Reticència vacunal en els professionals sanitaris de pediatria de Barcelona

Abstract

Objectiu

Conèixer la prevalença de reticència vacunal en el personal sanitari de pediatria dels centres d’atenció primària (CAP) de salut de Barcelona i identificar intervencions efectives per al seu abordatge entre el 2016 i el 2020.

Metodologia

Es van fer tres estudis. En el primer es va dissenyar i validar un qüestionari per estimar la reticència vacunal i identificar els seus factors associats en els professionals sanitaris. Es va fer una validació de contingut mitjançant entrevista amb experts i pretest en la població diana; validació estructural mitjançant una anàlisi factorial exploratòria (AFE) i anàlisi de la consistència interna calculant l’alfa de Cronbach; i validació de constructe per contrast d’hipòtesis. Pel segon es va fer un estudi transversal i es van enquestar professionals sanitaris de pediatria dels CAP de Barcelona el 2016-2017. Es va mesurar la reticència vacunal a partir de la intenció de vacunar la pròpia descendència i es va recollir la percepció de risc, de benefici, creences i coneixements vers les vacunes. Es va fer una anàlisi bivariada i multivariada per identificar els factors associats a la reticència vacunal. El tercer va ser una revisió sistemàtica per identificar intervencions dirigides a professionals sanitaris per a l’abordatge de la reticència vacunal, comparades amb altres intervencions o sense comparació. Els resultats havien d’estar relacionats amb la reticència vacunal o l’acceptació de la vacunació. La cerca es va fer el gener del 2019 i el gener del 2022. Es va fer una síntesi narrativa dels resultats.

Resultats

El qüestionari final consta de cinc apartats: dades sociodemogràfiques, actitud, afirmacions sobre creences i coneixements, intenció de vacunar, autoeficàcia i atenció a famílies reticents. Mitjançant l’AFE es van identificar dos factors en les afirmacions: ‘creences’ i ‘confiança’ amb un alfa de Cronbach de 0,78 i 0,71, respectivament. En la validació de constructe l’anàlisi bivariada va mostrar una associació significativa entre la reticència vacunal i els factors identificats a l’AFE. Es van enquestar 277 (81%) professionals de pediatria de 40 CAP de Barcelona. La prevalença de reticència vacunal va ser del 25,6%; la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH) i l’antivaricel·losa són les que van generar més dubtes. El factor més associat a la reticència va ser la professió, essent infermeria qui més dubte tenia. En la revisió sistemàtica es van incloure 35 articles. Dotze eren aleatoritzats i 23 pre-post. Les intervencions formatives que abordaven diferents components eren més efectives. Les intervencions sobre les habilitats comunicatives van millorar l’autoeficàcia dels professionals i les cobertures vacunals. Les mixtes van millorar les cobertures vacunals. El risc de biaix va ser alt en 14 estudis.

Conclusions

El qüestionari elaborat en aquest estudi és de fàcil aplicació i permet monitorar tant la reticència vacunal com els factors que hi estan associats. Té una bona consistència interna, validesa estructural i validesa de constructe. El 25,6% dels professionals tenen dubtes amb almenys una vacuna del calendari essent la vacuna VPH i l’antivaricel·losa les que generaren més dubtes. Les intervencions que utilitzen més d’una estratègia i aborden diversos components són més efectives.

Objetivo

Conocer la prevalencia de reticencia vacunal en el personal sanitario de pediatría de los centros de atención primaria (CAP) de salud de Barcelona e identificar intervenciones efectivas para su abordaje entre 2016 y 2020.

Metodología

Se hicieron tres estudios. En el primero se diseñó y validó un cuestionario para estimar la reticencia vacunal e identificar sus factores asociados en los profesionales sanitarios. Se hizo una validación de contenido mediante entrevista con expertos y pretest en la población diana; validación estructural mediante un análisis factorial exploratorio (AFE) y análisis de la consistencia interna calculando el alfa de Cronbach; y validación de constructo por contraste de hipótesis. Para el segundo se hizo un estudio transversal y se encuestaron profesionales sanitarios de pediatría de los CAP de Barcelona en 2016-2017. Se midió la reticencia vacunal a partir de la intención de vacunar a la propia descendencia. Se recogió la percepción de riesgo, de beneficio, creencias y conocimientos sobre las vacunas. Se hizo un análisis bivariado y multivariado para identificar los factores asociados a la reticencia vacunal. El tercero fue una revisión sistemática para identificar intervenciones dirigidas a profesionales sanitario para el abordaje de la reticencia vacunal, comparadas con otras intervenciones o sin comparación. Los resultados tenían que estar relacionados con la reticencia vacunal o la aceptación de la vacunación. La búsqueda se hizo en enero del 2019 y en enero del 2022. Se hizo una síntesis narrativa de los resultados.

