Subjetivación y fuga en la narrativa chilena contemporánea (2009-2019)

Author

Navarro Morales, Marcelo Ignacio

Director

Torras, Meri, 1968-

Fierro Bustos, Juan Manuel

Date of defense

2022-12-09

Pages

547 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada

Abstract

Aquest estudi analitza les des/figuracions de la subjectivitat en un corpus compost per les novel·les i recopilacions de contes següents, publicats entre els anys 2009 i 2019: Animales domésticos, Imposible salir de la terra i El sistema del tacto d’Alejandra Costamagna; Sangre en el ojo i Sistema nervioso de Lina Meruane; Ruido, Brujo i Laguna d’Álvaro Bisama; Fuenzalida, Chilean Electric, Space Invaders i La dimensión desconocida de Nona Fernández; i Formas de volver a casa, Facsímil i Mis documentos d’Alejandro Zambra. Les novel·les i contes que componen aquest corpus tenen en comú discórrer al voltant de processos formatius, a unes formes de construcció de la subjectivitat i la memòria, o bé, a unes modalitats d’objectivació del si mateix, del cos, o bé del contingut de la consciència; i, alhora, en les trames narratives es manifesta una voluntat de trair o profanar els límits i patrons culturals heretats, o bé, per emprendre unes fugides alliberadores de món, en profit de l’efectuació de processos de transformació intensius o aliances aberrants, que fan fugir els fonaments, criteris i límits amb què construeix la subjectivitat i la memòria. Aquesta tesi té com a objectiu central identificar i descriure la naturalesa de les forces que operen en la configuració de modes de subjectivació en aquests textos; però també analitzar la manera com, aquests mateixos textos, desfan o problematitzen aquests modes de subjectivació i, en específic, la forma de la subjectivitat concebuda com un compost psicofísic, regit per una estructura ontològica que divideix i jerarquitza la relació entre el cos i l’ànima. En lloc de concentrar-nos en l’anàlisi de la representació dels subjectes històrics en la ficció narrativa, atenem a la manera com el nostre corpus munta o desmunta, afirma o discuteix, els modes de construcció de la subjectivitat i/o la memòria. En aquest sentit, el que ens convoca és l’oscil·lació, que té lloc en el discurs narratiu d’aquestes obres, entre la substància i l’accident, la unitat i la dispersió, metafísic i empíric, transcendència i immanència, entre la construcció i la destrucció de la subjectivitat. En definitiva, aquesta investigació aspira a respondre les preguntes següents: Què fa fugir la narrativa xilena contemporània? Quines connotacions adquireix al nostre corpus la fugida, la destrucció de la subjectivitat i la pèrdua de la individuació? Com la narrativa xilena afirma o discuteix la concepció normativa de la subjectivitat, és a dir, com un compost psicofísic que, plegat sobre si mateix, aconsegueix una forma unívoca, fixa i centralitzada? Com la narrativa xilena tematitza la subjecció o l’alliberament del cos de la funció transcendental del llenguatge i de l’estructura ontològica de la subjectivitat? Com es projecta la concepció psicofísica de la subjectivitat en la narrativa xilena i, com aquesta última, alhora, recorre a aquesta concepció per abordar els processos de subjectivació individuals i col·lectius? Per tal d’assolir aquests objectius i donar resposta a aquests interrogants, aquest estudi privilegia l’anàlisi textual narratològica, que objectiva les imatges literàries presents als textos narratius i entre les quals aspirem a construir diàlegs intertextuals, des d’un enfocament cartogràfic i comparatiu, identificant les seues continuïtats i discontinuïtats, i tenint com a eix conductor el motiu de la fugida i les seues diverses connotacions.


