Estudiants que aprenen ensenyant quan creen materials didàctics per a altres persones. Aprensenyar de forma indirecta en contextos naturals

Abstract

La recerca ha evidenciat que qui ensenya pot millorar el propi coneixement sobre el contingut gràcies al fet d’ensenyar-lo —és a dir, pot aprendre ensenyant. El potencial d’aprendre ensenyant també el poden aprofitar els estudiants a les aules, com ara quan fan presentacions orals davant d’una audiència. Sembla que, fins i tot quan l’audiència no és present en fer l’exposició, els estudiants poden aprendre ensenyant. La investigació s’ha referit a aquesta mena de pràctiques com a aprendre ensenyant de forma indirecta. A la pràctica, ens hi podem referir com a aprendre ensenyant a través de la creació de materials didàctics. Ara per ara, aquesta línia de recerca té dues limitacions importants. En primer lloc, no se sap quants estudis analitzen aquesta mena de pràctiques, encara que no facin servir explícitament el concepte d’aprendre ensenyant. En segon lloc, la majoria d’estudis que fan servir aquest concepte s’han fet amb estudiants universitaris en contextos experimentals. D’aquestes dues limitacions, se’n desprenen els dos objectius d’aquesta tesi doctoral: 1) revisar la literatura sobre la creació de materials didàctics per part d’estudiants, i 2) planificar, implementar i avaluar una proposta d’intervenció pràctica basada a aprendre ensenyant de forma indirecta a educació primària. Quant al primer objectiu, s’han identificat 280 estudis a una revisió panoràmica, amb diferents productes, fonts d’informació, resultats d’aprenentatge i explicacions teòriques. Els resultats d’una meta-anàlisi amb 23 articles confirmen que crear materials didàctics és beneficiós per a l’aprenentatge sobre el contingut que s’ensenya. Tanmateix, tres factors en condicionen els resultats: la mena de producte, l’accés a la font d’informació original quan es crea el material didàctic i el tipus de grup de control. L’efecte no sembla variar entre àrees de coneixement ni etapes educatives, però pocs estudis han analitzat intervencions a educació primària. És per això que, per al segon objectiu de la tesi, s’ha desenvolupat un projecte en què parelles d’estudiants de sisè formulen una pregunta sobre el món i creen un videotutorial per a donar-hi resposta, amb l’objectiu que altres persones puguin aprendre a través del videotutorial. Els resultats mostren que els estudiants elaboren el contingut i milloren el coneixement sobre les preguntes. En analitzar la interacció dels estudiants, s’identifiquen comentaris sobre l’audiència que el veurà, tot i que no sempre els duen a elaborar més profundament el contingut. En conclusió, les evidències assenyalen que els estudiants poden aprendre ensenyant en crear materials didàctics. Aquestes pràctiques tenen un destacat valor social i comunitari, perquè contribueixen a la democratització del coneixement, en una societat en què hem de ser capaços d’aprendre els uns dels altres —i, per tant, d’ensenyar-nos els uns als altres.

La investigación ha evidenciado que quien enseña puede mejorar su propio conocimiento sobre el contenido gracias al hecho de enseñarlo —es decir, puede aprender enseñando. El potencial de aprender enseñando también lo pueden aprovechar los estudiantes en las aulas, como cuando realizan presentaciones orales ante una audiencia. Parece que, incluso cuando la audiencia no está presente al hacer la exposición, los estudiantes pueden aprender enseñando. La investigación se ha referido a este tipo de prácticas como aprender enseñando de forma indirecta. En la práctica, podemos referirnos a ellas como aprender enseñando a través de la creación de materiales didácticos. Por ahora, esta línea de investigación tiene dos limitaciones importantes. En primer lugar, no se sabe cuántos estudios analizan este tipo de prácticas, aunque no utilicen explícitamente el concepto de aprender enseñando. En segundo lugar, la mayoría de estudios que utilizan este concepto se han realizado con estudiantes universitarios en contextos experimentales. De estas dos limitaciones, se desprenden los dos objetivos de esta tesis doctoral: 1) revisar la literatura sobre la creación de materiales didácticos por parte de estudiantes, y 2) planificar, implementar y evaluar una propuesta de intervención práctica basada en aprender enseñando de forma indirecta en educación primaria. En cuanto al primer objetivo, se han identificado 280 estudios en una revisión panorámica, con diferentes productos, fuentes de información, resultados de aprendizaje y explicaciones teóricas. Los resultados de un metaanálisis con 23 artículos confirman que crear materiales didácticos es beneficioso para el aprendizaje sobre el contenido que se enseña. Sin embargo, tres factores condicionan sus resultados: el tipo de producto, el acceso a la fuente de información original cuando se crea el material didáctico y el tipo de grupo de control. El efecto no parece variar entre áreas de conocimiento ni etapas educativas, pero pocos estudios han analizado intervenciones en educación primaria. Por ello, para el segundo objetivo de la tesis, se ha desarrollado un proyecto en el que parejas de estudiantes de sexto formulan una pregunta sobre el mundo y crean un videotutorial para darle respuesta, con el objetivo de que otras personas puedan aprender a través del videotutorial. Los resultados muestran que los estudiantes elaboran el contenido y mejoran el conocimiento sobre las preguntas. Al analizar la interacción de los estudiantes, se identifican comentarios sobre la audiencia que lo verá, aunque no siempre los llevan a elaborar más profundamente el contenido. En conclusión, las evidencias señalan que los estudiantes pueden aprender enseñando al crear materiales didácticos. Estas prácticas tienen un destacado valor social y comunitario, porque contribuyen a la democratización del conocimiento, en una sociedad en la que debemos ser capaces de aprender unos de otros —y, por tanto, de enseñarnos unos a otros.

Research has shown that those who teach can improve their own knowledge of the content thanks to teaching it —that is, they can learn by teaching. The potential of learning by teaching can also be harnessed by students in class, such as when they give oral presentations before an audience. Even when the audience is not present when presenting, it seems that students can learn by teaching. Research has referred to this kind of practice as learning by indirect teaching. In practice, we can refer to it as learning by creating teaching materials. At this moment, this line of research has two important limitations. Firstly, it is not known how many studies analyse this kind of practice, even if they do not explicitly use the concept of learning by teaching. Secondly, most studies using this concept have been carried out with university students in experimental contexts. From these two limitations, the two aims of this doctoral thesis emerge: 1) to review the literature on student-generated teaching materials, and 2) to plan, implement, and assess an intervention proposal based on learning by indirect teaching in primary education. Regarding the first aim, 280 studies have been identified in a scoping review, with different products, information sources, learning outcomes, and theoretical explanations. The findings of a meta-analysis with 23 articles confirm that creating teaching materials is beneficial for learning about the content that is taught. However, three factors condition the findings: the kind of product, the access to the original source of information when the teaching material is being created, and the type of control group. The effect does not seem to differ between subject areas or educational stages, but few studies have analysed interventions in primary education. Thus, for the second aim of the doctoral thesis, a project has been developed in which pairs of grade-6 students formulate a question about the world and create a video tutorial to answer the question, with the aim that other people can learn through the video tutorial. Results show that students elaborate on the content and improve their knowledge about the questions. When analysing student interaction, comments referring to the potential audience are identified, although these comments do not always lead students to more deeply elaborate on the content. In conclusion, evidence points out that students can learn by teaching when creating teaching materials. These practices have an important social and communal value because they contribute to the democratisation of knowledge, in a society in which we must be able to learn from each other —and thus to teach each other.