Universitat Rovira i Virgili
Escribano Subías, Joaquín
Luque Moreno, Verònica
2023-03-31
212 p.
Universitat Rovira i Virgili. Departament de Medicina i Cirurgia
El diagnòstic de la malaltia celíaca (MC) ha augmentat en els darrers anys, gràcies a la millora en la serologia i la inclusió dels grups de risc com els familiars de primer grau de pacients celíacs o pacients amb una altra malaltia autoimmune dins del cribratge de la malaltia. Com a conseqüència, també ha augmentat el nombre de pacients asimptomàtics, els quals presenten menys expressivitat a nivell serològic o histopatològic. Això pot complicar el diagnòstic final, perquè ens enfrontem a casos complicats com la MC potencial o la MC ultracurta. La utilització de tècniques avançades serà imprescindible per evitar l'infra i el sobrediagnòstic. Hem realitzat dos estudis, al primer, demostrem que els pacients simptomàtics i asimptomàtics són similars a nivell clínic, analític i histopatològic, amb petites diferències que no modifiquen el diagnòstic final. En el segon, hem tractat de valorar la utilitat del limfograma intestinal davant els casos de MC de diagnòstic incert, havent comprovat que aquesta tècnica és eficaç, sobretot a MC ultracurta, però també a MC potencial i en coinfecció per Helicobacter pylori.
El diagnóstico de enfermedad celíaca (EC) ha aumentado en los últimos años, gracias a la mejora en la serología y a la inclusión dentro del cribado de grupos de riesgo como los familiares de primer grado de pacientes celíacos o pacientes con otra enfermedad autoinmune. Como consecuencia, también ha aumentado el número de pacientes asintomáticos, los cuales presentan menos expresividad a nivel serológico o histopatológico. Ello puede complicar el diagnóstico final, porque nos enfrentamos a casos complicados como la enfermedad celíaca potencial o la ultracorta. La utilización de técnicas avanzadas será imprescindible para evitar el infra y el sobrediagnóstico. Hemos realizado dos estudios, en el primero, demostramos que los pacientes sintomáticos y asintomáticos son similares a nivel clínico, analítico e histopatológico, con pequeñas diferencias que no modifican el diagnóstico final. En el segundo, hemos tratado de valorar la utilidad del linfograma intestinal ante los casos de EC de diagnóstico incierto, habiendo comprobado que esta técnica es eficaz, sobretodo en EC ultracorta, pero también en EC potencial y en coinfección por Helicobacter pylori.
The diagnosis of celiac disease (CD) has increased in recent years, thanks to improvements in serology and the inclusion of risk groups such as first-degree relatives of celiac patients or patients with another autoimmune disease into the screening protocol. As a consequence, the number of asymptomatic patients has also increased. They are less expressiveness at the serological or histopathological level. This can complicate the final diagnosis, as we are dealing with more complicated cases such as potential celiac disease or ultrashort celiac disease. The use of advanced techniques will be essential to avoid underdiagnosis and overdiagnosis. We have conducted two studies. In the first one, we demonstrated that symptomatic and asymptomatic patients are similar at the clinical, analytical, and histopathological level, with small differences that do not change the final diagnosis. In the second, we have tried to assess the usefulness of the intestinal lymphogram in cases of CD of uncertain diagnosis, having verified that this technique is effective, especially in ultrashort CD, but also in potential CD and in Helicobacter pylori coinfection
Malaltia celiaca; Pediatria; Diagnòstic; Enfermedad celíaca; Diagnóstico; Coeliac Disease; Paediatrics; Diagnosis
61 - Medical sciences; 616.3 - Pathology of the digestive system. Complaints of the alimentary canal
Ciéncias de la salud
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
