Evaluación del impacto del programa ‘Escuela de madres y padres’ sobre el bienestar psicosocial a partir de las vivencias de los progenitores de recién nacidos prematuros ingresados en una unidad de cuidados intensivos neonatales

Author

Paraíso Pueyo, Elena

Director

Lavedán, Ana

Tutor

Nuin Orrio, Carmen

Date of defense

2022-11-04

Pages

242 p.



Department/Institute

Universitat de Lleida. Departament d'Infermeria

Abstract

Introducció: L'experiència d'ingrés en una Unitat de Cures Intensives Neonatals (UCIN) resulta traumàtica per als pares, arribant a comprometre el seu benestar psicològic i social, i amb repercussions en el nounat. El present estudi suposa el disseny, implementació i avaluació de la intervenció d'infermeria “Escola de Mares i Pares” emmarcada en un programa d'Educació per a la Salut (EpS), orientat a proporcionar la informació i formació necessaris per a integrar les famílies en les cures del nounat prematur (NNPT) a la UCIN, afavorint el seu afrontament, adaptació, empoderament i participació activa en el procés assistencial. Objectiu: Avaluar l'impacte sobre el benestar psicosocial de la unitat familiar d'una intervenció d'infermeria basada en la implementació de una “Escola de Mares i Pares”, explorant les vivències de les mares i/o pares integrats en les cures de NNPT ingressats a la UCIN del HUAV de Lleida. Metodologia: Disseny niat o incrustat concurrent de predomini qualitatiu, amb enfocament teòric-metodològic de l'interaccionisme, amb perspectiva etnometodològica. La població d'estudi es va compondre de mares i pares de nounats prematurs del HUAV de Lleida. Es va realitzar un mostreig opinàtic. La mostra va ser distribuïda aleatòriament entre grup intervenció i el grup control. L'anàlisi qualitativa dels discursos va ser estructurat en eixos temàtics, categories i subcategories. Es van incloure l'organigrama familiar, esdeveniment vital previ important, xarxa social del pare i/o mare, establiment del vincle, desenvolupament del rol parental, exercici del rol parental, afrontament, adaptació, empoderament, recursos psicosocials i habilitats de la persona, grau de satisfacció, participació parental en cures, efectivitat de les cures i preparació davant l'alta hospitalària. Es va complementar amb una anàlisi quantitativa, atenent l'estat de salut mental dels progenitors, com l'estat de salut general, percepció de la funció familiar, estrès parental, nivell d'ansietat i depressió. Es van realitzar anàlisis bivariats abans i després de la implementació de la intervenció, per a ambdós grups, utilitzant mesures de tendència central i de dispersió per a les variables quantitatives, i taules de distribució de freqüències per a les variables qualitatives. Per a determinar la significació estadística de les dades quantitatives es va utilitzar la prova t-Student. Posteriorment, es va avaluar l'efecte de la intervenció presentant la diferència per grup als tres mesos. Resultats: L'actual estudi posa de manifest la necessitat dels pares de potenciar el desenvolupament del vincle des del moment de l’ingrés, així com un major reconeixement del seu rol, per aconseguir una major seguretat emocional i confiança que propícia una òptima connexió afectiva i minimitza l'efecte traumàtic de la separació i amb beneficis sobre la creació d'un vincle paternofilial més primerenc i de qualitat. La implementació de “l’Escola de Mares i Pares” resulta una eina útil i beneficiosa encaminada a millorar l'estat psicosocial dels pares durant l'ingrés i hospitalització del RNPT, ja que té un impacte directe i significatiu sobre la qualitat del vincle, relacionat amb la seva integració en les cures del NNPT des dels primers dies, així com contribueix al fet que la transició de l'ingrés hospitalari a l'alta domiciliària es realitzi d'una manera més natural i se sentin millor preparats per a assumir el seu rol com a cuidadors principals en la nova dinàmica familiar. La present recerca evidencia l'impacte sobre la disminució de les taxes de depressió en les mares i pares participants, tres mesos després de la implementació del programa, objectivant-se diferències estadísticament significatives per al grup intervenció (p=<0,01) i atesos els valors de la puntuació total de l'escala abans i després de la intervenció. De la mateixa manera s'observa associació estadísticament significativa (p=<0,01) en la diferència de mitjanes que es presenten per a grup control i grup intervenció entre la recollida de dades basals i finals. Per a la resta de variables quantitatives estudiades, encara que es detecten millores considerables en els nivells d'estrès i ansietat per al grup participant de la intervenció, les diferències no van ser significatives. Finalment, els resultats globals de satisfacció de les sessions que van compondre el programa van obtenir mitjanes de 9,46/10, i quant als relacionats amb l'empoderament percebut pels participants van presentar una mitjana de 9,25/10. Conclusions: El programa de EpS “Escola de Mares i Pares” dissenyat, implementat i posteriorment avaluat, es postula com una intervenció efectiva per a millorar el benestar de la unitat familiar a nivell psicosocial durant l'hospitalització i després de l'alta de la UCIN. Paraules clau: Unitat de Cures Intensives Neonatals, naixement prematur, nounat, família, infermeria, factors psicològics, educació sanitària, escola de pares.