Resultados

El cuestionario final consta de cinco apartados: datos sociodemográficos, actitud, afirmaciones sobre creencias y conocimientos, intención de vacunar, autoeficacia y atención a familias reticentes. Mediante el AFE se identificaron dos factores en las afirmaciones: ‘creencias’ y ‘confianza’ con un alfa de Cronbach de 0,78 y 0,71, respectivamente. En la validación de constructo el análisis bivariado mostró una asociación significativa entre la reticencia vacunal y los factores identificados en el AFE. Se encuestaron 277 (81%) profesionales de pediatría de 40 CAP de Barcelona. La prevalencia de reticencia vacunal fue del 25,6%; la vacuna contra el papilomavirus humano y la antivaricelosa fueron las que más dudas generaron. El factor más asociado a la reticencia fue la profesión, siendo enfermería quien tenía más dudas. En la revisión sistemática se incluyeron 35 artículos. Doce eran aleatorizados y 23, pre-post. Las intervenciones formativas que abordaban diferentes componentes fueron más efectivas. Las intervenciones sobre las habilidades comunicativas mejoraron la autoeficacia de los profesionales y las coberturas vacunales. Las mixtas mejoraron las coberturas vacunales. El riesgo de sesgo fue alto en 14 estudios.

Conclusiones

El cuestionario elaborado en este estudio es de fácil aplicación y permite monitorizar tanto la reticencia vacunal como sus factores asociados. Tiene una buena consistencia interna, validez estructural y validez de constructo. El 25,6% de los profesionales tiene dudas con al menos una vacuna del calendario, siendo la vacuna VPH y la antivaricelosa las que generaron más dudas. Las intervenciones que usan más de una estrategia y abordan diversos componentes son más efectivas.

Objective

The objective was to known the vaccine hesitancy prevalence among paediatric healthcare workers of the primary health attention centres (CAP) in Barcelona city and to identify effective interventions to deal with it between 2016 and 2020.

Methodology

We made three studies. First, we designed and validated a questionnaire focused on healthcare workers to measure vaccine hesitancy and its associated factors. We did a content validation by interviewing experts and pretesting the target population; a structural validation using the exploratory factorial analysis (EFA) and the Cronbach’s alpha to determine the internal consistency; and a construct validation by contrasting hypothesis. Secondly, we performed a transversal study and we surveyed paediatric healthcare workers of the CAP in Barcelona in 2016-2017. Vaccine hesitancy was calculated from the intention to vaccinate their offspring. We collected data on risk, benefit perception, vaccine specific knowledge and beliefs. We performed a bivariate and multivariate to identify the associated factors. Thirdly, we performed a systematic review about intervention focused on healthcare professionals to deal with vaccine hesitancy, compared with other interventions or without comparison. The outcomes should be related with the impact on vaccine hesitancy or the vaccine acceptance. We searched on the main databases in January of 2019 and on January of 2022. The results were qualitative synthetized.

Results

The questionnaire had 5 sections: sociodemographic data, attitude, affirmations about beliefs and knowledge, intention to vaccinate, auto efficacy and attention to hesitant families. Factor analysis identified two factors: ‘beliefs’ and ‘trust’ and their Cronbach’s alpha were 0.78 and 0.71, respectively. The construct validation analysis showed a significative association between vaccine hesitancy and the identified factors. We surveyed 277 (81%) healthcare workers of 40 CAPS in Barcelona. Prevalence of vaccine hesitancy was 26.5%, and respondents reported the most doubt regarding the human papillomavirus vaccine (HPV) and varicella vaccine. The profession of nursing was the most associated factor. We included 35 studies in the systematic review. Twelve studies were randomized studies and 23 were before and after studies. Educational interventions that deal with several components were more effective than if only deal with one. Those that worked on the communication skills improved perceived self-efficacy and vaccine coverages. Mixed interventions improved vaccine coverages. The risk of bias was high in 14 studies.

Conclusions

The designed tool is easy to use and it allows to monitor vaccine hesitancy and its associated factors. It has good internal consistency, structural and construct validity. One in four healthcare workers have doubts with almost one vaccine; most of the doubts were described in association with the HPV and varicella vaccines. Interventions that use more than one strategy and were focused on several components were more effective than the others.