Biometría placentaria para predecir el riesgo de preeclampsia y alteraciones del crecimiento fetal

Author

Trilla Solà, Cristina

Director

Parra Roca, Juan

Llurba Olive, Elisa

Tutor

Espinós Gómez, J. J. (Juan José)

Date of defense

2022-11-04

Pages

210 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia

Abstract

El cribratge de la preeclàmpsia (PE) precoç en el primer trimestre és possible en l’actualitat, el que permet aplicar tractaments preventius. S’ han avaluat diverses característiques ecogràfiques relatives a la mida i volum de la placenta en el primer trimestre, trobant una associació significativa amb el risc de desenvolupar PE o alteracions del creixement fetal. No obstant això, cap dels algoritmes de cribratge multivariables utilitzats actualment inclou variables placentàries de primer trimestre. L’ objectiu principal d’ aquesta tesi doctoral és analitzar el rendiment diagnòstic de la biometria placentària en el primer trimestre per al cribratge de la insuficiència placentària, de forma aïllada i combinada amb altres variables maternes, bioquímiques i biofísiques. Així mateix, s’ avaluaran els factors determinants de la mida placentària en primer trimestre, així com la relació entre la mida i volum placentaris, i les característiques maternes i obstètriques i el resultat perinatal. Les variables principals de resultat van ser el diagnòstic de PE o alteracions del creixement fetal (creixement intrauterí restringit o petit per a l’edat gestacional (PEG)). Les dades es van analitzar de forma individual per a cadascuna d’ aquestes variables, i de forma agrupada en forma de variables compostes de resultat segons criteri de severitat. Totes les variables es van ajustar per edat gestacional. Es va realitzar en primer lloc un estudi intra- i interobservador de les variables placentàries en estudi per comprovar la reproductibilitat de les mesures, i es van elaborar taules de referència de primer trimestre per a cadascuna d’ elles. A continuació, es va realitzar una anàlisi de correlació i una anàlisi bivariant per avaluar la relació entre la biometria placentària de primer i segon trimestre, i les característiques maternes, variables bioquímiques (proteïna plasmàtica A associada l’embaràs (PAPP-A) i placental growth factor), i variables biofísiques incloses en l’ estudi. Es van incloure 1340 en l’estudi. L’anàlisi intra- i interobservador va mostrar una bona reproductibilitat dels mesuraments placentaris en primer trimestre. Es va trobar una correlació positiva entre la biometria placentària i les variables bioquímiques estudiades, i una correlació negativa amb el Doppler de les artèries uterines. Hi va haver una correlació positiva entre la mida i volum placentaris en primer trimestre i el pes neonatal i placentari al néixer. En comparació amb les dones sense PE, les dones amb un resultat perinatal advers sever relacionat amb la insuficiència placentària van presentar un menor gruix i volum placentaris en primer trimestre. En canvi, no hi va haver diferències en comparació amb les dones amb PE a terme. Les dones amb fetus PEG van presentar una menor mida placentària per a totes les variables de biometria analitzades, tot i que les diferències respecte a a la placa basal i coriònica no van assolir la significació estadística. Entre els models de predicció analitzats per a les variables compostes de resultat perinatal advers, el que major rendiment diagnòstic va obtenir va incloure variables maternes, bioquímiques (PAPP-A), biofísiques i totes les variables de biometria placentària. La biometria placentària de primer trimestre, en el context d’ un cribratge multivariable, és d’ utilitat en la detecció precoç de gestacions amb risc de complicacions derivades de la insuficiència placentària, especialment per PEG. Els models de cribratge analitzats en aquest estudi van mostrar una bona capacitat de discriminació, però aquesta va ser inferior a la dels sistemes multivariables utilitzats en l’actualitat. Això suggereix que la incorporació de les variables placentàries en el cribratge de la PE i les seves complicacions és poc probable en el nostre medi.