Introducción: La experiencia de ingreso en una Unidad de Cuidados Intensivos Neonatales (UCIN) resulta traumática para los padres, llegando a comprometer su bienestar psicológico y social, y con repercusiones en el recién nacido. El presente estudio supone el diseño, implementación y evaluación de la intervención de enfermería “Escuela de Madres y Padres” enmarcada en un programa de Educación para la Salud (EpS), orientado a proporcionar la información y formación necesarias para integrar a las familias en los cuidados de recién nacidos prematuros (RNPT) en UCIN, favoreciendo su afrontamiento, adaptación, empoderamiento y participación activa en el proceso asistencial. Objetivo: Evaluar el impacto sobre el bienestar psicosocial de la unidad familiar de una intervención de enfermería basada en la implementación de una “Escuela de Madres y Padres”, explorando las vivencias de las madres y/o padres integrados en los cuidados de RNPT ingresados en la UCIN del HUAV de Lleida. Metodología: Diseño anidado o incrustado concurrente de predominio cualitativo, con enfoque teórico-metodológico del interaccionismo, con perspectiva etnometodológica. La población de estudio se compuso de madres y padres de RNPT del HUAV de Lleida. Se realizó un muestreo opinático. La muestra fue distribuida aleatoriamente entre grupo intervención y grupo control. El análisis cualitativo de los discursos fue estructurado en ejes temáticos, categorías y subcategorías. Se incluyeron el organigrama familiar, acontecimiento vital previo importante, red social del padre y/o madre, establecimiento del vínculo, establecimiento del apego, desarrollo y ejercicio del rol parental, afrontamiento, adaptación, empoderamiento, recursos psicosociales y habilidades de la persona, grado de satisfacción, participación parental en los cuidados, efectividad de éstos y preparación ante el alta hospitalaria. Se complementó con un análisis cuantitativo, atendiendo al estado de salud mental de los padres, tales como el estado de salud general, la percepción de la función familiar, el estrés parental, nivel de ansiedad y depresión. Se realizó un análisis bivariado antes y después de la implementación de la intervención, para ambos grupos, utilizando medidas de tendencia central y de dispersión para las variables cuantitativas, y tablas de distribución de frecuencias para las variables cualitativas. Para determinar la significación estadística de los datos cuantitativos se empleó la prueba t-Student. Posteriormente, se evaluó el efecto de la intervención presentando la diferencia por grupo a los tres meses de la recogida de datos basal. Resultados: El estudio actual pone de manifiesto la necesidad de los padres de potenciar el desarrollo del vínculo y el apego desde el momento de ingreso, así como un mayor reconocimiento de su rol, para lograr una mayor seguridad emocional y confianza que, a su vez, propicia una óptima conexión afectiva y minimiza el efecto traumático de la separación y con beneficios sobre la creación de un vínculo paternofilial más temprano y de calidad. La implementación de la “Escuela de Madres y Padres” resulta una herramienta útil y beneficiosa encaminada a mejorar el estado psicosocial de los padres durante el ingreso y hospitalización del RNPT ya que tiene un impacto directo y significativo sobre la calidad del vínculo y el apego, relacionado con su integración en los cuidados del RNPT desde los primeros días, así como contribuye a que la transición del ingreso hospitalario al alta domiciliaria se realice de una manera más natural y se sientan mejor preparados para asumir su rol como cuidadores principales en la nueva dinámica familiar. La presente investigación evidencia el impacto sobre la disminución de las tasas de depresión en las madres y padres participantes, tres meses después de la implementación del programa, objetivándose diferencias estadísticamente significativas para el grupo intervención (p=<0,01) y atendiendo a los valores de la puntuación total de la escala antes y después de la intervención. De la misma manera se observa asociación estadísticamente significativa (p=<0,01) en la diferencia de medias que se presentan para grupo control y grupo intervención entre la recogida de datos basal y final. Para el resto de variables cuantitativas estudiadas, aunque se detectan mejoras considerables en los niveles de estrés y ansiedad para el grupo participante de la intervención, no se hallaron diferencias significativas. Por último, los resultados globales de satisfacción de las sesiones que compusieron el programa obtuvieron medias de 9,46/10, y en cuanto a los relacionados con el empoderamiento percibido por los participantes presentaron una media de 9,25/10. Conclusiones: El programa de EpS “Escuela de Madres y Padres” diseñado, implementado y posteriormente evaluado, se postula como una intervención efectiva para mejorar el bienestar de la unidad familiar a nivel psicosocial durante la hospitalización y tras el alta de la UCIN. Palabras clave: Unidad de Cuidados Intensivos Neonatales, nacimiento prematuro, recién nacido, familia, enfermería, factores psicológicos, educación sanitaria, escuela de padres.  