Este estudio analiza las des/figuraciones de la subjetividad en un corpus compuesto por las siguientes novelas y recopilaciones de cuentos, publicados entre los años 2009 y 2019: Animales domésticos, Imposible salir de la tierra y El sistema del tacto de Alejandra Costamagna; Sangre en el ojo y Sistema Nervioso de Lina Meruane; Ruido, Brujo y Laguna de Álvaro Bisama; Fuenzalida, Chilean Electric, Space Invaders y La dimensión desconocida de Nona Fernández; y Formas de volver a casa, Facsímil y Mis documentos de Alejandro Zambra. Las novelas y cuentos que componen este corpus, tienen en común discurrir en torno a procesos formativos, a unas formas de construcción de la subjetividad y la memoria, o bien, a unas modalidades de objetivación del sí mismo, del cuerpo, o bien, del contenido de la conciencia; y, al mismo tiempo, en sus tramas narrativas se manifiesta una voluntad de traicionar o profanar los límites y patrones culturales heredados, o bien, por emprender huidas liberadoras de mundo, en provecho de la efectuación de procesos de transformación intensivos o alianzas aberrantes, que hacen huir los fundamentos, criterios y límites con que construye la subjetividad y la memoria. Esta tesis tiene como objetivo central identificar y describir la naturaleza de las fuerzas que operan en la configuración de unos modos de subjetivación en estos textos; pero también analizar el modo en que, estos mismos, deshacen o problematizan estos modos de subjetivación y, en específico, la forma de la subjetividad concebida como un compuesto psicofísico, regido por una estructura ontológica que divide y jerarquiza la relación entre el cuerpo y el alma. En lugar de concentrarnos en el análisis de la representación de los sujetos históricos en la ficción narrativa, atendemos al modo en que nuestro corpus monta o desmonta, afirma o discute, los modos de construcción de la subjetividad y/o la memoria. En este sentido, lo que nos convoca es la oscilación, que tiene lugar en el discurso narrativo de estas obras, entre la sustancia y el accidente, la unidad y la dispersión, lo metafísico y lo empírico, la trascendencia y la inmanencia, entre la construcción y la destrucción de la subjetividad. En definitiva, esta investigación aspira a responder las siguientes preguntas: ¿Qué hace huir la narrativa chilena contemporánea? ¿Qué connotaciones adquiere en nuestro corpus la huida, la destrucción de la subjetividad y la pérdida de la individuación? ¿Cómo la narrativa chilena afirma o discute la concepción normativa de la subjetividad, esto es, como un compuesto psicofísico que, plegado sobre sí mismo, alcanza una forma unívoca, fija y centralizada? ¿Cómo la narrativa chilena tematiza la sujeción o liberación del cuerpo de la función trascendental del lenguaje y de la estructura ontológica de la subjetividad? ¿Cómo la concepción psicofísica de la subjetividad se proyecta en la narrativa chilena y, cómo esta última, a su vez, recurre a esta concepción para abordar los procesos de subjetivación individuales y colectivos? Con el fin de alcanzar estos objetivos y dar respuesta a estas interrogantes, este estudio privilegia el análisis textual narratológico, que objetiva las imágenes literarias presentes en los textos narrativos y entre las cuales aspiramos a construir diálogos intertextuales, desde un enfoque cartográfico y comparativo, identificando sus continuidades y discontinuidades, y teniendo como eje conductor el motivo de la fuga y sus diversas connotaciones.


This study analyzes the dis/figurements of subjectivity in a corpus composed of the following novels and collections of short stories, published between 2009 and 2019: Animales domésticos, Imposible salir de la tierra and El sistema del tacto by Alejandra Costamagna; Sangre en el ojo and Sistema Nervioso by Lina Meruane; Ruido, Brujo and Laguna by Álvaro Bisama; Fuenzalida, Chilean Electric, Space Invaders and La dimensión desconocida by Nona Fernández; and Formas de volver a casa, Facsímil and Mis documentos by Alejandro Zambra. The novels and short stories that make up this corpus, have in common a discourses that revolves around formative processes, ways of constructing subjectivity and memory, or ways of objectifying the self, the body or the content of consciousness; and, at the same time, in these texts manifests a will to betray or profane the inherited cultural limits and patterns, or else, to undertake liberating flights from the world, in profit to carrying out processes of transformation or aberrant alliances, which make flee the fundamentals, criteria and limits with which he builds subjectivity and memory. The main objective of this thesis is to identify and describe the nature of the forces that operate in the configuration of modes of subjectivation in these texts; but also, to analyze the way in which these same texts undo or problematize these modes of subjectivation and, specifically, subjectivity conceived as a psychophysical compound, ruled by an ontological structure that divides and hierarchizes the relationship between body and soul. Instead of concentrating on the analysis of the representation of historical subjects in narrative fiction, we focus on the way in which our corpus assembles or disassembles, affirms or discusses, the modes of construction of subjectivity and/or memory. In this sense, our object of study is the oscillation that takes place in the narrative discourse, between substance and accident, the unity and dispersion, the metaphysical and empirical, the transcendence and immanence, between construction and destruction of subjectivity. Ultimately, this research aims to answer the following questions: What makes flee the contemporary Chilean narrative? What connotations does flight, the destruction of subjectivity and the loss of individuation acquire in our corpus? How does the Chilean narrative affirm or discuss the normative conception of subjectivity, that is, as a psychophysical compound that, folded on itself, reaches a univocal, fixed and centralized form? How does the Chilean narrative thematize the subjection or liberation of the body from the transcendental function of language and from the ontological structure of subjectivity? How is the psychophysical conception of subjectivity projected in the Chilean narrative and how does it, in turn, resort to this conception to address individual and collective subjectivation processes? In order to achieve these objectives and answer these questions, this study privileges the narratological textual analysis, which objetify at the literary images present in the narrative texts and among which we aspire to build intertextual dialogues, from a cartographic and comparative approach, identifying its continuities and discontinuities, and having as its axis the topic for the flight and its various connotations.

Keywords

Subjetivació; Subjetivación; Subjectivation; Fuga; Flight; Narrativa xilena; Narrativa chilena; Chilean narrative

Subjects

82 - Literature

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

minm1de1.pdf

3.343Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)