Una genealogía de la matriz de poder moderna. Lo humano, el derecho y la locura

Abstract

Aquesta genealogia es pregunta: mitjançant quins mecanismes de dominació la «bogeria» ha estat exceptuada de «l’humà» i dels drets humans (DH), i quin tipus de transformació irromp amb la Convenció de Nacions Unides que arriba sota el règim de la «discapacitat» (CDPD, 2006)? La mirada genealògica s’enfoca en la producció de allò que és humà, entesa com un procés diferencial que involucra règims de veritat i pràctiques de govern dels que participa el dispositiu psiquiàtric en tant mecanisme de dominació, i el subproducte del qual és la producció del menys humà, de l’infrahumà, i dels estatuts liminars i devaluats d’humanitat. L’anàlisi revela la imbricació del dispositiu psiquiàtric amb la matriu de poder/dominació colonial, patriarcal i capitalista —intrínsecament senyista/capacitista— i la seva participació central tant del règim de sobirania que institueix la comunitat política fundacional de la democràcia moderna, com dels biopoders de producció de l’(infra)humà. Abordo el dispositiu psiquiàtric analitzant l’articulació que estableix entre sobirania i biopoders (anatomopolítica i biopolítica) a través de l’entrecreuament de les perspectives de Foucault i Agamben, i estudiant-lo en imbricació amb el dispositiu intergovernamental de salut i amb el règim dels DH. Els resultats s’estructuren en vuit extensos capítols que analitzen diverses cadenes d’esdeveniments històrics, entre elles: (a) l’emergència, primeres derives i desplaçaments del dispositiu psiquiàtric; (b) l’emergència de la «solució final» del III Reich en tant resposta psiquiàtrica al problema de la degeneració; (c) el sorgiment i alguns dels més importants desplaçaments i línies d’acció de la higiene mental (EUA); (d) l’emergència i derives del dispositiu intergovernamental de salut pública (des de les Conferències Sanitàries Internacionals del vuit-cents al període d’entreguerres); (e) les procedències i emergència del «dret humà a la salut», de la definició il·limitada de salut de l’OMS, i del projecte d’entrada de la «salut mental» en l’esfera intergovernamental; (f) la configuració per part de Nacions Unides d’un estat d’excepció als drets humans universals psiquiàtricament definit; (g) algunes de les més influents línies de força —moviments socials— que van confluir en el procés constituent de la CDPD, l’emergència en el mateix de la «discapacitat psicosocial» i les implicacions del seu mandat d’igualtat davant la llei. La tesi mostra com efectivament la «bogeria» ha estat exceptuada de l’humà i dels DH: procés que ha involucrat la consagració del dret humà a la salut (mental) i un conjunt de declaracions i recomanacions de Nacions Unides en matèria de DH, «discapacitat» i «malaltia mental». La exceptuació ha implicat l’acte positiu de la inclusió-excloent en el règim dels DH d’un conjunt de casos psiquiàtricament definits (retard—deficiència/discapacitat—malaltia—>MENTAL) per als quals s’ha suspès o anul·lat el reconeixement i l’aplicació efectiva de les proteccions que confereixen els DH; universalització —per tant— d’un «estat d’excepció» que constitueix als cossos així marcats com a «nues vides» sobre les quals els Estats poden exercir formes medicalitzades i impunes de violència, que es legitimen sota el signe de la indistinció entre violència i cura. Amb la CDPD, per intermediació de la lluita democràtica del moviment d’usuàries i supervivents de la psiquiatria i la seva inclusió en l’aliança discapacitada, efectivament irromp una transformació radical en l’estructura fundacional de la democràcia moderna, i en el nucli constitutiu del poder psiquiàtric, que insta l’abolició de l’estat d’excepció que li va donar naixement i a clausurar un règim universalitzat de violència impune. La capacitat jurídica universal restitueix el reconeixement dels cossos patologitzats per la psiquiatria com a subjectes polítics del «dret (a) allò que és humà».

