutica de Max van Manen, tanto para la recolección de datos como para la redacción de los resultados. Recabamos datos cualitativos mediante cuatro instrumentos diversos, obteniendo así información valiosa de las experiencias vividas por más de 20 exalumnos de DeLay. Finalmente, se efectuó un análisis deductivo-inductivo de los datos ayudándonos de algunos tipos de codificación. Como resultado de nuestro análisis, se ha podido constatar que DeLay practicaba la «pedagogía». Y es que, hemos encontrado no pocos matices interesantes sobre cómo ella la practicaba; matices que constan en los anexos en los respectivos árboles de códigos. Gracias al análisis, se ha podido redactar un ‘informe del caso’ mediante un ‘texto’ que reúne elementos clave, y que ayuda a que la audiencia de la tesis pueda captar la relevancia de la práctica de la pedagogía, invitando así a que los profesores de violín la practiquen según sus propias personas y circunstancias singulares. En conclusión: creemos que DeLay puede ser tomada como referente de la práctica de la pedagogía en su ser y quehacer de enseñar violín. Así mismo, nuestro trabajo doctoral contiene ciertas contribuciones de cara a potenciar —mediante la pedagogía— la enseñanza de los profesores de violín y de otros instrumentos musicales, esperando para un futuro no lejano la mejora de la formación de dichos profesores en diversos programas e instituciones. Al final de la tesis se pueden apreciar las limitaciones de la investigación, así como otras interesantes futuras investigaciones que podrían realizarse sobre la temática aquí abordada.

Teachers and adults, who are in charge of pupils within educational institutions, need to collaborate with parents in the comprehensive training of these children and young people; this process will materialize by living pedagogy (van Manen, 1998). Unfortunately, the authentic-deep meaning of «pedagogy» —any action and/or interaction aimed at contributing to the global formation (physical, academic, psychological and moral) of a pupil (van Manen, 1982)— is unknown in the violin and other musical instruments educational contexts of the world. Frequently, in music teaching environments, the term «pedagogy» refers only to the effectiveness or successful application of methods (Forcada-Delgado, 2014; Koob, 1986). Therefore, knowledge about pedagogy becomes paramount within the field of instrumental teaching, specifically, the violin. Nevertheless, likewise, a violin teacher needs to be, above all, an educator. Therefore, this doctoral thesis aimed to explore the particularities of the «pedagogy» phenomenon in violin teaching through an eminent teacher-educator of this instrument. In this regard, after revising information, the renowned American violin teacher, Dorothy DeLay, was selected to investigate and find out if she could become a possible reference in the practice of pedagogy.

To meet our objectives, we conducted qualitative research using the interpretive paradigm. The methodological design was mainly a single case study. Moreover, since qualitative research is allowed to mix procedures of methodological designs (Creswell, 2007, p. 45), we have also used procedures of the Phenomenology-Hermeneutics methodology of Max van Manen for data collection and analysis. Hence, we collected data using four different instruments and obtained valuable information from the lived experiences of more than 20 DeLay alumni. In addition, a deductive-inductive analysis of the data was carried out with the use of codes.

Findings confirmed that DeLay practiced pedagogy, and we discovered compelling nuances about her teaching practice. The nuances are exposed in the annexes in their respective code trees. Mainly, through the analysis, it was possible to write a ‘case report’ using a ‘text’ that brings together crucial elements that will provide hints to the audience on the relevance of practicing pedagogy. Therefore, violin teachers are invited to practice pedagogy according to their unique personality traits and circumstances.

Therefore, we believe that DeLay, her being, and her commitment can be referenced in the pedagogy practice when teaching violin. Our doctoral work contributes to empowering - through pedagogy - violin teachers, teachers of other instruments. In the near future, we hope to improve the training of these teachers in various programs and institutions. Also, at the end of the thesis, we mentioned the study’s limitations and relevant future research that could be carried out around the addressed topic.