Introduction: The experience of admission to Neonatal Intensive Care Units (NICU) can be traumatic for parents, compromising their psychological and social well-being, with repercussions for the newborn. The present study consists of the design, implementation and evaluation of the nursing intervention "School for Mothers and Fathers" within the frameword of a Health Education programme. The aim is to provide the necessary information and to train and integrate families in the care of preterm newborns (PTNB) in the NICU, favouring their coping, adaptation, empowerment and active participation in the care process. Objective: To evaluate the impact on psychosocial well-being of the family unit of a nursing intervention based on the implementation of the "School of Mothers and Fathers", exploring the experience of mothers and/or fathers integrated in the care of PTNB admitted to the NICU of the HUAV of Lleida. Method: Concurrent nested design, predominantly qualitative, with an interactionist theoretical-methodological approach. The ethnomethodological perspective was used. The study population consisted of mothers and fathers PTNB at the HUAV of Lleida. Opinion sampling was carried out. The sample was randomly distributed between the intervention and control group. The qualitative analysis of the discursive data was structured into thematic axes, categories and subcategories. These included: family organigram, previous important life event, parent’s social network, bonding, attachment establishment, parental role development and exercise, coping, adaptation, empowerment, psychosocial resources and person skills, degree of satisfaction, parental involvement in care, effectiveness of care and preparation for hospital discharge. This was complemented with a quantitative analysis, looking at variables related to the parental mental health status, such as general health status, perception of family function, parental stress, anxiety level and depression. A bivariate analysis was performed before and after the implementation of the intervention in both groups, using measures of central tendency and dispersion for quantitative variables, and frequency distribution tables for qualitative variables. To determine the statistical significance of quantitative data, the Student’s t-test was used. Subsequently, the effect of intervention was assessed by presenting the difference by group three months after the initial data collection. Results: The present study highlights the need for parents to foster the development of bonding and attachment from the moment of admission. It also reveals the need for greater recognition of their role, in order to achieve greater emotional security and confidence which, in turn, promotes optimal affective connection and minimises the traumatic effect of separation. This is also beneficial for the creation of an earlier and quality parent-child bond. The implementation of the "School of Mothers and Fathers" is a useful and beneficial tool to improve the psychosocial status of parents during the admission and hospitalisation of PTNB. This application has a direct and significant impact on the quality of bonding and attachment, related to their integration in the care of PTNB from the first days, as well as contributing to the transition from hospital admission to home discharge in a more natural way. It also has an impact on helping them to feel better prepared to assume their role as main caregivers in the new family dynamics. On the other hand, this research shows the impact on the reduction of depression rates in the participating mothers and fathers, three months after the implementation of the programme, with statistically significant differences for the intervention group (p=<0.01) and considering the values of the total of the before and after the intervention. Similarly, a statistically significant association (p=<0.01) was observed in the difference in means presented for the control and the intervention group between the initial and final data collection. For the rest of the quantitative variables studied, although considerable improvements in stress and anxiety levels were detected for the intervention group, no significant differences were found. Finally, the overall results of satisfaction with the sessions that make up the programme obtained averages of 9.46/10, and those related to the empowerment perceived by the participants had an average of 9.25/10. Conclusions: The Health Education programme "School of Mothers and Fathers" designed, implemented and subsequently evaluated, is as an effective intervention to improve the psychosocial well-being of the family unit during hospitalisation and after discharge from the NICU. Keywords: NICU, premature birth, infant newborn, family, nursing, psychological factors, health education, school for parents.

Keywords

Unitat de Cures Intensives Neonatals; Naixement prematur; Infermeria; Unidad de Cuidados Intensivos Neonatales; Nacimiento prematuro; Enfermería; Neonatal Intensive Care Unit; Preterm birth; Nursing

Subjects

614 - Public health and hygiene. Accident prevention

Knowledge Area

Infermeria

Documents

Tepp1de1.pdf

6.169Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)