Esta genealogía se pregunta: ¿mediante qué mecanismos de dominación la «locura» ha sido exceptuada de «lo humano» y de los derechos humanos (DDHH), y qué tipo de transformación irrumpe con la Convención de Naciones Unidas que llega bajo el régimen de la «discapacidad» (CDPD, 2006)? La mirada genealógica se enfoca en la producción de lo humano, entendida como un proceso diferencial que involucra regímenes de veridicción y prácticas de gobierno de las que participa el dispositivo psiquiátrico en tanto mecanismo de dominación, y cuyo subproducto es la producción de lo menos humano, de lo infrahumano, y de los estatutos liminales y devaluados de humanidad. El análisis revela la imbricación del dispositivo psiquiátrico con la matriz de poder/dominación colonial, patriarcal y capitalista —intrínsecamente cuerdista/capacitista— y su participación central tanto del régimen de soberanía que instituye la comunidad política fundacional de la democracia moderna, como de los biopoderes de producción de lo (infra)humano. Abordo el dispositivo psiquiátrico analizando la articulación que establece entre soberanía y biopoderes (anatomopolítica y biopolítica) a través del entrecruzamiento de las perspectivas de Foucault y Agamben, y estudiándolo en imbricación con el dispositivo intergubernamental de salud y con el régimen de los DDHH. Los resultados se estructuran en ocho extensos capítulos que analizan varias cadenas de acontecimientos históricos, entre ellas: (a) la emergencia, primeras derivas y desplazamientos del dispositivo psiquiátrico; (b) la emergencia de la «solución final» del III Reich en tanto respuesta psiquiátrica al problema de la degeneración; (c) el surgimiento y algunos de los más importantes desplazamientos y líneas de acción de la higiene mental (EEUU); (d) la emergencia y derivas del dispositivo intergubernamental de salud pública (desde las Conferencias Sanitarias Internacionales del ochocientos al período de entreguerras); (e) las procedencias y emergencia del «derecho humano a la salud», de la definición ilimitada de salud de la OMS, y del proyecto de entrada de la «salud mental» en la esfera intergubernamental; (f) la configuración por parte de Naciones Unidas de un estado de excepción a los derechos humanos universales psiquiátricamente definido; (g) algunas de las más influyentes líneas de fuerza —movimientos sociales— que confluyeron en el proceso constituyente de la CDPD, la emergencia en el mismo de la «discapacidad psicosocial» y las implicaciones de su mandato de igualdad ante la ley. La tesis muestra como efectivamente la «locura» ha sido exceptuada de lo humano y de los DDHH: proceso que ha involucrado la consagración del derecho humano a la salud (mental) y un conjunto de declaraciones y recomendaciones de Naciones Unidas en materia de DDHH, «discapacidad» y «enfermedad mental». La exceptuación ha implicado el acto positivo de la inclusión-excluyente en el régimen de los DDHH de un conjunto de casos psiquiátricamente definidos (retraso—deficiencia/discapacidad—enfermedad—>MENTAL) para los que se ha suspendido o anulado el reconocimiento y la aplicación efectiva de las protecciones que confieren los DDHH; universalización —por tanto— de un «estado de excepción» que constituye a los cuerpos así marcados como «nudas vidas» sobre las cuales los Estados pueden ejercer formas medicalizadas e impunes de violencia, que se legitiman bajo el signo de la indistinción entre violencia y cuidado. Con la CDPD, por intermediación de la lucha democrática del movimiento de usuarias y supervivientes de la psiquiatría y su inclusión en la alianza discapacitada, efectivamente irrumpe una transformación radical en la estructura fundacional de la democracia moderna, y en el núcleo constitutivo del poder psiquiátrico, que insta a la abolición del estado de excepción que le dio nacimiento y a clausurar un régimen universalizado de violencia impune. La capacidad jurídica universal restituye el reconocimiento de los cuerpos patologizados por la psiquiatría como sujetos políticos del «derecho (a—lo) humano».

This genealogy addresses the question: by means of what mechanisms of domination has “madness” been excluded from “the human” and from human rights (HR), and what kind of transformation bursts in with this recent United Nations Convention that arrives under the regime of “disability” (CRPD, 2006)? The genealogical gaze focuses on the production of the human, understood as a differential process that involves regimes of veridiction and governmental practices in which the psychiatric device participates as a mechanism of domination, and whose by-product is the production of the lesser human, the subhuman, and the liminal and devalued statutes of humanity. The analysis reveals the imbrication of the psychiatric device with the matrix of colonial, patriarchal and capitalist power/domination —intrinsically sanist/ableist— and its central participation both of the regime of sovereignty that institutes the foundational political community of modern democracy, and of the bio-powers of production of the (sub)human. I approach the psychiatric device by analyzing the articulation it establishes between sovereignty and biopowers (anatomopolitics and biopolitics) through the interweaving of the perspectives of Foucault and Agamben, and by studying it in interweaving with the intergovernmental health device and with the HR regime. The results are structured in eight extensive chapters that analyze several chains of historical events, including: (a) the emergence, first drifts and displacements of the psychiatric device; (b) the emergence of the “final solution” of the Third Reich as a psychiatric response to the problem of degeneration; (c) the emergence and some of the most important displacements and lines of action of mental hygiene (USA); (d) the emergence and drifts of the intergovernmental public health device (from the International Health Conferences of the nineteenth century to the interwar period); (e) the descents and emergence of the “human right to health”, of the WHO’s unlimited definition of health, and of the project by which “mental health” entered into the intergovernmental sphere; (f) the configuration by the United Nations of a psychiatrically defined state of exception to universal HR; (g) some of the most influential lines of force —social movements— that converged in the constituent process of the CRPD, the emergence therein of “psychosocial disability” and the implications of its mandate of equality before the law. The thesis shows how “madness” has been effectively excepted from the human and from the HR: a process that has involved the consecration of the human right to (mental) health and a set of United Nations declarations and recommendations on HR, “disability” and “mental illness”. The exception has implied the positive act of the inclusion-exclusion in the HR regime of a set of psychiatrically defined cases (MENTAL—>retardation—impairment/disability—illness) for which the recognition and effective application of the protections conferred by HR has been suspended or annulled; universalization —therefore— of a “state of exception” that constitutes the bodies thus marked as “nude lives” over which the States are allowed to exercise medicalized and unpunished forms of violence, which are legitimized under the sign of the indistinction between violence and care. With the CRPD, through the democratic struggle of the movement of users and survivors of psychiatry and their inclusion in the disabled alliance, a radical transformation in the foundational structure of modern democracy, and in the constitutive core of psychiatric power, effectively erupts, calling for the abolition of the state of exception that gave birth to it and the ending of a universalized regime of unpunished violence. Universal juridical capacity restores the recognition of bodies pathologized by psychiatry as political subjects of “(the) human law”.