Els partits contraris a la secessió després de les secessions exitoses a Europa en el període 1900-2020. (Articulació política i posicionament ètnic de les noves minories després de la secessió)

Abstract

La tesi estudia l'evolució electoral i de posicionament ètnic dels partits que es van oposar a la secessió a Europa entre 1900 i 2020 quan la secessió es va culminar amb èxit i va donar origen a un nou estat democràtic. A través d'una metodologia analítica per etapes, es destil·len quins casos de secessió van tenir una oposició política. Es conclou que l'existència de partits contraris a la secessió té relació amb l'homogeneïtat ètnica de la regió secessionista i que, en cas d'existir, la majoria eren partits ètnics. Es descriuen diferents vies de sortida per a aquests partits (prohibició, continuïtat i transformació, desaparició per altres raons i continuació de l'activitat en altres entitats territorials). Malgrat no ser una raó suficient, el disseny institucional inclusiu dels nous estats incentiva l'abandonament del posicionament ètnic dels partits contraris a la secessió o dels seus successors, que adopten diferents estratègies electorals d'aposta ètnica a la baixa.

La tesis estudia la evolución electoral y de posicionamiento étnico de los partidos que se opusieron a la secesión en Europa entre 1900 y 2020 cuando la secesión se culminó con éxito y originó un nuevo estado democrático. A través de una metodología analítica por etapas, se destilan qué casos de secesión tuvieron una oposición política. Se concluye que la existencia de partidos contrarios a la secesión tiene relación con la homogeneidad étnica de la región secesionista y que, en caso de existir, la mayoría eran partidos étnicos. Se describen diferentes vías de salida para estos partidos (prohibición, desaparición por otras razones, continuidad y transformación, y continuación de la actividad en otras entidades territoriales). A pesar de no ser una razón suficiente, el diseño institucional inclusivo de los nuevos estados incentiva el abandono del posicionamiento étnico de los partidos contrarios a la secesión o de sus sucesores, que adoptan diferentes estrategias electorales de apuesta étnica a la baja.

This thesis studies the electoral evolution and ethnic positioning of parties that opposed secession in Europe between 1900 and 2020, a period when successful secessions led to the creation of new democratic states. Through a staged analytical methodology, it identifies cases where political opposition to secession existed and concludes that the existence of parties opposing secession is related to the ethnic homogeneity of the secessionist region. In cases where such parties exist, they were predominantly ethnic parties. Various exit strategies are described for these parties (prohibition, disappearance for other reasons, continuity and transformation, and continuation of activity in other territorial entities). Although not a sole determining factor, the institutional inclusiveness of new states encourages the abandonment of ethnic positioning by parties opposed to secession or their successors, which adopt different electoral strategies with a reduced focus on ethnicity.