El cribado de la preeclampsia (PE) precoz en el primer trimestre es posible en la actualidad, lo que permite aplicar tratamientos preventivos. Se han evaluado diversas características ecográficas relativas al tamaño y volumen de la placenta en el primer trimestre, encontrando una asociación significativa con el riesgo de desarrollar PE o alteraciones del crecimiento fetal. No obstante, ninguno de los algoritmos de cribado multivariables utilizados actualmente incluye variables placentarias de primer trimestre. El objetivo principal de esta tesis doctoral es analizar el rendimiento diagnóstico de la biometría placentaria en el primer trimestre para el cribado de la insuficiencia placentaria, de forma aislada y combinada con otras variables maternas, bioquímicas y biofísicas. Asimismo, se evaluarán los factores determinantes del tamaño placentario en primer trimestre, así como la relación entre el tamaño y volumen placentarios, y las características maternas y obstétricas y el resultado perinatal. Las variables principales de resultado fueron el diagnóstico de PE o alteraciones del crecimiento fetal (crecimiento intrauterino restringido o pequeño para la edad gestacional (PEG)). Los datos se analizaron de forma individual para cada una de estas variables, y de forma agrupada en forma de variables compuestas de resultado según criterio de severidad. Todas las variables se ajustaron por edad gestacional. Se realizó en primer lugar un estudio intra- e interobservador de las variables placentarias en estudio para comprobar la reproductibilidad de las medidas, y se elaboraron tablas de referencia de primer trimestre para cada una de ellas. A continuación, se realizó un análisis de correlación y un análisis bivariante para evaluar la relación entre la biometría placentaria de primer y segundo trimestre, y las características maternas, variables bioquímicas (proteína plasmática A asociada el embarazo (PAPP-A) y placental growth factor), y variables biofísicas incluidas en el estudio. Se incluyeron 1340 en el estudio. El análisis intra- e interobservador mostró una buena reproductibilidad de las mediciones placentarias en primer trimestre. Se encontró una correlación positiva entre la biometría placentaria y las variables bioquímicas estudiadas, y una correlación negativa con el Doppler de las arterias uterinas. Hubo una correlación positiva entre el tamaño y volumen placentarios en primer trimestre y el peso neonatal y placentario al nacer. En comparación con las mujeres sin PE, las mujeres con un resultado perinatal adverso severo relacionado con la insuficiencia placentaria presentaron un menor grosor y volumen placentarios en primer trimestre. En cambio, no hubo diferencias en comparación con las mujeres con PE a término. Las mujeres con feto PEG presentaron un menor tamaño placentario para todas las variables de biometría analizadas, aunque las diferencias respecto a la placa basal y coriónica no alcanzaron la significación estadística. Entre los modelos de predicción analizados para las variables compuestas de resultado perinatal adverso, el que mayor rendimiento diagnóstico obtuvo incluyó variables maternas, bioquímicas (PAPP-A), biofísicas y todas las variables de biometría placentaria. La biometría placentaria de primer trimestre, en el contexto de un cribado multivariable, es de utilidad en la detección precoz de gestaciones con riesgo de complicaciones derivadas de la insuficiencia placentaria, especialmente para PEG. Los modelos de cribado analizados en este estudio mostraron una buena capacidad de discriminación, pero ésta fue inferior a la de los sistemas multivariables utilizados en la actualidad. Esto sugiere que la incorporación de las variables placentarias en el cribado de la PE y sus complicaciones es poco probable en nuestro medio.


Early-onset preeclampsia (PE) screening in the first trimester is currently possible, allowing preventive treatments to be applied. Several ultrasound characteristics related to the size and volume of the placenta have been evaluated in the first trimester, finding a significant association with the risk of developing PE or foetal growth disorders. However, none of the multivariate screening algorithms currently used include first-trimester placental variables. The main objective of this project is to analyse the diagnostic performance of placental biometry in the first trimester for the screening of placental insufficiency, in isolation and combined with other maternal, biochemical and biophysical variables. Likewise, the determining factors of placental size in the first trimester will be evaluated, as well as the relationship between placental size and volume, and maternal and obstetric characteristics and perinatal outcome. The main outcome variables were the diagnosis of PE or foetal growth disorders (intrauterine growth restriction or small for gestational age (SGA)). Data were analyzed individually for each of these variables, and grouped as composite outcome variables according to severity criteria. All variables were adjusted by gestational age. First, an intra- and interobserver study of placental variables was carried out to assess the reproducibility of the measurements, and first trimester reference tables were prepared for each of them. Next, a correlation analysis and a bivariate analysis were performed to evaluate the relation between first and second trimester placental biometry, and maternal characteristics, biochemical variables (pregnancy associated plasma protein-A (PAPP-A) and placental growth factor), and biophysical variables included in the study. A total of 1340 women were included in the study. Intra- and interobserver analysis showed a good reproducibility of placental measurements in the first trimester. A positive correlation was found between placental biometry and the biochemical variables studied, and there was a negative correlation with uterine artery Doppler. There was also a positive correlation between placental size and volume in the first trimester and neonatal and placental weight at birth. Compared to women without PE, women with severe adverse perinatal outcomes related to placental insufficiency had lower first-trimester thickness and placental volume. However, there were no differences compared to women with term PE. Women with SGA foetuses had smaller placental measurements, although differences with respect to basal and corionnic plate did not reach statistical significance. Among the prediction models analyzed for the composite outcome variables, the highest diagnostic performance was obtained for the model including maternal, biochemical (PAPP-A), biophysical variables and all 2D and 3D ultrasound placental variables. First trimester placental biometry, in the context of a multivariate screening, is useful in the early detection of pregnancies at risk for placental insufficiency, especially for SGA. The screening models analyzed in this study showed a good capacity for discrimination, but this was lower than that of the multivariate systems currently used in clinical practice. This suggests that the incorporation of placental variables in PE screening and its complications is unlikely in our environment.

Keywords

Placenta; Predicció; Predicción; Screening; Insuficiència placentària; Insuficiencia placentaria; Placental insufficiency

Subjects

61 - Medical sciences

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

cts1de1.pdf

16.50Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)