A critical sociolinguistic study of diasporization among Hungarians in Catalonia

Abstract

This thesis investigates how contemporary diasporas evolve, how diasporization takes place under the conditions of late modernity, and how language features in this process. By diasporization, I refer to the process(es) in which diasporic groups emerge and individuals start to engage in certain diasporic practices, i.e., social practices that are associated with their ethnic or national origin or with their imagined homeland, or with boundary management in the host-land. The research was an ethnographically informed critical sociolinguistic study of first-generation Hungarians in Catalonia that drew on collaborative methodologies in order to include the emic perspectives of the participants. To capture these perspectives, the research combined many data generating techniques, such as ethnographic field notes, biographical interviews, online focus groups, collection of material evidence, and collaborative interpretation with the key participants in the research.

La tesis investiga cómo evolucionan las diásporas contemporáneas y de qué modo se produce la diasporización en las condiciones de la modernidad tardía. Con diasporización me refiero al proceso, o procesos, en los que surgen los grupos diaspóricos y los individuos comienzan a llevar a cabo ciertas prácticas diaspóricas, es decir, prácticas sociales que se asocian a su origen étnico o nacional, su patria imaginada o la gestión de las fronteras en el país de acogida. La tesis toma la forma de estudio crítico informado etnográficamente en personas húngaras en Cataluña de primera generación y se basa en metodologías colaborativas para incluir las perspectivas émicas de las personas participantes. Con el fin de captar estas perspectivas, el estudio combina múltiples técnicas de generación de datos, como por ejemplo las notas de campo etnográficas, las entrevistas biográficas, los grupos focales en línea, la recopilación de rastros materiales y la interpretación colaborativa con las personas participantes clave en el estudio.

La tesi investiga com evolucionen les diàspores contemporànies i de quina manera es produeix la diasporització en les condicions de la modernitat tardana. Amb diasporització em refereixo al procés, o processos, en què sorgeixen els grups diaspòrics i els individus comencen a dur a terme certes pràctiques diaspòriques, és a dir, pràctiques socials que s'associen al seu origen ètnic o nacional, la seva pàtria imaginada o la gestió de les fronteres al país d'acollida. La tesi pren forma d'estudi crític informat etnogràficament en persones hongareses a Catalunya de primera generació i es basa en metodologies col·laboratives per incloure les perspectives èmiques de les persones que hi participen. Per captar aquestes perspectives, l'estudi combina múltiples tècniques de generació de dades, com ara les notes de camp etnogràfiques, les entrevistes biogràfiques, els grups focals en línia, la recopilació de rastres materials i la interpretació col·laborativa amb les persones participants clau en l'estudi.