Las instituciones y la vida política en Mallorca bajo la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

Author

Mateu Sastre, Cristóbal

Director

Marimon Riutort, Antoni

Tutor

Marimon Riutort, Antoni

Date of defense

2022-04-08

Pages

1186 p.



Department/Institute

Universitat de les Illes Balears. Doctorat en Història, Història de l'Art i Geografia

Abstract

[spa] La situación política e institucional en Mallorca desde finales de 1922 se puede calificar de deficiente. Alcaldes de R.O., la diputación provincial inoperante y unas elecciones generales (abril, 1923) ciertamente pervertidas de la mano del caciquismo renovador de Juan March, son una clara muestra de ello. Este era el ambiente previo al golpe de Estado de Primo de Rivera en la isla. En este contexto, el régimen dictatorial fue recibido con una mayoritaria indiferencia, tanto en las corporaciones públicas, plasmada en las actas provinciales y municipales, como en la calle, recogida por la prensa local, inmediatamente censurada. La aversión del dictador hacia la antigua política se vio de inmediato reflejada en la suspensión de los ayuntamientos y las diputaciones, considerados como reductos de un caciquismo que había que erradicar. De esta manera, los partidos políticos en Mallorca se vieron abocados a camuflarse en la nueva Unión Patriótica. Todo esto agravado por la muerte de algunos de sus lideres más carismáticos durante este periodo. Una Unión Patriótica que, junto con el Somatén, no consiguieron el arraigo esperado entre la sociedad, política e instituciones mallorquinas. Asimismo, su tradicional pacifismo facilitó un proceso de militarización corto (gobernadores civiles-militares), leve (delegados gubernativos) y exiguo (regidores castrenses), además de una relajada relación interinstitucional. Tanto la diputación como los ayuntamientos optaron por un modelo de administración retraída, caracterizada por la austeridad, en detrimento de unos deficientes servicios municipales (canalización de las aguas potables, alcantarillado, alumbrado y salubridad públicos) y numerosos proyectos modernizadores (carreteras, caminos vecinales). Todos ellos necesarios en una isla con un importante incremento demográfico, económico y turístico. Esta actitud reaccionaria de las instituciones mallorquinas comportó que Baleares continuara a la cola de las provincias españolas.


[cat] La situació política i institucional a Mallorca des de finals de 1922 es pot qualificar de deficient. Alcaldes de R.O., la diputació provincial inoperant i unes eleccions generals (abril, 1923) certament pervertides de la mà del caciquisme renovador de Joan March, són una clara mostra. Aquest era l'ambient previ a l'cop d'Estat de Primo de Rivera a l'illa. En aquest context, el règim dictatorial va ser rebut amb una absoluta indiferència, tant en les corporacions públiques, plasmada en les actes provincials i municipals, com al carrer, recollida per la premsa local, immediatament censurada. L'aversió de l'Dictador cap a l'antiga política es va veure reflectida en la suspensió dels ajuntaments i les diputacions, considerats com reductes d'un caciquisme que calia 11 eradicar. D'aquesta manera, els partits polítics a Mallorca es van veure abocats a camuflar-se en la nova Unió Patriòtica. Tot això agreujat per la mort d'alguns dels seus líders més carismàtics durant aquest període. Una Unió Patriòtica que, juntament amb el Sometent, no van aconseguir l'arrelament esperat entre la societat, política i institucions mallorquines. Així mateix, el seu tradicional pacifisme va facilitar un procés de militarització curt (governadors civils-militars), lleu (delegats governatius) i exigu (regidors castrenses), a més d'una relaxada relació interinstitucional. Tant la diputació com els ajuntaments van optar per un model d'administració retreta, caracteritzada per l'austeritat, en detriment d'uns deficients serveis municipals (canalització de les aigües potables, clavegueram, enllumenat i salubritat públics) i nombrosos projectes modernitzadors (carreteres, camins veïnals) . Tots ells necessaris en una illa amb un important increment demogràfic, econòmic i turístic. Aquesta actitud reaccionària de les institucions mallorquines va comportar que Balears continués a la cua de les províncies espanyoles.


[eng] The political and institutional situation in Mallorca since the end of 1922 can be described as deficient. Mayors of R.O., the inoperative provincial council and a certainly perverted general elections (April, 1923) hand in hand with the renewing caciquismo of Juan March, are a clear example of this. This was the environment prior to Primo de Rivera's coup on the island. In this context, the dictatorial regime was received with absolute indifference, both in the public corporations, reflected in the provincial and municipal acts, and in the street, picked up by the local press, immediately censored. The Dictator's aversion to the old policy was reflected in the suspension of city councils and councils, considered as strongholds of a caciquismo that had to be eradicated. In this way, the political parties in Mallorca were forced to camouflage themselves in the new Patriotic Union. All of this compounded by the death of some of its most charismatic leaders during this period. A Patriotic Union that, together with the Somatén, did not achieve the expected roots between Mallorcan society, politics and institutions. Likewise, its traditional pacifism facilitated a short militarization process (civil-military governors), slight (government delegates) and meager (military councilors), in addition to a relaxed inter-institutional relationship. Both the county council and the municipalities opted for a withdrawn administration model, characterized by austerity, to the detriment of deficient municipal services (canalization of drinking water, sewerage, lighting and public sanitation) and numerous modernizing projects (roads, local roads) . All of them necessary on an island with a significant demographic, economic and tourist increase. This reactionary attitude of the Mallorcan institutions meant that the Balearic Islands continued to lag behing the Spanish provinces.

Keywords

Dictadura; Primo de Rivera; Política; Instituciones; Modernización; Política; Institucions; Modernització; Dictatorship; Dictatorship, Primo de Rivera, politics, institutions, modernization; Politics; Institutions; Modernization

Subjects

9 - geography. Biography. History; 93 - History. Auxiliary sciences of history. Local History

Documents

Mateu_Sastre_Cristobal1de1.pdf

4.151Mb

Mateu_Sastre_Cristobal1de2.pdf

12.53Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)